BARCELONA 17 març (EUROPA PRESS) -
L'assessor i actual cap de l'oficina de l'expresident Quim Torra, Pere Cardús, ha defensat aquest dijous en el judici contra l'expresident que a la faana de la Generalitat sempre s'hi han penjat pancartes reivindicatives i ha equiparat la que es va penjar per demanar la llibertat dels presos de l'1-O amb altres que es pengen contra la violncia de gnere.
Ho ha dit en el segon judici contra Torra per un presumpte delicte de desobedincia per no retirar una pancarta que demanava la llibertat dels presos de l'1-O i llua un lla groc, i al qual l'expresident no s'ha presentat perqu considera una "farsa".
Cardús, que ha declarat com a testimoni, ha explicat que no és la primera vegada que hi ha una pancarta política reivindicativa a la faana del Palau de la Generalitat: "Fa uns dies hi havia una pancarta contra la invasió russa a Ucrana que defensava els drets humans", ha posat d'exemple.
Ha detallat que al mateix balcó, quan hi ha qüestions que afecten els drets fonamentals com la violncia masclista o a favor de la pau "sempre hi ha hagut pancartes".
"La pancarta es penja per reivindicar drets fonamentals. Si sempre hem pogut penjar pancartes no entenem per qu aquesta vegada no", ha afegit.
Ha assegurat que la seva relació amb Torra és professional, i que el dia que hi van anar els agents per retirar la pancarta estava treballant, i que ell va signar l'acta per no va rebre el requeriment.
A les preguntes de la fiscal, ha respost que no formava part de les seves funcions assistir a reunions de temes jurídics, i no recorda haver estat en una reunió amb l'assessoria jurídica de la Generalitat.
"De vegades entrava a alguna reunió per requeriment del president, per no tinc records concrets de si eren reunions formals o trobades", ha afegit.
AGENTS DELS MOSSOS
A més, dos agents dels Mossos d'Esquadra han declarat com a testimonis en el judici, i han explicat que van rebre el requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perqu es presentessin a la Generalitat de Catalunya i traguessin la pancarta el 27 de setembre del 2019.
Tots dos han assegurat que "ningú no s'hi va oposar" i que es va obeir quan es va donar l'ordre de retirar-la, i un ha explicat que van retirar l'acta policial una vegada es va haver comprovat que s'havia despenjat.
Aquest mateix agent també ha explicat que només ha rebut el requeriment per retirar pancartes d'edificis públics en els dos casos de resolució de la Generalitat.
