La jutge avala els informes i converses telefòniques recorreguts per les defenses
BARCELONA, 15 set. (EUROPA PRESS) -
El judici contra els 20 acusats en la presumpta trama de proxenetisme i suborn a policies vinculada als macroprostíbuls de Castelldefels (Barcelona) Riviera i Saratoga arrenca dilluns a les 9.30 a l'Audiència de Barcelona amb les declaracions dels acusats.
La jutge ha fixat el començament de la vista oral després de tractar a mitjans de juliol les qüestions prèvies, en les quals algunes defenses van sol·licitar anul·lar part del sumari --incloses les converses telefòniques intervingudes i informes policials-- a falta d'imparcialitat en la investigació de la causa, el que la magistrada ha rebutjat.
Segons el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, els propietaris i encarregats dels macroprostíbuls es van lucrar del 2002 al 2008 de l'explotació de dones --algunes menors-- en situació irregular, que els donaven part dels diners aconseguits, i van ser sotmeses a un horari fix d'11 hores seguides i controlades per 'mamis'.
Aquesta explotació va estar afavorida per les delacions de la llavors cúpula de la Brigada Provincial d'Estrangeria i Documentació de Barcelona, que depenia de la Unitat Central contra les Xarxes d'Immigració i Falsedats Documentals (Ucrif): el comissari en cap, dos inspectors caps, un subinspector i un agent, que van actuar "abusant de la seva condició i capacitat de comandament".
Aquests policies, que entre d'altres funcions tenien la de fer batudes als locals de contactes, alertaven els propietaris de Riviera i de Saratoga quan s'anava a produir una inspecció per evitar multes per tenir menors i dones en situació irregular.
Es van estructurar jeràrquicament "assumint la direcció del nucli" els policies Luis G.G. i Andrés O.B., que negociaven amb els encarregats dels prostíbuls Antonio H. i Raúl P.S. passar-los informació a canvi de diners, que cobraven en efectiu i en espècies: per exemple rellotges, donant feina a fills dels policies i sufragant tractaments mèdics.
El 2007, l'inspector en cap de la Brigada d'Estrangeria i Documentació, José Javier M.P., "es va voler sumar a l'esmentat grup delinqüencial" quan va descobrir les actuacions il·legals dels seus companys i per desbancar d'aquest negoci il·lícit el seu igual en el càrrec, l'exinspector Andrés O.B.
José Javier M.P. --per a qui el fiscal demana la pena de presó màxima (44 anys)-- també amenaçava altres prostíbuls de Barcelona amb fer-los inspeccions, fet que obligava els propietaris dels clubs a ser assessorats pels advocats que el policia els recomanava, i que exigien als seus clients "quantitats de diners desorbitades".
PETICIÓ DEL FISCAL
El fiscal demana de 3 a 44 anys per afavoriment de la prostitució, pertinença a organització criminal, associació il·lícita per delinquir, suborn passiu, revelació de secrets amb greu dany a la causa pública, omissió del deure de perseguir delictes, aprofitar informació privilegiada, falsificar documents oficials, extorsió en concurs medial amb delicte comès per funcionari públic contra drets individuals, violació d'informació per raó de càrrec, i infidelitat en custòdia de documents.
Demana la pena màxima de 44 anys per al llavors inspector José Javier M.P., i 14 anys per a cada policia, el comissari Luis G.G. i l'inspector Andrés O.B., caps del nucli; i 15 i 18 anys, respectivament, per al propietari del Riviera Antonio H., i del Saratoga, Raúl P.S.
Per a dos propietaris més i tres encarregats dels macroprostíbuls --José V., José Carlos H., Salah E., Carmelo S. i John Hawer M.-- demana de 7 a 17 anys, depenent dels delictes, i de 13 a 22 anys per als altres tres agents de la Policia Nacional: Abundio N.,José Manuel M. i Ignacio L.
Respecte als tres advocats implicats --Fernando M., Álex G. i Carlos C.-- el fiscal sol·licita entre 5 i 20 anys; per al llavors funcionari de l'Ajuntament de Barcelona Manuel M., 19 anys; per a l'enginyer industrial Joaquín Q., 20 anys, i per a dos acusats més --Jorge Manuel J. i Juan Carlos E., 3 i 5 anys.
