MADRID 21 març (EUROPA PRESS) -
El Departament d'Estat d'Estats Units ha sancionat a l'expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner i al seu ministre de Planificació, Julio de Vido, per beneficiar-se de diverses trames de corrupció, una mesura que els impedeix entrar al país.
"Cristina Fernández de Kirchner i De Vido van abusar dels seus càrrecs en orquestrar i beneficiar-se econòmicament de múltiples trames de suborn relacionades amb contractes d'obres públiques, la qual cosa va resultar en el robatori de milions de dòlars al Govern argentí", ha assenyalat en un comunicat el secretari d'Estat, Marco Rubio.
Les sancions, ha recalcat, "reafirmen" el compromís de Washington de "combatre la corrupció global, incloent en les més altes esferes del govern". "Estats Units seguirà promovent la rendició de comptes d'els qui abusen del poder públic per a benefici propi", ha agregat.
El president argentí, Javier Milei, ha reaccionat poc després a les sancions contra l'exmandatària i el seu ministre. "Che Cristina", ha dit de forma irònica a la xarxa social 'X', on ha adjuntat el comunicat del Departament d'Estat en la seva versió en espanyol.
Un tribunal argentí va condemnar l'expresidenta al desembre de 2022 a sis anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics per un delicte relacionat amb la corrupció en el marc de la coneguda com a 'causa Vialidad'.
Fernández va ser acusada de participar en una trama per defraudar a l'Estat a través de la concessió d'obres públiques a la província de Santa Cruz durant la seva gestió com a presidenta (2007-2015) i la de l'expresident i el seu difunt marit, Néstor Kirchner (2003-2007).
Per la seva banda, l'antic titular de Planificació va ser acusat de malversar diners públics que entre 2005 a 2015 es va destinar a Yacimientos Carboníferos Río Turbio (YCRT) per a la modernització del complex miner de Río Turbio, a la província de Santa Cruz.
De Vido, que també va ser titular d'Economia durant el mandat de Néstor Kirchner, va ser condemnat a l'octubre de 2018 a cinc anys i ochos mesos de presó per un delicte d'administració fraudulenta en el marc de la tragèdia ferroviària d'Once, en la qual van morir 51 persones i 789 van resultar ferides.
