Ricardo Rubio - Europa Press
MADRID, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha defensat aquest dimecres en el judici que se celebra al Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, que els ordinadors portàtils que es van fer servir a les meses electorals eren per a les escoles catalanes i que és "irrellevant" que els 2,8 milions d'euros amb els quals es van adquirir haguessin estat prèviament consignats en la partida per al referèndum que va anul·lar el Tribunal Constitucional.
Mas, el primer dels membres d'aquell Govern que hauran de prestar declaració en el judici a petició de SCC, l'Associació d'Advocats Catalans per la Constitució i l'Advocacia de l'Estat, ha defensat la "normalitat" del procediment amb el qual es van sufragar les despeses del 9N, especialment la partida destinada a gairebé 7.000 ordinadors portàtils, tants com punts de votació es van habilitar.
Quan se li ha preguntat per l'acusació, ha afirmat que "els ordinadors anaven destinats al sistema educatiu català per a les necessitats educatives" i "a partir d'aquí, ja estan en ús de l'Administració i si l'Administració considera que puntualment i sense perjudici per a les escoles i els mestres es poden fer servir, doncs es pot".
Sobre el fet que es paguessin amb 2,8 milions d'euros que el seu Govern havia bolcat en el fons de contingència des de la partida de cinc milions amb la qual preveien sufragar una consulta anul·lada pel Tribunal Constitucional, Mas ha incidit que és "irrellevant" i que, en tot cas, controlar aquest detall no formava part de les seves funcions, com tampoc ho era, segons ha afirmat, "interpretar què pensen els interventors" ni "vigilar els processos administratius".
"Una vegada vostè ha fet una modificació de partida, els diners no queden en una partida concreta per a una finalitat específica, o van en una altra partida o en un fons de contingència que serveix per atendre prioritats a criteri del Govern espanyol. Imagino, encara que com a president de la Generalitat allà no hi entrava, es va fer així", ha assenyalat, per afegir després: "No conec la tècnica pressupostària i no em correspon a mi conèixer-la".
En aquesta línia, ha argumentat que habilitar el pressupost necessari per a l'arrendament dels ordinadors dies abans de la consulta respon a una "manera normal de funcionar de l'administració" i és només una més de les 1.414 modificacions pressupostàries per import de 1.250 milions d'euros que es van fer, segons ha dit, el 2014.
"NO EM FEIA POR RES"
Per a Mas, en tot cas, no hi havia res dolent en aquell procés participatiu des del moment en què es va convocar en roda de premsa, l'organització es va deixar a mans de voluntaris i "durant tres setmanes llargues el Tribunal Constitucional no va dir res i el Govern espanyol se'n reia" del tipus de consulta que s'havia convocat. "No em feia por res, com després es va demostrar", ha assegurat.
"En aquelles tres setmanes sí que vam gastar uns diners i vam comprometre recursos però en un marc en el qual no hi ha cap resolució del Tribunal Constitucional", ha defensat Mas, per incidir que si l'Executiu central no va demanar que es paralitzés i l'Alt Tribunal no va prendre mesures en aquell moment és perquè "políticament era el mateix, però jurídicament era completament diferent" el que s'havia convocat.
De fet, ha argumentat que la convocatòria d'un "procés de participació popular" va ser per apagar una "crisi política dins del moviment sobiranista" després de l'anul·lació de la consulta inicial.
"Vam arribar a la conclusió que si no fèiem cas (al TC), l'Administració Pública no seria capaç d'organitzar bé aquella consulta i vam haver d'imaginar i crear nous escenaris", ha comentat en relació al 9N, que "descarregava a l'administració de l'organització" i la deixava en mans dels voluntaris. "Per això se li va canviar el nom", ha postil·lat.
Mas ha assenyalat que quan a cinc dies de la votació el Constitucional es va pronunciar anul·lant-la, van aparèixer dubtes que el Govern català va plantejar en un recurs d'aclariment pel qual "mai no va arribar" resposta, entre les quals ha citat "com podia obligar 40.000 voluntaris a suspendre el que estaven fent voluntàriament", "què calia fer amb les forces de seguretat perquè mobilitzar-les podia comportar una despesa" i "què passava amb tots els contractes fets i el material produït i els serveis facturats".
"Vam tenir la confirmació definitiva que no havíem fet res dolent quan en la mateixa jornada ningú va fer res per impedir-ho", ha resolt.
