Bárbara Ayuso i Marta Arias expliquen el combat intern a la política exterior "de petroli i caviar"
BARCELONA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
Les periodistes Marta Arias i Bárbara Ayuso acaben de publicar els ebooks 'Viaje al negro resplandor de Azerbaiyán' / 'A Journey to the Black Splendor of Azerbaijan' (Fronterad - Musa a les 9) per reflectir la dissidència minoritària i el "por" general cap al règim autoritari de la república, 24 anys després d'independitzar-se de l'URSS.
En presentar el llibre --dilluns a la nit al Cafè Comercial de Madrid--, el reporter Ramón Lobo va explicar que és "un règim dictatorial, una gran estafa basada en l'or negre", i que aquest text aconsegueix explorar la seva oposició, totalment desconeguda; per això aplaudeix que segueixin sorgint professionals com Kapuscinski: els que arriben a un país i el desentranyen, ha dit.
El reportatge parteix d'una frase del periodista Manuel Chaves Nogales, que el 1929 ja va escriure que 'hi ha dues ciutats a Bakú: la blanca i la negra', i les autores van demostrant la vigència d'aquesta frase durant el viatge que van emprendre a la capital d'aquest petit però estratègic territori: entre l'Àsia i Europa, a ribes del mar Caspi, i molt ben dotat de petroli i gas.
UN 'SKYLINE' CONTRADICTORI
Ayuso i Arias descriuen el centre de la capital com una incipient Dubai, però encara amb un 'skyline' contradictori, que apareix a la portada del llibre: arquitectures ultramodernes, amb serveis de luxe, enfrontades amb cases atrotinades, carrers sense pavimentar i decadents edificis d'estètica comunista.
El Govern va eliminant aquesta contradicció amb expropiacions forçoses i automàtiques de construccions modestes, damunt les quals segueix edificant luxe; una raó més per a les poques manifestacions que es convoquen, malgrat estar prohibides.
Els dissidents entrevistats admeten que, davant d'aquest règim, hi ha una resistència convençuda i creixent però encara minoritària, i reconeixen la "resignació" general dels azeries, més preocupats per tenir feina i viure sense por, la qual cosa no fa pensar ni als mateixos activistes en una revolució a curt ni mitjà termini.
