Adverteixen que si no acaten una possible suspensió del TC de la reforma del reglament del Parlament incorrerien en una il·legalitat
MADRID, (EUROPA PRESS)
Les associacions de jutges han advertit aquest dimecres que, des del punt de vista jurídic, és més que qüestionable una possible investidura telemàtica de l'expresident català Carles Puigdemont des del seu exili a Bèlgica i creuen que la seva intenció evitant acudir a la sessió d'investidura del Parlament és estar fora de l'abast de la Justícia.
Segons ha explicat a Europa Press Ignacio González, portaveu de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, el pacte aconseguit per JuntsxCat i ERC per a la formació de la Mesa del Parlament implicaria una reforma prèvia del reglament de la cambra regional, per la qual cosa, de tirar endavant aquesta modificació, el Govern la recorreria davant el Tribunal Constitucional i quedaria automàticament suspesa.
En aquest cas s'incorreria en una situació idèntica a la qual ha estat Catalunya els últims mesos, és a dir, seguiria vigent l'aplicació de l'article 155 fins que no existís un president i un govern nomenats i que han près possessió del càrrec d'acord amb les normes legals. Aquesta situació es podria allargar fins i tot mesos fins que el Tribunal Constitucional es pronunciés sobre el recurs del Govern contra la reforma del Reglament, previsiblement anul·lant-la per complet.
Un desacatament de la suspensió de l'alt tribunal implicaria la tornada a un escenari d'il·legalitat contrari a la Constitució, segons exposa el portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM) Celso Rodríguez, que ha recordat que la situació seria la mateixa que la que es va produir quan la cambra regional va tirar endavant les lleis de desconnexió gràcies a la reforma exprés del reglament del Parlament per aprovar normatives per la via d'urgència.
PREVARICACIÓ
Per la seva banda, el portaveu de l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria (AJFV), Raimundo Prado, ha advertit sobre les conseqüències que tindria una interpretació "torticera" del reglament de la cambra regional de manera que s'excedeixi el previst a la Llei Orgànica del Règim Electoral General.
Una decisió administrativa en aplicació del reglament de la Mesa del Parlament, és susceptible de ser suspesa cautelarment en seu de la jurisdicció contenciós administrativa. Si s'entén que aquesta decisió té rang legal, llavors la suspensió ha de ser sol·licitada davant el Tribunal Constitucional. En el cas que una resolució administrativa sigui dictada per la Mesa del Parlament sabent la seva il·legalitat, pot ser constitutiva d'un delicte de prevaricació.
Entre les opcions que barregen les formacions independentistes per a la investidura de Carles Puigdemont està la que aquest delegui la lectura del seu discurs en una altra persona a causa de la seva absència, i que no seria l'única ja que els exconsellers Clara Ponsatí, Lluis Puig, Antoni Comín i Meritxell Serret, són també diputats electes que són amb ell a Bèlgica.
Els magistrats consideren que no és el mateix absentar-se en la sessió per estar fugit que per romandre a la presó, com ocorre amb els diputats electes Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sánchez, exlíder d'ANC. En el cas d'aquests últims poden demanar un permís al magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa del 'procés', Pablo Llarena, per poder estar present en la mateixa i no seria d'estranyar que es concedís.
"QUEDAR-SE A BRUSSEL·LES ÉS CONTRARI A lA LÒGICA"
Per Celso Rodríguez l'única cosa certa en aquests moments "és la condició d'escapolit" de Puigdemont, el qual, si torna a Espanya, ingressaria en situació de presó provisional a causa de l'ordre de detenció nacional que pesa sobre la seva persona pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
L'opció de quedar-se a Brussel·les "sembla contrària a la lògica", segons Rodríguez que diu que és absolutament estrany que en qualsevol situació de normalitat democràtica existeixi un govern presidit per una persona escapolida de la Justícia.
A més, ha recordat que els magistrats de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem van negar la setmana passada excarcerar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, entre d'altres aspectes perquè l'exercici dels drets polítics a Espanya protegits per la Constitució no atorga cap carta d'impunitat; missatge que fa extensible a l'expresident català.
