Actualitzat 18/02/2015 13:48

El PP presenta una reforma limitada per compromís electoral i falta de consens

Rafael Hernando
Foto: EUROPA PRESS

Reforma la Llei d'Autonomia del Pacient a través d'una proposició de Llei que es debatrà el març al Congrés

   MADRID, 18 Feb. (EUROPA PRESS) -

   El grup popular ha registrat aquest dimecres al Congrés una proposició de llei orgànica per reformar la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l'Embaràs "responent als compromisos electorals", una iniciativa el text de la qual exposa, davant de la falta de consens en la matèria, que a partir d'ara sigui obligatori que les menors informin els seus pares o tutors quan desitgin avortar.

   En roda de premsa a la Cambra Baixa, el portaveu del PP Rafael Hernando ha defensat que la iniciativa s'emmarca en la potestat legislativa de les Cambres sense que s'hagin de "buscar tres peus al gat", i ha estimat que el text es debatrà al Ple de la Cambra el mes de març vinent, perquè l'objectiu és que entri en vigor a finals d'aquest període de sessions, el mes de juny.

   "La nostra decisió de no anar més enllà ha estat per la falta d'existència de consens. En una matèria com aquesta, independentment de qüestions morals o religioses de cadascú, cal pensar en el conjunt del model social i hi ha una part que té a veure amb un recurs que ha de resoldre qui ho ha de resoldre", ha assenyalat.

REDACCIÓ DE LA REFORMA

   La iniciativa del PP té un doble sentit. D'una banda, deroga l'article 14.3 de la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs, que va modificar la Llei d'Autonomia del Pacient per treure l'avortament de la llista d'excepcions en les quals un menor de 16 o 17 anys necessita consentiment patern per a una intervenció mèdica, al costat dels assajos clínics i la reproducció assistida.

   D'altra banda, dóna una nova redacció a aquest precepte de la Llei d'Autonomia del Pacient per afegir que "per a la interrupció voluntària de l'embaràs de menors d'edat o persones amb capacitat modificada judicialment caldrà, a més de la seva manifestació de voluntat, el consentiment exprés dels seus representants legals".

   "En aquest cas, els conflictes que sorgeixin pel que fa a la prestació del consentiment per part dels representants legals, es resoldran d'acord amb el disposat al Codi Civil", precisa la proposició de Llei Orgànica presentada pel PP, que, a més, dóna caràcter ordinari a aquest article de la Llei d'Autonomia del Pacient, que després de la de Salut Sexual tenia condició d'orgànica.

   L'elecció de presentar una proposició de llei a través del grup popular en lloc d'un projecte de Llei del Govern espanyol fa que no es requereixi que el text sigui sotmès a l'examen d'òrgans consultius com el CGPJ i el Consell d'Estat. El temps mínim per a la tramitació d'una iniciativa d'aquest tipus pot ser de dues setmanes. En aquest cas, amb el Debat sobre l'Estat de la Nació pel mig, es podria demorar fins a l'última setmana de març.

   Hernando ha restat importància al fet que es tramiti la reforma d'una Llei Orgànica sense passar pels òrgans consultius de l'Estat, ja que, segons ha dit, "el que està previst en aquesta regulació havia estat ja informat per diferents organismes". "Lúnic que pretenem és que sigui dins dels terminis que tenim i que sigui efectiu abans que acabi la Legislatura i optem per una iniciativa que és del grup parlamentari i evidentment, té el suport del Govern", ha assenyalat.

NO HI HA "DISCREPÀNCIES" AL PP

   Escortat pels portaveus adjunts del grup popular al Congrés, Leopoldo Barreda i Marta González, Hernando ha reiterat que amb aquesta iniciativa el PP "dóna compliment al seu programa electoral" i "ningú" entre les seves files "ha d'estar en discrepància amb el que formava una part intrínseca" d'aquest compromís.

   "Discrepàncies, al meu grup parlamentari no n'hi ha i no n'hi haurà", ha assegurat, per plantejar després si a la resta dels grups podran dir el mateix, ja que està convençut que "hi ha diputats d'altres formacions polítiques que estan molt d'acord" amb el contingut d'aquesta iniciativa del PP.

   En relació amb el sector dels votants del PP que demana una derogació íntegra de la normativa d'avortament, Hernando ha afirmat que la proposició de Llei no està pensada per "compensar" la falta d'una reforma més profunda, sinó per acatar "part important" del programa electoral del PP. "La nostra decisió de no anar més enllà ha estat per la falta d'existència de consens", ha afegit.

   Tot i això, no significa que el PP avali el model de terminis que recull l'actual legislació, tal com ha assenyalat Hernando. En aquest sentit, ha recordat que continua viu el recurs que un grup de diputats va presentar al Tribunal Constitucional, que, una vegada es completi la reforma per via parlamentària, podrà sentenciar sobre aquesta qüestió, ja que "va dir que mentre es tramités una regulació de l'avortament no es pronunciaria".

   Pel que fa a les iniciatives de suport a la maternitat que comprometia el Partit Popular amb el seu programa juntament amb la reforma d'aquest aspecte de la Llei de l'Avortament, Hernando s'ha remès al Govern central. "No ha acabat la Legislatura, en pròximes dates tindran notícia sobre maternitat i infància i família", ha plantejat.

DEBAT SOBRE LA REFORMA

   L'avortament de menors d'edat ha estat un dels aspectes més polèmics durant la tramitació de l'actual legislació. No debades, el PP ho va incloure al seu recurs contra la normativa davant del Tribunal Constitucional i al programa electoral amb el qual va concórrer a les generals del 2011, en què es comprometia a canviar el model de l'actual regulació "per reforçar la protecció del dret a la vida, així com de les menors".

   Actualment, les joves amb 16 o 17 anys no necessiten el permís dels seus pares o tutors per interrompre la seva gestació a Espanya, tot i que han d'acreditar que han informat a, com a mínim, un d'ells abans de sotmetre's a la intervenció. Només poden prescindir d'aquest tràmit en el cas que al·leguin "fundadament" que comunicar-ho els ocasionarà un "conflicte greu", conforme estableixen l'article 13.4 de la llei i el seu desenvolupament reglamentari.

   Aquesta previsió està en línia amb la Llei d'Autonomia del Pacient de l'any 2002, que en el seu article 9 estableix que quan es tracta de menors d'edat "no incapaços ni incapacitats però emancipats o amb 16 anys complerts, no cal prestar el consentiment per representació", és a dir, l'autorització de pares o tutors, per a les intervencions mèdiques.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés