Caroline SeidSeidel-Dimannel/dp / DPA - Arxiu
MADRID 16 març (EUROPA PRESS) -
Audi no fabricar una versió elctrica del seu model A1, el qual s'assembla a la fbrica del grup Volkswagen (al qual pertany la marca) a Martorell (Barcelona), segons ha afirmat en una trobada amb la premsa la vicepresidenta mundial de vendes d'Audi i membre del consell d'administració de Volkswagen, Hildegaard Wortmann.
Després de la presentació de resultats d'Audi, en qu el conseller delegat de la companyia, Markus Duesmann, ha afirmat que encara no tenen planejat un "successor directe" de l'A1 per a la planta de Martorell, ja que encara han d'ajustar la gamma de models, Wortmann ha destacat que no avaluen produir un vehicle elctric "per sota de l'A3 o el Q3" per a una "marca 'premium' com Audi".
En aquesta línia, preguntada sobre si a Audi es preveu la possibilitat de crear algun model elctric assequible, com l'ID.2all presentat per Volkswagen (per sota dels 25.000 euros) aquesta setmana Wortmann ha insistit que un cotxe "de masses" com aquest és "perfecte" per a Volkswagen, per que no té encaix dins el posicionament com a marca de "luxe" d'Audi.
Tot i aix, ha destacat que el grup Volkswagen compta amb diverses marques més enfocades en el "volum", com Volkswagem, Skoda, Seat o Cupra, i ha ressaltat que Cupra no competeix amb Audi.
EURO 7
A més a més, Wortmann també ha parlat de la proposta actual de la normativa Euro 7, més restrictiva quant a les emissions dels autombils a la UE i que ha rebut una forta contestació per part del sector de l'autombil europeu.
Així, s'ha posicionat en la mateixa línia que les principals organitzacions del sector, com l'Associació Europea de Fabricants d'Autombils (ACEA), i ha valorat que, si s'aprova en els termes actuals, tindr un "impacte significatiu" per a les empreses ja que suposa derivar grans quantitats de recursos per optimitzar uns motors de combustió que, en principi, ja no es podran vendre a la Unió Europea a partir del 2035.
Així, ha destacat que donaria suport a la mesura si realment suposés un gran aven quant a la descarbonització, per considera que no és així i ha indicat que espera que a la UE s'adonin de l'impacte que aquesta mesura pot arribar a tenir per a les empreses automobilístiques, que fins i tot han apuntat a la possibilitat del tancament de fbriques, amb la conseqüent prdua de l'ocupació.
A més a més, considera que l'encariment dels motors de combustió que suposaria adoptar Euro 7 en els termes actuals seria contraproduent perqu també dificultaria que la gent canviés de cotxe, la qual cosa provocaria un envelliment del parc automobilístic europeu.
En aquest context, també ha parlat dels combustibles sinttics, en els quals inverteix Porsche i que el Govern alemany ha demanat que s'incloguin en l'acord per al 2035 a la UE relatiu a la venda de cotxes de combustió i la decisió definitiva de la qual ha estat posposada a causa de les reticincies del Govern itali.
Per Wortmann, els combustibles sinttics poden ser una solució per facilitar la transició cap a l'electrificació, la qual, segons el seu parer, és la millor opció ara per ara i també l'aposta d'Audi.
LLEI IRA
Quant a la seva opinió sobre la llei de reducció de la inflació (IRA) nord-americana, dotada amb 369.000 milions de dlars per incentivar iniciatives industrials verdes, la directiva ha destacat que "és un pas positiu" per lluitar contra el canvi climtic, tot i que ha demanat a la UE que "prengui mesures a Europa" per fomentar la indústria de la regió.
"Necessitem que l'Amrica del Nord estigui forta i tenir una regió asitica forta, incloent-hi la Xina, per descomptat. Per els tres (juntament amb Europa) haurien d'estar en equilibri per ser més resistents i més robustos, especialment amb turbulncies com les dels darrers anys", ha opinat.
En aquest context, Wortmann també ha indicat que Audi no té por a la penetració de les marques xineses a Europa ja que la firma compta amb una "histria" i un "desenvolupament tecnolgic" propis, a banda d'una "tradició" en el segment 'premium'.
Audi va registrar un benefici després d'impostos de 7.116 milions d'euros el 2022, la qual cosa suposa un augment del 25,96% en comparació amb els 5.649 milions d'euros que va guanyar el 2021, segons els resultats presentats aquest dijous per la companyia.
Tot i aix, la multinacional va obtenir el 2022 el benefici més gran operatiu de la seva histria amb 7.550 milions d'euros, la qual cosa suposa un 37,3% més que els 5.498 milions d'euros del 2021, mentre que el seu marge operatiu es va situar en el 12,2%, és a dir, 1,8 punts percentuals més que en l'exercici precedent.