"Quan va fugir Roldán, va dimitir el ministre perquè havia fugit"
BARCELONA, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
La vicepresidenta de JxCat i diputada en el Parlament, Elsa Artadi, ha reclamat al president del Govern, Pedro Sánchez, i al vicepresident, Pablo Iglesias, que siguin "homes d'estat" i es posin al capdavant d'una solució al conflicte català, i ha negat que realment existeixi una taula de negociació, perquè considera que no aposten pel diàleg.
"El que reclamem a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias, que és el seu vicepresident, és que siguin homes d'estat, que es posin al capdavant d'una solució, que és alguna cosa que fins ara no ha passat en aquest govern", ha assegurat en una entrevista d'Europa Press.
Per Artadi, cal abordar des de la política el que és un conflicte polític, per la qual cosa els demana que siguin "demòcrates", defensin l'estat de dret i impulsin polítiques progressistes, alguna cosa que creu que no han fet des que van començar a governar.
Quant a la taula de negociació entre governs, que s'ha reunit en dues ocasions, Artadi assegura que no existeix: "Existeix una foto que un dia va interessar a Moncloa fer-la per explicar als seus socis europeus que ja tenien encarrilat el seu procés, i segurament també va interessar per desactivar mobilitzacions" a Catalunya.
"No existeix ni taula de diàleg ni de negociació. Existeix una foto, és tot el que hi ha ara mateix. Per negociar i dialogar l'has de preparar d'una altra forma, donar garanties i fer un treball que no s'ha volgut fer", ha lamentat.
Al seu judici, el Govern no ha donat ni un pas i té voluntat d'avançar, fins i tot les competències de la Generalitat "són menys ara que abans de la investidura de Sánchez, han recentralitzat amb la crisi del coronavirus, i han aprofitat per blindar la monarquia".
En preguntar-se-li si cal dissoldre la taula de negociació, ha recalcat que sempre estaran pel diàleg, però el que no poden fer és col·laborar en "una farsa i un engany".
UNITAT DES DE LES CORTS
També ha apel·lat a fer valer el pes dels grups independentistes catalans a Madrid --JxCat, ERC i la CUP-- per condicionar polítiques i exigències, i ha cridat a convertir el Congrés en un lloc on "teixir i ser llavor" de la unió de l'independentisme.
Per a això, ha reclamat un esforç a totes les parts per evitar discrepàncies i recuperar així una "unitat estratègica, no necessàriament electoral", amb objectius comuns en favor del procés d'independència i dels ciutadans.
"Defenso que intentem teixir complicitats, que no ens vegem abocats a solucions que ha pres un o un altre, i aquí hauríem de fer el gran treball", ha sostingut Artadi, que apunta que una de les qüestions que JxCat, ERC i la CUP hauran d'abordar són els Pressupostos Generals de l'Estat de 2021.
PSOE I PODEM DAVANT EL REI
Després de la sortida d'Espanya del rei emèrit, Artadi ha reclamat que hi hagi conseqüències en el si del Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem: "Quan va fugir Roldán, va dimitir el ministre perquè havia fugit i ningú sabia què havia passat".
En la seva opinió, els socialistes han demostrat que no són "ni federalistes ni progressistes ni republicans", i ha recordat que encara esperen que el president del Govern central, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta, Carmen Calvo, donin explicacions.
Després de constatar que Pablo Iglesias és vicepresident del Govern central, ha preguntat a Podem on se situen, perquè, malgrat estar en el Consell de Ministres, "o no s'assabenten de gens del que està passant o ja els va bé seguir estant i tenir la seva quota de poder teòric a canvi d'avalar l'espoli als municipis amb els romanents de tresoreria, la fugida del rei emèrit i la repressió de l'independentisme".
Per això, en preguntar-se-li si Podem hauria de sortir del Govern central, els ha instat a ser conseqüents i a prendre decisions: "Fins a on jo sé, segueixen dins del Govern de coalició".
Quant a si recolzarien un referèndum sobre monarquia o república, al marge d'un d'autodeterminació, Artadi ha assegurat que se solidaritzarien si algú volgués tirar-ho endavant, però JxCat no impulsarà un referèndum sobre un tema que considera que no els concerneix, ha apuntat.
