DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS
Planteja negociar amb el Govern central un mecanisme semblant al que va utilitzar el Canad en el referndum del Quebec
BARCELONA, 27 set. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, ha proposat aquest dimarts plantejar al Govern central un "acord de claredat" per bastir les bases per pactar un referndum d'autodeterminació, un mecanisme semblant a la llei de claredat que va aprovar el Canad per al referndum d'independncia del Quebec.
Ho ha anunciat durant el seu discurs en el debat de política general que es fa al Parlament, en el qual ha plantejat aquesta proposta que contempla en dues fases: una primera immediata per recollir el mxim de consens a Catalunya al voltant d'aquesta iniciativa, i una segona per portar-la a la negociació amb el Govern espanyol.
Aragons considera que aquesta proposta, que ha comunicat prviament a Junts, és viable perqu la ciutadania de Catalunya voti el seu futur, també creu que és "inclusiva" perqu tota la població s'hi senti implicada i totes les parts, tant els que defensen la independncia com els que no, reconeguin aquest instrument, i a més aconsegueixi l'acompanyament i el suport de la comunitat internacional.
"Una proposta inclusiva perqu va adreada a tots els i les demcrates, siguin independentistes o no ho siguin. I una proposta explicable i homologable internacionalment perqu altres pasos han partit de propostes similars i perqu sense cap mena de dubte, ens obre portes que fins ara s'han mantingut tancades", ha subratllat.
DESJUDICIALITZACIÓ
El cap de l'executiu entén que la negociació amb el Govern central en la taula de dileg té dues potes: la "repressió", sobre la qual ell defensa l'amnistia, i l'autodeterminació, per a la qual cosa reivindica la necessitat de celebrar un referndum.
Considera que el "primer pas per superar el bloqueig és posar fi d'una vegada a tota forma de repressió" contra l'independentisme i ha destacat que ja s'han fet passos en aquest sentit, com els indults als presos de l'1-O i l'acord de la Generalitat i el Govern central en la taula de dileg per desjudicialitzar el conflicte, que contempla impulsar reformes legislatives que es duguin a terme abans d'acabar l'any.
"Ha de significar un primer pas per aconseguir els efectes d'una amnistia. Sabem que no ser senzill. Només cal veure l'oposició frontal del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Per és una via que s'ha d'explorar perqu ningú més no entri a la presó", i ha criticat el judici que afronta la portaveu de la CUP al Parlament, Eullia Reguant, aquesta setmana per negar-se a contestar a Vox en el judici de l'1-O i el judici a l'anterior Mesa de la cambra catalana.
"REFERNDUM EFECTIU"
No obstant aix, ha advertit que per superar el conflicte no n'hi ha prou amb la desjudicialització i amb aconseguir els efectes d'una amnistia, sinó que "cal abordar d'una vegada la incapacitat de l'Estat de donar resposta a la voluntat majoritria de la ciutadania de Catalunya que vol decidir el futur polític del país votant".
D'aquesta manera, la proposta que ha fet aquest dimarts pretén resoldre el segon aspecte de la negociació, ja que est convenut que "aquesta és la via més rpida i eficient per tornar a votar".
"L'acord de claredat és la via per fer un referndum efectiu que permeti traduir la decisió de la ciutadania en conseqüncies polítiques", i ha reivindicat que, a parer seu, a Catalunya hi ha una majoria mplia a favor d'un referndum.
Citant una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, que conclou que un 82% dels catalans est d'acord amb un referndum, ha assenyalat que també es tracta d'una opció majoritria entre els votants dels comuns i del PSC: "Aquesta majoria social existeix i no es pot ignorar. Per aix tots ens hem d'implicar i tenir l'habilitat d'aglutinar-la al voltant d'un gran consens, d'un gran acord de país sobre quan i com Catalunya tornar a votar".
Amb aquesta idea, Aragons vol proposar a l'Estat un acord de claredat democrtica, que estableixi les bases i les condicions perqu Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació en un "referndum efectiu".
"Un acord marc que ofereixi garanties democrtiques a tothom, que unifiqui criteris i estableixi les bases i les condicions per poder fer el referndum efectiu en qu tothom se senti incls i en el qual tothom accepti el resultat", ha resumit.
Ha argumentat que és un instrument que va utilitzar el Canad perqu el Quebec celebrés un referndum d'independncia i que el Regne Unit i Esccia també van dur a terme una negociació semblant per al referndum del 2014.
