Mas sobre el futur de Puigdemont: "És una decisió que ha de prendre ell. Jo vaig fer un pas al costat"
BARCELONA, 10 gen. (EUROPA PRESS) -
Els expresidents de la Generalitat Artur Mas (PDeCAT) i José Montilla (PSC) han demanat 'seny' als partits per poder formar un nou Govern i no repetir les eleccions.
Ho han dit en una entrevista simultània d''El Punt Avui' recollida per Europa Press, en la qual coincideixen en la dificultat que Carles Puigdemont (JuntsxCat) pugui liderar el Govern des de Bèlgica.
Mas assenyala que Puigdemont és el candidat natural a la Presidència però admet que si torna serà detingut o empresonat: "És una decisió personal que ha de prendre ell. Jo vaig fer un pas al costat i vaig proposar-lo de president".
Sobre la possibilitat d'investir a Puigdemont telemàticament, Montilla defensa que el procediment ha de fer-se respectant el reglament del Parlament, que no preveu aquesta possibilitat, i avisa que no es pot presidir Catalunya des de Bèlgica.
El socialista també alerta del risc d'allargar la incertesa i la inseguretat perquè, segons explica, els no independentistes s'oposaran a una investidura telemàtica i hi haurà intervenció dels tribunals: "Espero que hi hagi seny. El país necessita un Govern al més aviat possible que pugui governar amb normalitat".
PRESÓ PREVENTIVA
Montilla ha qualificat d'extrema i innecessària la presó preventiva dels sobiranistes empresonats, si bé apunta que s'han comès delictes "amb coneixement" de causa i que s'ha de respondre per ells, encara que no considera que hi hagi delicte de rebel·lió.
En canvi, sí que contempla un possible delicte de sedició en les protestes davant la seu de la Conselleria d'Economia perquè volien "impedir o dificultar l'actuació judicial".
També veu un error confondre que hi hagi una majoria de jutges conservadors amb que no hi hagi independència judicial, i avisa els independentistes que "difícilment es pot negociar amb el Govern espanyol" els empresonaments per causes sobiranistes.
Mas coincideix que la presó preventiva és injusta però, a diferència de Montilla, defensa que no s'han comès delictes perquè la declaració d'independència no té categoria legal.
A més, reclama que el procés sobiranista requereix d'una resposta política i no judicial, i lamenta que el Govern central hagi "endossat als tribunals" la situació catalana, cosa que qualifica com a estratègia típica del president del Govern central, Mariano Rajoy.
Recorda que no s'ha donat resposta a les 23 demandes que li va traslladar com a president a Rajoy i explica que estava disposat a acceptar una consulta no vinculant el 2014: però "mai es van trobar interlocutors".
Defensa la reivindicació d'un referèndum pactat sobre la independència --mentre que Montilla opta per un referèndum sobre una reforma constitucional acordada--, i assenyala que l'independentisme no té suficient majoria com per imposar res, però tampoc els no independentistes perquè tenen menys vots.
Tots dos expresidents coincideixen que la via unilateral no és el millor camí, si bé Mas lamenta que l'Estat no hagi ofert alternativa: "No es pot negar permanentment la realitat d'un repte polític. Si no vols administrar-ho ni entendre-ho, empenys a l'altre a la via unilateral".
També considera que l'independentisme ha volgut anar massa de pressa en alguns moments i assenyala que, per exemple, ell era partidari que Puigdemont convoqués eleccions abans de votar-se proclamació de la independència el 27 d'octubre de 2017: "No podíem perdre la capacitat d'iniciativa pròpia institucional".
Montilla coincideix en aquest punt i recorda que el PSOE va mantenir viva al Senat una esmena per frenar l'article 155 si es convocaven eleccions: "Puigdemont sap que tenia garanties".
