El jutge diu que la iniciativa s'ha aprovat en el marc de la "llibertat d'expressió d'anhels polítics" abans de la dispositiva del TC
MADRID, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha arxivat definitivament la denúncia presentada per la Fiscalia contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), perquè considera que la moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya no constitueix cap delicte de rebel·lió ni de sedició.
El magistrat ha dictat una sentència en la qual recorda que el Tribunal Constitucional (TC) no havia emès la sentència que declarava inconstitucional la resolució del Parlament i només n'havia decretat la suspensió a la data en la qual el consistori de Sant Cugat del Vallès, governat per CiU, va aprovar la seva moció d'urgència.
Explica que el ple municipal va aprovar el passat 16 de novembre la moció i llavors no hi havia hagut cap "mandat general a les autoritats i servidors públics d'abstenir-se d'opinar o posicionar-se ideològicament" i tampoc s'havien cursat denúncies contra els parlamentaris autors de la resolució, ni contra l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l 'Associació Catalana de Municipis (ACM), que l'abonaven.
El jutge qualifica de "cridaner" que el Ministeri Públic consideri constitutiu de delictes de rebel·lió o sedició qualsevol acte de suport a aquesta decisió del Parlament autonòmic, però no denunciï els propis diputats que l'han aprovada, la presidenta de la Cambra, els membres de la Mesa o el seu secretari general; ni tampoc les organitzacions de la societat civil que la van impulsar i que van promoure "activament" la campanya municipal de mocions de suport.
A més, recorda que el Constitucional consagra la "llibertat més àmplia per a l'exposició i defensa pública de qualssevol concepcions ideològiques, incloent les que pretenguin per a una determinada col·lectivitat la condició de comunitat nacional fins i tot com a principi des del qual procurar la conformació d'una voluntat constitucionalment legitimada per, mitjançant l'oportuna i inexcusable reforma de la Constitució, traduir aquesta entesa en una realitat jurídica".
DEBATRE SOBRE PROJECTES POLÍTICS ÉS CONSTITUCIONAL
Segons diu, gaudeix també de la mateixa empara constitucional el "debat públic, dins o fora de les institucions, sobre projectes polítics que propugnin la reforma constitucional".
Segons la seva opinió, aquesta moció municipal és un "posicionament polític en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió d'aspiracions o anhels polítics" que no pretén eludir la suspensió del TC.
El titular del jutjat Central d'Instrucció número 5 insisteix així que el ple de Sant Cugat del Vallès va aprovar la seva moció de suport quan el tribunal de garanties s'havia limitat a suspendre, cinc dies abans i de manera "automàtica", la resolució de la Cambra catalana sense haver "deduït testimoni" sobre possibles il·lícits penals". "És evident que no podrien saber en aquell moment quin seria el pronunciament final de l'Alt Tribunal", rebla.
"En el moment en el qual es va presentar la moció municipal, abans del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre el fons de l'assumpte, no estem davant d'un fet que pogués revestir caràcter d'il·lícit penal ni existeix cap indici que els qui el van impulsar des del grup municipal de CiU poguessin creure que expressar la seva opinió pogués constituir delicte de rebel·lió o sedició", conclou.
MÉS AJUNTAMENTS DENUNCIATS
La Fiscalia ha demanat a més investigar els Ajuntaments de Girona, Celrà (a la mateixa província), La Seu d'Urgell (Lleida), i Igualada (Barcelona) per determinar si els membres dels seus respectius plens van poder cometre els delictes de rebel·lió i sedició, entre d'altres, en aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya suspesa pel Tribunal Constitucional.
El delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'aixecament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional".
El de sedició, penat amb entre 10 i 15 anys de presó, persegueix "l'aixecament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, l'exercici legítim de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".
