Actualitzat 09/02/2025 11:04

Arbós (IEA): Les millores de l'autogovern català sense consens no seran "avenços assegurats"

El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Xavier Arbós
David Zorrakino - Europa Press

Defensa el rigor del IEA quan se li van encarregar informes sobre les estructures d'Estat

BARCELONA, 9 febr. (EUROPA PRESS) -

El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Xavier Arbós, ha avisat que les millores de l'autogovern català que es facin de manera única i sense consens, mentre existeixi l'Estat de les autonomies, no seran "avenços assegurats".

"Mentre estiguem en un Estat de les autonomies, millorar l'autogovern de manera única sense que hi hagi un consens respecte a l'autogovern general, i on pugi la satisfacció i l'adhesió a l'autogovern en general, jo crec que el que aconseguim mai seran avenços assegurats", ha dit en una entrevista d'Europa Press.

Ha assenyalat la importància de mantenir relacions bilaterals amb el Govern central, però també de treballar en la "complicitat" amb altres autonomies per assegurar que el sistema d'autogovern es base en el consens i no funcioni, textualment, a trompades com a reacció a millores de l'autogovern en altres comunitats.

Per aquest motiu, s'ha mostrat d'acord amb l'opinió que per la via de l'acord s'aconsegueix més autogovern per a Catalunya que per la via de la confrontació, i ha considerat interessant trobar acords amb altres autonomies.

"És clar que Catalunya té un estatus, una posició entre les comunitats autònomes infrafinançades, en la qual li pot interessar trobar acords, especialment amb aquelles que es trobin en una situació similar", ha expressat.

FINANÇAMENT SINGULAR I IMMIGRACIÓ

Sobre els possibles acords per al traspàs a la Generalitat de competències en immigració i el finançament singular, ha assenyalat que "si es concreten serà una millora de l'autogovern", o almenys un increment, a l'espera de saber els mitjans amb què es correspongui aquest increment i els engranatges tècnics que s'han de desplegar.

Al seu torn, ha alertat que tot i que tenir més autogovern és bo, pot generar problemes si no es té la capacitat de gestionar-ho: "La qüestió és que si es té més, però no es té la capacitat de gestionar, els problemes poden, de vegades, potser ser més grans".

També ha considerat que, tenint en compte que hi ha moltes competències que es contemplen com compartides a la Constitució i l'Estatut, els traspassos són gairebé una obligació: "Els traspassos de competències, no és que siguin una millora, és que diria que són gairebé una obligació".

Sobre les suspicàcies pel model de finançament singular, ha dit que el finançament és una qüestió molt sensible en molts països descentralitzats, i que no s'ha d'enfocar com un joc de suma zero: "Si això s'enfoca com un joc de suma zero, en el sentit que el que jo he rebut de més significa que hi haurà algú que en tindrà de menys, si s'enfoca exclusivament d'aquesta manera, és molt difícil arribar a una solució fàcil i una solució que no deixi ressentiment".

MODEL FEDERAL

Sobre el model d'estat d'Espanya, ha dit que l'horitzó federal és "més una realitat de la qual no som conscients", que és a prop de ser un sistema federal i que els avenços que es produeixin en aquesta direcció són una decisió política.

"Jo crec que hem de ser conscients, a escala espanyola, que estem en un Estat gairebé federal. És més, en els models comparats, en les associacions comparades, en els manuals, en els textos, Espanya apareix com un Estat o federal o gairebé federal, aquí no hi ha gaire distinció", ha assegurat.

Preguntat pel futur que poden tenir les propostes d'alguns partits de suprimir l'Estat de les autonomies, ha afirmat que fa sis mesos hagués dit que no li veia recorregut, però que després de veure el que passa als Estats Units i altres països, comença a pensar que "gairebé tot és possible".

"Crec que seria un error, un greu error. L'autogovern, com es planteja aquí i en general en el model federal, té un enorme avantatge. Té aspectes que reforcen la seva eficàcia i, en segon lloc, té aspectes que són un element de reforçar la democràcia", ha dit.

PROCÉS INDEPENDENTISTA

A l'acte de commemoració dels 40 anys del IEA, Arbós es va referir a moments d'èxits i de dificultats al llarg de la seva història, i preguntat per això, ha detallat que quan parla de dificultats pensa en la intervenció de la Guàrdia Civil a la seu de l'institut durant el procés, un fet "lamentable".

"En general, l'autogovern ha passat per dificultats a Catalunya arran del procés. L'aplicació de l'article 155 i la suspensió de l'autogovern va ser un moment de dificultat. Això a mi em sembla que és obvi", ha valorat.

Sobre si va ser encertat que el IEA es dediqués a pensar en les estructures d'una hipotètica Catalunya independent, ha opinat: "Jo crec que l'Institut va fer el que li demanaven. La diferència podria ser si era una bona idea demanar que es creessin estructures d'Estat. Jo aquí, particularment, crec que va ser una mala idea, però l'Institut va fer el que li corresponia. El cas estrany seria que l'Institut fes una altra cosa en aquest context polític".

Arbós ha fet un balanç positiu dels 40 anys de l'Institut i ha defensat el seu rigor: "Jo crec que és un balanç molt ric, molt positiu, perquè si un examina tot el que ha fet l'Institut, veurà matisos que es corresponen amb les expectatives que a cada moment polític cada govern ha pogut tenir, però sempre hi ha hagut una característica que ha estat fer les coses amb rigor i fer-les bé".