David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Demanar acords sobre refugiats, mesures sobre preus energtics i un fons específic sobre Ucrana
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, participar aquest diumenge en la seva primera Conferncia de Presidents autonmics presencial a l'illa de la Palma en qu demanar que s'arribi a acords i a concrecions en la coordinació de refugiats ucranesos, s'adoptin mesures per fer front a l'augment de preus energtics i es cre un fons específic per a les despeses que poden provocar les conseqüncies de la guerra a Ucrana.
Aragons ha decidit assistir a aquesta trobada per la situació "excepcional" d'Ucrana i els efectes que pot provocar, malgrat que havia rebutjat participar en la Conferncia de Presidents que en un principi s'havia de celebrar el 25 de febrer i que finalment es va cancellar per l'esclat del conflicte bllic.
Aquesta ser la primera vegada que el cap de l'Executiu catal assisteixi presencialment a una Conferncia de Presidents, perqu l'única en qu ha participat va ser de manera telemtica al desembre perqu va ser monogrfica sobre la pandmia del coronavirus.
Des de fa anys, els presidents de la Generalitat han rebutjat assistir a les Conferncies de Presidents, una tendncia que s'ha mantingut excepte quan aquestes trobades s'han centrat únicament en assumptes extraordinaris com la pandmia del coronavirus o la guerra d'Ucrana en aquest cas.
De fet, l'expresident Quim Torra va participar de manera telemtica en diverses d'aquestes reunions sobre la covid-19, com va fer Aragons al desembre, per no han estat a cap ordinria que tracti altres assumptes i fonts de la Presidncia de la Generalitat han destacat que la decisió de participar en aquest cas no estableix un precedent per al futur.
NO REBR EL REI
Malgrat que participi en la reunió amb la resta de presidents autonmics, Aragons no viatjar a la Palma fins diumenge al matí, de manera que no estar a l'acte d'homenatge a l'illa per l'erupció del volc, tot i que el cap de l'Executiu catal va contactar fa setmanes amb el president canari, Ángel Víctor Torres, per explicar-li la seva absncia i expressar-li la seva solidaritat.
Tampoc no participar en la recepció al rei Felip VI abans de la Conferncia de Presidents autonmics, sinó que anir directament a la reunió, com fa habitualment en els actes en qu coincideix amb el monarca per no est al besamans.
NO SUPOSA LA "NORMALITZACIÓ"
Quan es va convocar la Conferncia de Presidents de febrer, Aragons va descartar assistir-hi esgrimint que, a parer seu, aquestes reunions no són útils ni serveixen per adoptar acords, sinó que considera que només són per fer-se una "foto", un argument que ja ha reiterat diverses vegades.
No obstant aix, quan el president del Govern central, Pedro Sánchez, la va tornar a convocar per a aquest diumenge amb la incorporació de la guerra d'Ucrana en l'ordre del dia, Aragons va obrir la porta a participar i va traslladar a la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, les seves demandes perqu la trobada serveixi per arribar a acords sobre l'acolliment de refugiats i l'augment dels preus de l'energia.
Finalment, dimecres va anunciar que hi assistir i va enviar una carta a Sánchez avisant que la seva participació en aquesta reunió no s'ha d'entendre "com un pas en la normalització de les relacions entre les institucions de l'Estat espanyol i Catalunya".
En la carta, va reclamar que la Conferncia de Presidents "sigui un autntic espai de treball, coordinació i amb capacitat real de decisió, anant més enll de l'acte merament informatiu on no és possible debatre i construir acords".
A més, va reiterar les seves tres demandes: "enfortir la coordinació i consensuar i concretar els detalls del procés d'acolliment de refugiats" ucranesos; crear un fons específic per fer front a les despeses que hi haur per aquest acolliment i pels problemes econmics que pot suposar la guerra per a la ciutadania i les empreses, i adoptar mesures per mitigar l'augment de preus energtics.
Divendres també va defensar la necessitat que la Conferncia de Presidents no serveixi només per a "un acord de mínims insuficient" i va reclamar mesures concretes ambicioses i amb compromisos econmics clars.
