MADRID, 2 abr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha presentat aquest dilluns un recurs de reforma davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena --el primer que realitza després de permetre's la seva presentació en la causa del procés independentista-- en el qual demana que revoqui l'acte pel qual el passat 23 de març va ser processat per rebel·lió i malversació de fons públics i que s'anul·lin totes les actuacions contra ell per no haver-se pogut defensat d'elles fins a aquest moment. Nega igualment que s'hagi donat el requisit de violència que es precisa per estimar el delicte principal que se li imputa.
En el seu escrit, al que ha tingut accés Europa Press i en el qual es representa de forma conjunta a Puigdemont i als ex-membres del Govern igualment fugits Clara Ponsatí i Lluís Puig, la defensa exercida per l'advocat Jaume Alonso Cuevillas argumenta al llarg de 85 pàgines la inexistència de rebel·lió i malversació i denúncia que per contra els seus clients han sofert diverses violacions de procediment, entre elles que no se'ls hagi permès defensar-se fins a dictar-se l'ordre de processament, la qual cosa considera contrari al dret europeu i internacional.
A més, demana que s'anul·li tota la causa per diverses raons, com la falta de competència del Tribunal Suprem per entendre d'aquest assumpte que al seu judici hauria d'haver-se substanciat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
DEIXAR SENSE EFECTE ELS 2,1 MILIONS DE FIANÇA
Subsidiàriament a l'anterior, l'advoca sense efecte la fiança de 2,1 milions d'euros fixada en l'ordre de processament per als membres de l'exGovern de Puigdemont en no existir constància alguna que s'hagi malversat o destinat cap quantitat i existir per contra constància documental que no s'ha disposat cap quantitat pública per sufragar el referèndum d'autodeterminació celebrat en data 1 d'octubre de 2017.
Sobre la inexistència de violència, el recurs assenyala que cap dels fets relatats en l'Acte pot considerar-se com a rebel·lió i el jutge utilitza arguments que resulten "cridaners" per justificar l'existència de violència.
"En concret, l'Acte aprecia aquesta violència, principalment, en les manifestacions ocorregudes el dia 20 de setembre enfront de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat, en els fets ocorreguts en data 1 d'octubre, i, de manera sorprenent, en la violència que, en efecte, no s'ha produït, però que els processaments van haver de suposar-se".
Afegeix que un altre dels motius de nul·litat és que el propi Llarena "s'ha situat a si mateix en la posició de víctima del delicte, com a integrant del conjunt dels ciutadans espanyols, infringint-se així l'elemental garantia d'imparcialitat condensada en el clàssic aforisme "in causa sua, iudicare nemo potest".
