DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Pere Aragons, s'ha obert aquest dimecres a la "participació" d'altres territoris en la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 Pirineus-Barcelona, tot i que ha defensat que han d'estar liderats per Catalunya.
Ho ha dit durant la sessió de control en el ple del Parlament, després que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha preguntat al president si est a favor que la candidatura sigui conjunta entre Catalunya i Aragó.
Aragons ha afirmat que des del primer moment el govern ha estat obert que hi puguin participar altres territoris tenint en compte que, segons ell, fa anys que Catalunya impulsa aquesta candidatura i és "qui pot acollir les proves".
"Catalunya té els actius per poder liderar" la candidatura, ja que considera que pot acollir gran part de les proves, tot i que no descarta que algunes es facin en altres territoris.
El cap de l'executiu catal ha insistit que aquests Jocs Olímpics han de ser un "estímul" per avanar en les infraestructures de mobilitat al Pirineu per que, si finalment no es fan, aquesta feina s'ha de fer igualment.
Illa ha reivindicat la necessitat de fer aquests JJOO perqu "Catalunya no pot deixar escapar més oportunitats" i creu que fer-los conjuntament amb Aragó ajudar i sumar.
CRÍTICA DE LA CUP
La diputada de la CUP Basha Changuerra ha acusat el govern d'impulsar macroprojectes com els Jocs Olímpics, per no avanar en la revolució verda que va prometre Aragons: "Ja no n'hi ha prou amb paraules i declaracions, calen fets i resultats, i no els veiem enlloc".
Aragons ha respost que la consulta per als Jocs la va acordar el Parlament, creu que aquest esdeveniment pot ser una oportunitat per contribuir a la diversificació territorial i ha destacat les polítiques del govern en l'mbit social, com els pressupostos de la Generalitat del 2022 que la CUP va rebutjar, per ha advertit que no desistir en l'intent que els cupaires també s'afegeixin a donar suport als Jocs.
INSULT DE VOX
El líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, ha criticat els diners públics que es destinen a TV3 en comptes de fer-ho amb les necessitats dels ciutadans, Aragons ha acusat Vox d'"atacar les institucions democrtiques envoltant-se en una defensa dels drets a la ciutadania", cosa que creu que en el passat van fer el feixisme itali, el falangisme a Espanya o els nazis a Alemanya.
Minuts més tard, la presidenta del Parlament, Laura Borrs ha intervingut perqu s'havien sentit "uns insults absolutament intolerables" cap a Aragons per part d'un diputat de Vox i li ha demanat que demani disculpes.
El diputat de Vox Antonio Gallego ha reconegut haver estat ell, ha demanat perdó per ha criticat: "Ha d'entendre que no és normal que el president de la Generalitat en cada sessió de control ens acusi de nazis", a la qual cosa Borrs ha replicat que els insults no són acceptables al Parlament i que no els justifiqui.
PP I CS
Per part del PP, el seu líder Alejandro Fernández ha carregat contra la gestió dels peatges del govern i ha acusat l'independentisme d'"agitar les més baixes passions contra la resta d'espanyols mentre aquí apugen peatges, taxes i impostos".
Aragons ha contestat que, a parer seu, a Catalunya hi ha hagut tants peatges per la falta d'inversió de l'Estat a les carreteres catalanes i ha recriminat al PP que parli sobre qüestions de mobilitat quan "el transport públic no els interessa".
El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha carregat contra la despesa pública que suposen els viatges del govern a l'estranger, especialment els que han fet a Brusselles per reunir-se amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont: "Digui a aquell senyor que, si es vol reunir amb vost, ho faci per telfon o per Zoom, o que vingui i estarem atents per avisar la policia".
El president catal ha atribut a la campanya en les eleccions de Castella i Lleó que Cs parli ara d'aquests viatges i no "dels problemes que interessen la gent", i ha afirmat que el govern continuar viatjant a Brusselles les vegades que calgui, tant per reunir-se amb les institucions europees, amb diputats de l'Eurocambra o amb Puigdemont.
