MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern espanyol José María Aznar ha revelat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no va poder aclarir l'autoria dels atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid dos dies després que es produïssin les explosions.
Així ho explica Aznar en un extracte en forma de diari de les seves memòries 'El compromís del poder', on recull la conclusió de l'informe personal i no classificat del director del CNI en aquell temps, Jorge Dezcallar, respecte a l'anàlisi i la qüestió d'autoria de l'atemptat.
"No estem en condicions de recolzar o rebutjar cap de les dues grans alternatives en presència", destacava com a conclusió l'informe, si bé ni Aznar ni el mateix informe especifiquen quines són les dues esmentades alternatives. "Ningú no ha detectat res, ni abans ni després (tot i que la NSA dels Estats Units portava vint-i-quatre hores dedicada a aquest tema amb la màxima prioritat)", aclaria el document elaborat per Dezcallar.
L'informe també destacava els esforços dels serveis d'intel·ligència per trobar als autors de les explosions, tot i que sense èxit. "Ni abans ni després de l'atemptat s'ha detectat absolutament res ni dins ni fora d'Espanya que pogués indicar una preparació o satisfacció pel que ha passat. El silenci és total, com testifiquen tots els contactes mantinguts amb els serveis d'Intel·ligència del nostre entorn o el món àrab", apuntava.
El desè capítol del segon volum de les seves memòries, titulat 'Els meus diaris de l'11-M', també inclou l'activitat de l'expresident del Govern espanyol al llarg del 13 de març. A més d'una conversa amb Dezcallar --qui li va fer arribar l'informe--, també estava a l'agenda d'aquest dia una reunió amb el ministre d'Interior en aquell moment, Ángel Acebes, i un dinar amb el per llavors candidat popular a la presidència del Govern espanyol Mariano Rajoy.
Alhora, les parts del diari d'Aznar inclouen el moment en el qual va abandonar La Moncloa un mes després de l'elecció de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern espanyol. Així, el 13 d'abril del 2004, recull que va mantenir una conversa amb el nou dirigent sobre temes d'actualitat com el CNI, l'Iraq o el terrorisme. "No sé què interès tenia a l'entrevista. És de suposar que no em faci cas", assenyala en les seves memòries.
Aquest mateix dia resumeix la investidura de Zapatero assegurant que pronuncia "un discurs en un to de Zapatero: 'diàleg, més diàleg, només diàleg. Obre tots els problemes sense tancar cap'". "A moltes persones agradarà aquest discurs, que denota l'absència de programa i de projecte; aquí no importa el que es pensi, sinó el tarannà. Aquesta és la nova ximpleria del progre correcte", afirma.
Per contra, considera que Rajoy va fer "un bon discurs". Després de la investidura de Zapatero, ressalta que es va convertir en president del Govern espanyol "amb el suport de comunistes i independentistes". A més, després d'una anàlisi dels reptes enumerats per Zapatero, l'expresident de l'Executiu considera que es tractava del "pitjor escenari possible".
LLUITA CONTRA ETA
Aznar també relata l'activitat dels seus Governs per lluitar contra ETA i destaca que "els socialistes s'escudaven en un garantisme malentès per oposar-se a nous instruments legals per combatre ETA a totes les seves expressions".
L'expresident indica que juntament amb la Llei de Partits Polítics, el compliment efectiu de les penes "va ser un avenç decisiu per fer fallida les estructures d'ETA".
Aznar recorda que "la reacció més greu" en contra de la Llei de Partits va venir de la pastoral que els bisbes bascos van fer pública el 30 de maig, que li va causar "una profunda indignació". "Es va crear una situació complicada amb la jerarquia eclesiàstica, després resolta", assenyala.
L'expresident del Govern espanyol lamenta la "desgraciada sentència" del Tribunal Constitucional que va tornar a legalitzar a l'esquerra abertzale, i adverteix que els membres d'ETA "volen presentar-se com pacificadors".
"L'Estat de dret ha demostrat que pot legítimament actuar contra els seus enemics. No hem d'oblidar que els còmplices d'ETA ho segueixen sent. Aquí no hi ha excusa per a l'oblit", escriu.
GIBRALTAR
Respecte a Gibraltar, Aznar qualifica "d'incomprensible" que després del treball diplomàtic desenvolupat durant el seu mandat, i "en comptes de continuar explorant les possibilitats obertes amb l'avenç substancial a la via de la co-sobirania", el Govern espanyol de Zapatero retrocedís "fins a un punt insòlit i greument perjudicial per a la reivindicació espanyola a l'acceptar un fòrum trilateral que incorporava a Gibraltar com una part més reconeguda per Espanya".
Segons la seva opinió, l'estratègia del Govern espanyol del PSOE va suposar un "greu error que només podia tenir una interpretació: la debilitat i l'abandonament, claus de la nostra política exterior durant massa temps".
RELACIÓ AMB EL MÓN DE LA CULTURA
Finalment, Aznar rememora algunes anècdotes que li van passar en la seva relació amb el món de la cultura. En concret, cita les negatives de l'actor Carmelo Gómez a fotografiar-se amb ell a La Moncloa o del pintor Eduardo Arroyo, amb qui afirma que després va arribar a tenir una relació molt cordial.
També fa referència a la seva afició per la poesia i els dubtes que hi havia que això fora cert, i relata com una nit en la qual Mario Vargas Llosa i la seva dona van sopar a casa seva, va ensenyar a l'escriptor la biblioteca del seu despatx íntegrament dedicada a la poesia, amb llibres plens de paperets grocs assenyalant pàgines. "Ah..., llavors, era veritat!", explica Aznar que va exclamar Vargas Llosa.
