Publicat 06/11/2019 17:22CET

AUGC i AVT recorren davant l'Audincia Nacional per personar-se en la causa dels CDR al marge d'ACVOT

Acte de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (Acvot).
EUROPA PRESS - Archivo

MADRID, 6 nov. (EUROPA PRESS) -

L'AUGC, associació professional majoritria de la Gurdia Civil, i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) han presentat recursos d'apellació davant l'Audincia Nacional per personar-se en la causa contra els Comits de Defensa de la República (CDR) al marge de la direcció lletrada de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT).

Al principi, el jutge de l'Audincia Nacional, Manuel García Castelló va acordar la setmana passada que fos l'AVT qui assumeixi la direcció lletrada, tot i que dies després va revocar aquesta decisió a favor de la catalana ACVOT.

Segons explica AUGC, l'acte "no és ajustat a dret" perqu com a associació de la Gurdia Civil té obligació de respectar la neutralitat política, cosa que "resulta difícil" en compartir una direcció lletrada amb altres organitzacions que "emeten judicis públics que operen a espais de confrontació política". Entre els personats figuren partits com Vox.

Considera AUGC que la resolució est "immotivada" i no compleix amb l'exigncia de tutela judicial efectiva i el dret de defensa. També censura que no s'ha donat possibilitat als personats de ser escoltats, tenint en compte la seva "diferent naturalesa jurídica".

AUGC veu "incompatibilitats legals entre les diferents parts que exerceixen l'acusació penal" tenint en compte la "divergncia d'interessos i enfocaments". L'associació assenyala que, si escau, la seva intenció és defensar els agents i les seves famílies destinats a Catalunya i que "serien objectius i víctimes directes de les accions delictives dels detinguts".

LES RAONS D'AVT

L'AVT veu l'assignació de la direcció lletrada d'ACVOT un canvi respecte d'altres procediments en qu s'ha adms l'existncia de diverses acusacions populars. Cita casos com el dels atemptats de l'11 de mar del 2004 quan es van admetre diverses acusacions populars, així com el cas Faisán, el cas Batasuna o el de la xarxa d'extorsió d'ETA, sense que aix comportés ajornaments per al procediment judicial.

En el seu recurs, l'AVT reconeix que ACVOT va demanar personar-se dos dies abans, el 24 de setembre, tot i que tot seguit recorda que la llei i el fixat per nombrosa jurisprudncia és que és necessari posar una querella per tenir la condició d'acusació. També retreu al jutge que no se li donés trasllat del recurs d'ACVOT, perqu no va poder formular allegacions sobre aquest tema.

L'AVT es queixa que en la part dispositiva de la resolució recorreguda s'argumenta que es té per admesa la querella i per personada a ACVOT, tot i que aquesta associació "no ha presentat cap querella". A més, recorda que l'organització catalana es va personar quan les actuacions estaven secretes, en una fase incipient en qu no figurava cap persona amb la condició processal d'investigats.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés