Publicat 04/05/2021 23:42CET

Ayuso, de desconeguda política "sense complexos" a líder de la dreta en dos anys

(I-D) L'alcalde de Marid, José Luis Martínez-Almeida; la presidenta de la Comunitat de Madrid i candidata a la reelecció pel PP, Isabel Díaz Ayuso; i el líder del PP, Pablo Casado, brinden per celebrar els resultats
Jesús Hellín - Europa Press

MADRID, 4 maig (EUROPA PRESS) -

Isabel Díaz Ayuso, candidata del PP a la Presidència de la Comunitat, ha guanyat les eleccions autonòmiques, consolidant-se com a líder de la dreta a la regió tot i fa només dos anys era una desconeguda política "sense complexos".

La dirigent madrilenya ha aconseguit duplicar els seus escons, quedar-se amb el vot de Cs que no ha aconseguit el percentatge de vot mínim per entrar a l'Assemblea de Madrid-- i assolir una majoria suficient per governar, amb el suport de Vox.

'Chamberilera' del 78 i periodista de formació, es va especialitzar en Comunicació Política, àrea en què va despuntar només arribar al PP, on va coincidir amb Pablo Casado, de qui és amiga íntima de fa molts anys.

Va començar en la formació sota el paraigua de l'expresidenta Esperanza Aguirre i es va sumar posteriorment a l'equip de l'exdirigent Cristina Cifuentes.

De la mà de Cifuentes va aconseguir el primer càrrec públic. Després d'exercir les funcions de portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular a l'Assemblea, va ser nomenada viceconsellera de Presidència i Justícia. Però va arribar la dimissió de Cifuentes, i Ayuso va deixar el seu càrrec en l'Administració per ser portaveu del partit al qual sempre ha considerat "casa" seva.

Poc després, Ayuso va ser una de les primeres a recolzar sense fissures la candidatura de Casado per liderar el partit. Era, com defensava en aquell temps, el moment d'una generació de polítics joves "sense por" a defensar les seves idees.

ELECCIONS DE 2019

Per indicació del propi Casado, aquesta defensora d'enarborar la bandera d'Espanya i partidària de no etiquetar Vox en l'extrema dreta va començar a exposar la postura del PP a la televisió. Li va sortir bé i Casado la va designar per sorpresa candidata als comicis de 2019.

Després d'una controvertida campanya, en què va ser notícia per les seves declaracions, va portar al PP a un dels seus pitjors resultats en l'autonomia a causa de la fragmentació del vot en l'espectre del centre-dreta, però va evitar el 'sorpasso' de Cs que vaticinaven algunes enquestes. El bloc del centre-dreta sumava i els pactes postelectorals marcarien el futur de la Comunitat.

Tot i que estaven disposats a entendre's --almenys així ho van manifestar els tres partits des de la mateixa nit electoral--, els continus desacords entre la formació 'taronja' i Vox van fer que la investidura d'Ayuso es retardés fins al mes d'agost.

Amb Vox garantint el seu suport a l'Executiu des de fora, PP i Cs es van dividir les conselleries d'un govern regional que ella encapçalaria i que tindria com portaveu al líder de la formació 'taronja', Ignacio Aguado.

UN GOVERN DE COALICIÓ MAL AVINGUT

Les tensions entre els socis van començar des del primer dia i van anar en augment en els gairebé dos anys de legislatura. En formar govern, Cs ja va anunciar que recolzaria a la Cambra regional una comissió d'investigació sobre la possible corrupció a Avalmadrid (societat de garantia recíproca que havia concedit un aval al pare mort de la presidenta).

Des d'aquí, les tensions pels anuncis que realitzaven des de tots dos costats de l'Executiu madrileny, sense que se n'assabentés l'altra part, i les acusacions creuades de deslleialtat van ser una constant al govern de coalició. La dirigent popular va arribar a reconèixer que eren "dos governs en un".

LA PANDÈMIA

Març de 2020. La pandèmia, que ja era una realitat, seria un 'abans i un després' en la carrera política d'Ayuso. Va ser una de les primeres presidentes a anunciar el tancament dels col·legis i, posteriorment, el de l'hostaleria i els comerços.

Tot i que va estendre la mà al principi de la pandèmia al Govern central, amb el pas del temps va anar censurant la gestió del president del Govern, Pedro Sánchez. Ho va deixar clar en la majoria de les videoconferències de presidents que es van produir en el primer estat d'alarma.

Va denunciar la falta de material sanitari en multitud d'ocasions i va decidir sortir als mercats, com a autonomia, a comprar-ho. Va aconseguir adquirir més de deu avions de material, encara que des de l'oposició dubtaven de la qualitat del material i ho veien com a "operació de màrqueting".

Amb Madrid com l'autonomia amb pitjors dades de contagi i un elevat nombre de morts en les seves residències de gent gran, el Govern regional va engegar l'hospital de campanya d'Ifema, va habilitar com a morgue espais com el Palau de Gel i va posar sota el mateix comandament la Sanitat pública i la privada.

Com a contrapartida, els grups d'esquerra van criticar durament que des de la Conselleria de Sanitat van engegar protocols que evitaven la derivació de majors de residències a hospitals i que no es dotava de suficients recursos a l'Atenció Primària. A més, van censurar que la presidenta s'allotgés durant el confinament sever, i quan ella es va contagiar de coronavirus, en un dels hotels de la cadena Room Mate.

Ja llavors, durant el final del confinament estricte, Ayuso va voler convocar eleccions, però va ser frenada pel PP. La relació amb el seu soci de govern continuava sent insostenible.

COMBATIVA EN LA DESESCALADA

Però el perfil d'Ayuso continuava fent-se fort en la desescalada. La Comunitat es va mostrar molt combativa amb el Govern espanyol, criticant que els deixés en últim lloc a l'hora d'abandonar el confinament. Denunciaven que es tractava d'una decisió política, presa per un "inexistent" comitè d'experts.

A més, el Govern regional va posar el focus en un "escàs" control de l'Aeroport de Barajas i es va negar des del principi a tornar a un confinament total, així com a dur a terme tancaments massius de l'hostaleria i el comerç. Ayuso va apostar per "mesures quirúrgiques".

Criticada durament des de l'Executiu central i per la majoria de comunitats autònomes, no va fer un pas enrere en la seva estratègia i la seva popularitat no parava de créixer. Conscient d'això i alertada per la moció de censura presentada per PSOE i Cs a Múrcia, la popular decidia el 10 de març convocar eleccions. Els madrilenys, va assegurar, triarien sobre la seva "llibertat".

LA CAMPANYA DE LA LLIBERTAT

Començava així una precampanya electoral autonòmica d'abast estatal. Entre 'selfies' i aplaudiments, la presidenta ha fet una campanya propera, a peu de carrer, ha concedit més de 60 entrevistes i ha recorregut cada dia dos o tres municipis.

Ha centrat la seva campanya a apel·lar a un vot que transcendeix "les sigles del PP", ha apostat per anar més enllà i lluitar pel "votant socialista descontent", que no s'identifica "amb el sanchisme". Per a això s'ha envoltat d'exdirigents socialistes com Joaquín Leguina o Nicolás Redondo i s'ha apropat a municipis del sud, tradicionals feus del PSOE, com Fuenlabrada, Parla i Getafe.

Ayuso ha reivindicat que vol ser "lliure" i comptar amb un govern en majoria que li permeti impulsar mesures i comptar amb "els millors" (sense importar-li que siguin persones de Cs o Vox) però ha incidit que no és "equidistant" amb situar-se a un costat o un altre.

Tot i que el president del PP, amb qui manté una excel·lent relació, l'ha acompanyat en els actes centrals de campanya, Ayuso ha recalcat la seva independència i que no admet "tuteles".

El resultat d'aquest dimarts reforça el paper de la presidenta madrilenya, que, amb perfil propi, ha aconseguit convertir-se en una figura de pes dins del PP i en la política estatal. Nombroses veus dins de la formació asseguren que, després d'aquests comicis, el seu lideratge serà indiscutible, i afirmen que, si Ayuso vol, el següent pas serà alçar-se amb el control del PP de Madrid.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés