MADRID 5 maig (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha anunciat aquest dilluns al Congrés que té "decidit" presentar una "querella criminal" contra "totes les persones" que ell considera que van estar implicades en l'operació Catalunya, que ha atribuït al govern del PP i l'origen de la qual ha situat l'any 2012, i en l'espionatge a polítics independentistes amb el programa Pegasus.
Així ho ha dit l'exdirigent de Convergència, formació antecedent de Junts, a l'inici de la seva compareixença davant la comissió d'investigació sobre les clavegueres de l'Estat, que s'ocupa d'aquests dos assumptes, dels quals s'ha presentat com una víctima.
"Alguns en sortim perjudicats, però això no és el més important. El més important és que la democràcia espanyola, com a conseqüència de l'opressió a Catalunya i del cas Pegasus d'espionatge massiu, va quedar lesionada", ha indicat, per justificar que té l'"obligació política" d'iniciar accions legals perquè s'investigui aquesta qüestió.
Mas s'ha referit a un informe de Citizen Lab que, segons ha recalcat, demostra que va ser "objecte d'un espionatge sistemàtic i permanent, durant cinc anys". "Segons aquests experts, vaig ser la persona de l'Estat espanyol que va rebre un càstig més dur des d'aquest punt de vista de l'espionatge il·legal i dic il·legal perquè en el meu cas no existia cap autorització judicial", ha emfatitzat.
FALTA UNA INVESTIGACIÓ JUDICIAL
En aquest context, ha exigit saber com se'l va poder espiar, qui ho va fer, i quin ús es va fer de la informació que hi havia al seu telèfon mòbil. "Si ningú em pot respondre aquestes preguntes, aleshores la pregunta és: Aquest tipus de causes no mereixen ser investigades? No mereixen una investigació en l'àmbit judicial?", ha indicat.
Mas ha celebrat que si més no el Congrés sí hagi obert perquisicions sobre aquest assumpte, però ha insistit que cal "fer un pas més" i que les conclusions de la comissió d'investigació tingui "conseqüències judicials" i es pugui contribuir així a "millorar la salut democràtica de l'Estat espanyol" i a "restaurar la confiança de la gent en el sistema".
"Perquè tot això està completament a les fosques --ha insistit--. Afortunadament se'n parla al Congrés, però no hi ha ni un sol procediment judicial per dilucidar la veritat", ha dit.
A parer seu, "costa creure" que l'aleshores vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, que tenia al seu càrrec el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), no sabés res d'aquest espionatge, però tampoc no té proves que hi estigués implicada.
COSTA CREURE QUE SORAYA NO EN SABÉS RES
"Qui podia autoritzar l'ús del programa Pegasus per entrar 32 vegades al mòbil de qui en aquell moment era, les primeres vegades, president de la Generalitat de Catalunya, sense cobertura judicial? I tots sabem que aquest programa Pegasus només es ven als estats i que dins l'Estat espanyol només hi podien tenir accés la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o el CNI", ha subratllat.
Preguntat per si el seu pla és presentar una querella criminal contra els responsables de l'operació Catalunya i una altra contra els de l'espionatge amb Pegasus o fusionar-les, Mas ha indicat que farà el que li recomanin els seus lletrats, si bé ha deixat clar que els dos assumptes van "de bracet". "Una cosa suma amb l'altra; imagino que l'espionatge també servia per obtenir una informació que després es feia servir", ha abundat.
