Publicat 04/05/2021 23:42

Ayuso, de desconeguda política "sense complexos" a líder de la dreta en dos anys

(I-D) L'alcalde de Marid, José Luis Martínez-Almeida; la presidenta de la Comunitat de Madrid i candidata a la reelecció pel PP, Isabel Díaz Ayuso; i el líder del PP, Pablo Casado, brinden per celebrar els resultats
Jesús Hellín - Europa Press

MADRID, 4 maig (EUROPA PRESS) -

Isabel Díaz Ayuso, candidata del PP a la Presidncia de la Comunitat, ha guanyat les eleccions autonmiques, consolidant-se com a líder de la dreta a la regió tot i fa només dos anys era una desconeguda política "sense complexos".

La dirigent madrilenya ha aconseguit duplicar els seus escons, quedar-se amb el vot de Cs que no ha aconseguit el percentatge de vot mínim per entrar a l'Assemblea de Madrid-- i assolir una majoria suficient per governar, amb el suport de Vox.

'Chamberilera' del 78 i periodista de formació, es va especialitzar en Comunicació Política, rea en qu va despuntar només arribar al PP, on va coincidir amb Pablo Casado, de qui és amiga íntima de fa molts anys.

Va comenar en la formació sota el paraigua de l'expresidenta Esperanza Aguirre i es va sumar posteriorment a l'equip de l'exdirigent Cristina Cifuentes.

De la m de Cifuentes va aconseguir el primer crrec públic. Després d'exercir les funcions de portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular a l'Assemblea, va ser nomenada viceconsellera de Presidncia i Justícia. Per va arribar la dimissió de Cifuentes, i Ayuso va deixar el seu crrec en l'Administració per ser portaveu del partit al qual sempre ha considerat "casa" seva.

Poc després, Ayuso va ser una de les primeres a recolzar sense fissures la candidatura de Casado per liderar el partit. Era, com defensava en aquell temps, el moment d'una generació de polítics joves "sense por" a defensar les seves idees.

ELECCIONS DE 2019

Per indicació del propi Casado, aquesta defensora d'enarborar la bandera d'Espanya i partidria de no etiquetar Vox en l'extrema dreta va comenar a exposar la postura del PP a la televisió. Li va sortir bé i Casado la va designar per sorpresa candidata als comicis de 2019.

Després d'una controvertida campanya, en qu va ser notícia per les seves declaracions, va portar al PP a un dels seus pitjors resultats en l'autonomia a causa de la fragmentació del vot en l'espectre del centre-dreta, per va evitar el 'sorpasso' de Cs que vaticinaven algunes enquestes. El bloc del centre-dreta sumava i els pactes postelectorals marcarien el futur de la Comunitat.

Tot i que estaven disposats a entendre's --almenys així ho van manifestar els tres partits des de la mateixa nit electoral--, els continus desacords entre la formació 'taronja' i Vox van fer que la investidura d'Ayuso es retardés fins al mes d'agost.

Amb Vox garantint el seu suport a l'Executiu des de fora, PP i Cs es van dividir les conselleries d'un govern regional que ella encapalaria i que tindria com portaveu al líder de la formació 'taronja', Ignacio Aguado.

UN GOVERN DE COALICIÓ MAL AVINGUT

Les tensions entre els socis van comenar des del primer dia i van anar en augment en els gairebé dos anys de legislatura. En formar govern, Cs ja va anunciar que recolzaria a la Cambra regional una comissió d'investigació sobre la possible corrupció a Avalmadrid (societat de garantia recíproca que havia concedit un aval al pare mort de la presidenta).

Des d'aquí, les tensions pels anuncis que realitzaven des de tots dos costats de l'Executiu madrileny, sense que se n'assabentés l'altra part, i les acusacions creuades de deslleialtat van ser una constant al govern de coalició. La dirigent popular va arribar a reconixer que eren "dos governs en un".

LA PANDMIA

Mar de 2020. La pandmia, que ja era una realitat, seria un 'abans i un després' en la carrera política d'Ayuso. Va ser una de les primeres presidentes a anunciar el tancament dels collegis i, posteriorment, el de l'hostaleria i els comeros.

Tot i que va estendre la m al principi de la pandmia al Govern central, amb el pas del temps va anar censurant la gestió del president del Govern, Pedro Sánchez. Ho va deixar clar en la majoria de les videoconferncies de presidents que es van produir en el primer estat d'alarma.

Va denunciar la falta de material sanitari en multitud d'ocasions i va decidir sortir als mercats, com a autonomia, a comprar-ho. Va aconseguir adquirir més de deu avions de material, encara que des de l'oposició dubtaven de la qualitat del material i ho veien com a "operació de mrqueting".

Amb Madrid com l'autonomia amb pitjors dades de contagi i un elevat nombre de morts en les seves residncies de gent gran, el Govern regional va engegar l'hospital de campanya d'Ifema, va habilitar com a morgue espais com el Palau de Gel i va posar sota el mateix comandament la Sanitat pública i la privada.

Com a contrapartida, els grups d'esquerra van criticar durament que des de la Conselleria de Sanitat van engegar protocols que evitaven la derivació de majors de residncies a hospitals i que no es dotava de suficients recursos a l'Atenció Primria. A més, van censurar que la presidenta s'allotgés durant el confinament sever, i quan ella es va contagiar de coronavirus, en un dels hotels de la cadena Room Mate.

Ja llavors, durant el final del confinament estricte, Ayuso va voler convocar eleccions, per va ser frenada pel PP. La relació amb el seu soci de govern continuava sent insostenible.

COMBATIVA EN LA DESESCALADA

Per el perfil d'Ayuso continuava fent-se fort en la desescalada. La Comunitat es va mostrar molt combativa amb el Govern espanyol, criticant que els deixés en últim lloc a l'hora d'abandonar el confinament. Denunciaven que es tractava d'una decisió política, presa per un "inexistent" comit d'experts.

A més, el Govern regional va posar el focus en un "escs" control de l'Aeroport de Barajas i es va negar des del principi a tornar a un confinament total, així com a dur a terme tancaments massius de l'hostaleria i el comer. Ayuso va apostar per "mesures quirúrgiques".

Criticada durament des de l'Executiu central i per la majoria de comunitats autnomes, no va fer un pas enrere en la seva estratgia i la seva popularitat no parava de créixer. Conscient d'aix i alertada per la moció de censura presentada per PSOE i Cs a Múrcia, la popular decidia el 10 de mar convocar eleccions. Els madrilenys, va assegurar, triarien sobre la seva "llibertat".

LA CAMPANYA DE LA LLIBERTAT

Comenava així una precampanya electoral autonmica d'abast estatal. Entre 'selfies' i aplaudiments, la presidenta ha fet una campanya propera, a peu de carrer, ha concedit més de 60 entrevistes i ha recorregut cada dia dos o tres municipis.

Ha centrat la seva campanya a apellar a un vot que transcendeix "les sigles del PP", ha apostat per anar més enll i lluitar pel "votant socialista descontent", que no s'identifica "amb el sanchisme". Per a aix s'ha envoltat d'exdirigents socialistes com Joaquín Leguina o Nicolás Redondo i s'ha apropat a municipis del sud, tradicionals feus del PSOE, com Fuenlabrada, Parla i Getafe.

Ayuso ha reivindicat que vol ser "lliure" i comptar amb un govern en majoria que li permeti impulsar mesures i comptar amb "els millors" (sense importar-li que siguin persones de Cs o Vox) per ha incidit que no és "equidistant" amb situar-se a un costat o un altre.

Tot i que el president del PP, amb qui manté una excellent relació, l'ha acompanyat en els actes centrals de campanya, Ayuso ha recalcat la seva independncia i que no admet "tuteles".

El resultat d'aquest dimarts refora el paper de la presidenta madrilenya, que, amb perfil propi, ha aconseguit convertir-se en una figura de pes dins del PP i en la política estatal. Nombroses veus dins de la formació asseguren que, després d'aquests comicis, el seu lideratge ser indiscutible, i afirmen que, si Ayuso vol, el següent pas ser alar-se amb el control del PP de Madrid.

Más noticias



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés