BARCELONA, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern d'Aragó, Jorge Azcón, ha rebutjat la reforma del model de finançament de les comunitats autònomes plantejat pel Govern central perquè és un debat "que està condicionat per les necessitats polítiques del Govern, no pel que necessiten els diferents comunitats autònomes".
En l'acte 'afterwork' organitzat per 'El Periódico de Catalunya' aquest dimarts a la Casa Cupra Raval de Barcelona, ha criticat les principals modificacions en el càlcul, referents a l'IVA de les pimes i al fons climàtic, en veure-les injustes en el seu repartiment: "Per què el canvi climàtic han decidit que afecta diferent a unes comunitats autònomes d'unes altres?", s'ha preguntat.
Ho ha atribuït al fet que la proposta pactada entre el Govern espanyol, el Govern i ERC no gira al voltant dels costos reals de la prestació de serveis i s'inclouen "criteris polítics que tots sabem a què responen".
En el còmput final, ha sostingut, Aragó és la comunitat que rep pitjor finançament en euros per habitant (3.522 euros), i ho ha comparat amb Catalunya (3.977): "No és defensable que, per prestar els serveis públics de sanitat i de polítiques socials, un aragonès tingui 500 euros menys cada any del que tindrà una persona que viu a Catalunya".
DÈFICIT ASIMÈTRIC
Preguntat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del dilluns, ha criticat la proposta del Govern espanyol del 0,1% de dèficit a les autonomies, mentre és mantingui un objectiu de dèficit per al Govern central de l'1,8%: "Dels 18 trossos, tu em dones un i et quedes 17? No estem d'acord".
I tampoc veu amb bons ulls la possibilitat de dèficits asimètrics entre comunitats, com ha proposat Catalunya: "Jo crec en la igualtat. Llavors, les decisions que es prenguin han de tenir regles i han de tenir regles que siguin iguals per a tots".
PACTE PP-VOX
Azcón ha parlat sobre els primers mesos de govern amb Vox assegurant que estan fent i faran un gran treball, i sobre el concepte de prioritat nacional; ha defensat que establir prioritats en les ajudes "no és quelcom que s'hagi inventat ara", encara que tingui un nom nou.
Ha dit que qualsevol decisió en aquest sentit estarà dins de la legalitat i vetllarà perquè "tinguin també un sentit social i un sentit econòmic".
REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA
Sobre immigració, s'ha mostrat crític amb el procés de regularització extraordinària de persones migrants impulsat pel Govern central: "Les decisions que s'estan prenent a Europa són les contràries a les que estem prenent a Espanya. Europa està defensant que la necessitat d'immigració passa perquè és legal, ordenada, i crec que a Espanya s'estan cometent nyaps".
Encara que no és contrari a l'acolliment d'immigrants, ha lamentat que s'impulsi sense avaluar les necessitats de l'economia espanyola i ha assegurat que es permet la regularització a "immigrants que actualment poden estar a la presó preventiva".
ECONOMIA I HABITATGE
Finalment, ha destacat el bon moment econòmic que creu que viu Aragó, que ha provat amb les dades d'inversió estrangera: "La comunitat que més inversió estrangera rep és Madrid, la segona és Catalunya i la tercera és Aragó", malgrat que tenen el 3% de la població espanyola.
La despoblació i l'accés a l'habitatge, ha dit, són alguns dels reptes que estan abordant, i sobre el segon tema, ha assegurat que es necessita construir més, reduir tràmits i burocràcia i posar més sòl al mercat: "Les necessitats de construcció d'habitatge disten molt de la producció d'habitatge que avui s'està fent en tot el país".
