Va conèixer l'herència poc abans de la confessió de l'expresident català
MADRID, 14 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'assessor fiscal de la família Pujol, Joan Antón Sánchez Carreté, ha assegurat davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que desconeixia que els seus integrants tinguessin comptes bancaris a l'estranger.
A més ha dit que va tenir coneixement de la suposada herència que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol guardava a Andorra "unes setmanes abans" de la seva confessió, quan li va demanar consell, han explicat fonts jurídiques presents en la declaració.
Sánchez Carreté, un dels vuit testimonis que ha comparegut aquest divendres en el marc de la causa en la qual s'investiga l'origen de la fortuna del primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, ha assenyalat que, tot i que gestiona els assumptes fiscals de la família des del 1983, mai va tenir constància que ell o el seu pare tinguessin dipòsits fora d'Espanya.
Segons ha explicat, es va assabentar dels comptes a Andorra de l'expresident poc abans del 25 de juliol, quan Pujol va confessar a través d'un comunicat que tenia fons no declarats a Hisenda des del 1980 que provenien d'una herència que li va deixar el seu pare, Florenci Pujol: "Em va preguntar com tractar aquest assumpte i si havia de regularitzar aquests fons".
El fiscalista, representant de l'empresa Consultores de Economía y Tributos, ha detallat que cobrava 5.000 euros a l'any a Jordi Pujol Ferrusola per gestionar l'Impost de Societats de les seves empreses i que, com a "bonus" d'aquesta activitat, els feia gratis la declaració d'IRPF a ell i la seva exdona, Mercè Gironés; el matrimoni està imputat per un delicte de frau fiscal i blanqueig de capitals.
També ha declarat l'administrador de l'empresa Audigest, Joan Mallafre, que es va encarregar des del 2007 de les declaracions d'IRPF i IVA de les empreses del matrimoni.
En la línia de Sánchez Carreté, ha assenyalat que únicament es va ocupar de gestionar fons que provenien de societats establertes a Espanya i que no li consta cap tipus d'operació a l'estranger.
"EL MEU GERMÀ NO TÉ RELACIÓ AMB JORDI"
Jordi Puig, germà del conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig (CiU), ha estat preguntat per dos negocis que va fer amb Jordi Pujol Ferrusola a Eivissa i Gabon, tot i que en un moment de l'interrogatori la tinent fiscal Anticorrupció, Belén Suárez, li ha preguntat per les tasques que el seu germà havia exercit per a l'Administració pública: "Això hauran de preguntar-l'hi a ell", ha contestat. "Li ho pregunto a vostè perquè vostè és aquí", ha replicat la representant del Ministeri Públic.
"Porta més de trenta anys en l'Administració Pública però no sé en quins càrrecs", ha dit llavors Puig poc abans d'assegurar, aquesta vegada taxativament, segons les esmentades fonts, que el seu germà no ha tingut cap relació amb Jordi Pujol Ferrusola i que és ell qui el coneix des del col·legi i qui va arribar a compartir unes oficines en les quals cadascun tenia el seu despatx.
En relació amb els negocis que va fer amb l'imputat, Puig ha dit que amb el d'Eivissa es va limitar a introduir a Pujol Ferrusola amb el promotor del projecte uns apartaments de luxe amb serveis en els quals el fill de l'expresident va perdre 200.000 euros.
Sobre el del Gabon, del qual ha assegurat no saber res fins que la fiscal li ha exhibit diversos correus que ell mateix va enviar sobre el projecte, ha acabat reconeixent que la seva empresa, Ibadesa Cat, es va encarregar de mediar en el projecte fins al 2006 i que a partir d'aquest any aquesta tasca va ser assumida per una empresa de l'imputat.
PUIG NO VA COBRAR A GABON, PUJOL 600.000 EUROS
El negoci, consistent en l'ampliació de la línia elèctrica del país africà, va ser desenvolupat per l'empresa Isolux i va reportar una comissió a Pujol Ferrusola de 600.000 euros, segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional. Puig, tot i això, ha assegurat que la seva empresa no va cobrar res pels seus serveis.
Sobre aquesta activitat, el director general de l'àrea Internacional de Negoci de Isolux, Óscar Vía, ha detallat que el contracte va ser ampliat el 2009 i que llavors va rebre l'ordre de seguir pagant les empreses de Pujol Ferrusola.
No obstant això, ha assegurat no saber si existeixen factures perquè és un tema del qual s'ocupava el llavors director general financer de la companyia, Antonio Martínez Borrallo, que previsiblement serà cridat a declarar.
Les tasques d'execució del projecte, segons ha explicat, les portava el responsable del Departament de Transmissió, José Augusto Ferreiras.
Per la seva banda, el director dels Serveis Jurídics d'Isolux des del 2011, Cristian Gómez, ha declarat que ha lliurat a la UDEF tots els correus electrònics, cartes, faxos o missatges que justificarien la tasca de consultoria desenvolupada pel fill gran de l'excap del Govern català al país africà.
EL PROJECTE DE MÈXIC NO VA ANAR BÉ
També ha comparegut davant del jutge el propietari de l'empresa Juandro Consultores, Julio Bonis, que va ser conseller del Govern de les Canàries per Coalició Canària i va participar al costat de Pujol Ferrusola en el projecte immobiliari Azul de Cortez, promogut també per Isolux a la Baixa Califòrnia mexicana.
Segons ha explicat, el fill de l'expresident va invertir gairebé dos milions d'euros en qualitat de fideïcomissari --un 21,5% de les accions-- tot i que, segons ha dit, el negoci no li va sortir molt rendible perquè va haver de pagar una bona part a Hisenda.
El director general d'Azul de Cortez, Javier Puerta, ha dit que va veure una vegada Gironès en "un esmorzar de cortesia" i que no sap com es va gestar el negoci perquè el va assumir el 2008.
Segons ha detallat, actualment la urbanització té aigua, llum i electricitat i només falta construir els edificis.
Amb aquests interrogatoris conclou la ronda de compareixences d'11 imputats i 27 testimonis --dos no han acudit a l'Audiència Nacional-- que ha portat a terme el jutge Ruz en el marc d'aquesta causa, en què investiga els cobraments de més de 8,5 milions d'euros que Pujol Ferrusola i la seva exdona van cobrar d'empreses que directament o indirectament van declarar "ingressos procedents de diferents organismes de Catalunya".
