BARCELONA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
El portaveu dels comuns al Congrés, Jaume Asens, ha apostat per revisar el Codi Penal per "aconseguir que els dirigents independentistes empresonats puguin recuperar la seva llibertat" i es pugui tornar a la normalitat democrtica, perqu no n'hi haur fins que aix passi, segons ell.
Vol promoure-ho també per evitar que s'apliqui la interpretació que s'ha fet del delicte de sedició a altres collectius, com ara activistes i vaguistes, ha especificat en una entrevista a la Ser Catalunya que ha recollit Europa Press aquest dijous.
Ho ha dit després que el president del Govern central, Pedro Sánchez --que governa amb els comuns i Unides Podem-- no descartés dimarts introduir canvis en el Codi Penal, com ara una rebaixa de les penes del delicte de sedició, pel qual estan condemnats els dirigents independentistes empresonats.
Aquesta proposta de reforma del Codi Penal --que va sorgir dels comuns i que ara recull el PSOE, ha dit Asens-- haur d'acordar-se entre els socis del Govern central i després negociar-ho amb la resta de grups al Congrés, ha ressaltat.
No entendria que JxCat i la CUP votessin en contra d'aquesta modificació, a la qual creu que també donaran suport els partits que van votar a favor d'investir Sánchez, encara que ha posat en dubte la posició de Terol Existeix.
INDULT I AMNISTIA
Ha destacat que la via de l'indult o de l'amnistia admetria recursos davant del Tribunal Suprem (TS) o el Tribunal Constitucional (TC), per una modificació del Codi Penal que fos aprovada pel Congrés acabaria aquí el seu recorregut, i ha subratllat: "No té res a veure un indult amb una reforma legislativa".
Asens creu que el TS ha fet una "interpretació extensiva del delicte de sedició, un delicte que és una antigalla", cosa que obliga el legislatiu a definir aquest delicte sense que deixi marge a interpretacions, encara que també hi ha la possibilitat de derogar-lo directament, ha dit.
Sosté que el problema se centra més en el delicte de sedició que en el de rebellió, que creu que hauria de ser més garantista per no que hagi d'incloure penes més mplies, com han plantejat alguns sectors i fonts governamentals.
