MADRID, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, ha assegurat aquest dilluns al Senat que l'amnistia és la "via per reparar gran part del dolor causat per la repressió", en augurar que "ser acceptada tard o d'hora". Dit aix, s'ha mostrat convenut que, igual que va passar amb l'amnistia, el referndum deixar de ser "inconstitucional" per al govern de Pedro Sánchez.
"L'amnistia, de la nit al dia, va deixar de ser inconstitucional, va deixar de ser impossible, com passar amb el referndum", ha manifestat, per afegir que "tard o d'hora, ser acceptada com la via per resoldre el conflicte de sobirania entre Catalunya i l'Estat".
Així s'ha pronunciat Aragons durant la seva intervenció en la Comissió General de les Comunitats Autnomes del Senat, que va ser convocada pel PP per parlar sobre la proposició de llei d'amnistia.
El president catal s'ha encarregat de defensar la llei d'amnistia, i ha insistit en la seva proposta de referndum i el seu plantejament de finanament singular per a Catalunya, després de recordar a l'executiu de Sánchez que ja van rebutjar l'amnistia i al final s'aprovar.
"Podem trobar molts exemples de ministres del Govern central, de dirigents del PSOE i del PSC. Tots deien que era impossible, que era inconstitucional, que no té cabuda en l'ordenament jurídic (...) Tots sabem que si avui som aquí és perqu l'amnistia de la nit al dia va deixar de ser inconstitucional, va deixar de ser impossible, com passar amb el referndum", ha proclamat.
CONTRA LES DECLARACIONS DELS BARONS DEL PP
En aquest sentit, Aragons ha reivindicat la seva presncia en aquest frum de presidents autonmics per "defensar" Catalunya "davant l'odi i el menyspreu". Així, ha enumerat diferents declaracions dels barons del PP i el PSOE contra l'amnistia, qualificant-les de "disbarats".
"L'amnistia, per sobre de totes les coses, és una esmena a la totalitat a una sentncia injusta, a la illegitimitat de la repressió jurídica i policial. La llei d'amnistia és la victria de la Catalunya lliure que defensem", ha sostingut Aragons.
El president catal ha ironitzat que la persona que "millor ha ents" el significat de l'amnistia ha estat l'expresident del Govern central José María Aznar quan va assegurar que la norma legitimar el cop secessionista: "És exactament aix. Ningú no pot veure limitada la seva llibertat pel seu compromís democrtic".
EL CAMÍ PER AL REFERNDUM
D'altra banda, Aragons ha proclamat que l'amnistia "és el camí" per "consolidar la via de la negociació" que conclogui en el referndum d'autodeterminació: "Obrim una nova etapa de negociació".
Així, s'ha referit als acords d'investidura entre el PSOE i ERC a l'hora de recalcar que el Govern "est convenut que el que millor representa la voluntat majoritria és un referndum a Catalunya sobre la independncia"
"Ens diran un cop més que és impossible, que és inconstitucional, per també era inconstitucional l'amnistia fins que vam aconseguir que es canviés d'opinió", ha insistit Aragons, que ha afirmat que Catalunya "aspira a decidir en un referndum", a més de "normalitzar la llengua catalana davant qualsevol amenaa".
TAMBÉ DEFENSA UN FINANAMENT "SINGULAR"
Aragons ha assegurat que, "en parallel a la negociació del referndum", han de "fer possible un sistema de finanament singular per a Catalunya". A parer seu, "ha de tenir un sistema de finanament propi" en el qual gestioni "directament" els recursos i recapti tots els impostos. "L'actual sistema de finanament és una llosa insuportable per a Catalunya, obsolet, opac i, sobretot, injust", ha proclamat.
En aquest context, el president de la Generalitat ha afirmat que no es quedar "de braos plegats" davant el "dficit fiscal crnic" que, a parer seu, travessa Catalunya. Així, creu que "la clau del finanament singular és la relació bilateral amb l'Estat, de 'tu a tu'".
Aragons també ha reivindicat la seva proposta de finanament singular, que consisteix en que Catalunya recapti el cent per cent dels impostos, com ja passar al País Basc i Navarra.
El president catal ha finalitzat la seva intervenció acusant el Govern central de "no escoltar ni respectar la ciutadania de Catalunya".
