David Zorrakino - Europa Press
Diu que treballa amb equips jurídics per portar el cas als tribunals en les prximes setmanes
BARCELONA, 1 maig (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, ha assegurat que és molt difícil que ERC continu donant suport al Govern central al Congrés si l'Executiu de Pedro Sánchez no respon davant l'espionatge dels líders independentistes: "L'estabilitat parlamentria és molt difícil que pugui continuar si no s'assumeixen responsabilitats".
Així ho ha defensat en una entrevista publicada en 'Diario.es' recollida aquest diumenge per Europa Press, en la qual ha assegurat que el Govern central "no est responent amb el mínim exigible a un escndol d'aquestes característiques" i li reclama exigncia i assumpció de responsabilitats.
"Un govern pot esperar mantenir una relació de suport parlamentari en bona part de les seves mesures legislatives quan s'ha espiat aquesta fora política, als seus principals dirigents, i no s'actua amb tota la contundncia?", ha afegit.
També ha criticat la ministra de Defensa, Margarita Robles, perqu considera que va admetre implícitament l'espionatge, ho va justificar i ho va defensar únicament pel fet de tractar-se de líders independentistes, per la qual cosa considera que "ha demostrat la seva incapacitat per gestionar una situació d'aquest tipus".
Pere Aragons, les mesures anunciades pel ministre de la Presidncia, Félix Bolaños, són insuficients i superficials, i assegura que "el pitjor no és solament l'explicació del que es va fer en el passat sinó la gestió que s'ha fet fins al moment", i reclama una comissió d'investigació amb totes les garanties al Congrés.
Ha reiterat que és un cas d'espionatge "no solament a l'independentisme, sinó a les institucions de Catalunya" i critica que s'hagi pogut accedir a imatges personals, a informació de comptes bancaris, a missatges personals i a converses amb institucions i societat civil.
PORTAR EL CAS AlS TRIBUNALS EN LES PRXIMES SETMANES
Ha assegurat que portar el cas als tribunals en les prximes setmanes, i que ara treballa amb equips jurídics "per portar-ho ben preparat, amb el major nombre de garanties que el procediment pugui continuar endavant, sabent que és un cas d'espionatge en el qual hi ha molt inters per part dels possibles responsables en no donar explicacions".
Sobre si creu que els serveis secrets hagin actuat per lliure, s'ha preguntat si no hi ha control sobre els agents dels serveis d'intelligncia i els seus instruments, al que ha afegit: "Ens estan dient que els drets fonamentals són incompatibles amb la unitat d'Espanya".
A la pregunta de si creu que Espanya no és una democrcia, ha considerat que té dficits democrtics importants i que no s'ha vist en cap democrcia un cas d'espionatge d'aquestes característiques: "Els demcrates d'Espanya haurien de ser els primers interessats a aclarir aquests fets i anar fins al final. La reputació d'Espanya est malmesa per aquest cas", ha afegit.
I preguntat per l'última vegada que ha parlat amb el president Pedro Sánchez, ha dit que és "ja fa fora temps" encara que la setmana passada van intercanviar alguns missatges, i afegeix que encara no hi ha un calendari fixat per a la seva prxima trobada.
TAULA DE DILEG I LAURA BORRS
Ha apostat per restaurar les condicions mínimes de confiana per tornar a reunir la taula de dileg entre Generalitat i Govern central: "El procés de negociació ha de continuar, per han de donar-se les condicions perqu ocorri. Negociar quan has estat espiat no convida a avanar en acords".
Preguntat per si la presidenta del Parlament, Laura Borrs, hauria de dimitir quan es confirmi la data del seu judici per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalans (ILC), ha advocat per avaluar primer el contingut de l'ordre de processament i "a partir d'aquí els grups hauran de valorar el contingut per veure les raons que hi ha per poder portar" a Borrs a judici.
Pere Aragons, el cas del qual s'acusa Borrs és molt diferent dels casos que segons ell han sofert alguns líders independentistes, i el de Borrs no es pot equiparar amb el de "gent perseguida per l'1 d'octubre o per la seva vinculació a les polítiques d'acció exterior de la Generalitat".
