Laia Solanellas - Europa Press
Impulsar debats sobre l'acord de claredat el primer trimestre del 2023
BARCELONA, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, ha anunciat que aquest dijous enviar a La Moncloa un llistat de qüestions a abordar en la cimera hispanofrancesa del 19 de gener a Barcelona, amb peticions sobre el corredor mediterrani, connexions energtiques, llengua i passos fronterers tancats --per exemple, entre Espolla (Girona) i Banyuls de la Marenda--.
En una entrevista de Catalunya Rdio, recollida per Europa Press, ha defensat anar a la cimera com a president de la Generalitat: "El que hem de fer és aprofitar-ho per defensar els interessos de Catalunya. Si volem ser un estat, haurem d'actuar com un estat. Els estats defensen els seus interessos".
Ha subratllat que a Espanya i Frana "són els dos estats on viuen la majoria de catalanoparlants" i ha defensat cuidar les relacions amb les autoritats franceses, amb qui assegura que el Govern manté una bona cooperació.
Sobre l'adhesió d'ERC a la mobilització independentista contra la cimera, ha defensat que el partit hi participa per reivindicar el moviment independentista, després que membres del Govern central han afirmat que el procés s'ha acabat, i ha negat que suposi una contradicció amb la decisió d'assistir-hi: "La contradicció la té el Govern espanyol".
Així, ha sostingut que el Govern central s'ha equivocat en intentar "barrejar" una reunió de treball entre governs per a la signatura d'un tractat amb el conflicte polític a Catalunya, ja que aix ha desencadenat que l'independentisme apostés per manifestar-se.
"Potser ara ho diuen més perqu els convé, perqu el procés de negociació ha comportat per al Govern central avanar en una línia que li critiquen des de la dreta espanyolista", ha subratllat.
Ha sostingut que "una cosa és el relat de part del PSOE, i el Govern espanyol, i l'altra la realitat, que és una reunió entre dos governs", i ha detallat que encara estan abordant amb l'executiu central el paper de la Generalitat a la cimera.
CREU QUE JUNTS TAMBÉ HI ANIRIA
Després que Junts va assegurar que la invitació a la cimera és una "invitació enverinada", el president ha sostingut que, si Junts tingués la presidncia de la Generalitat, també hi assistiria.
"La discrepncia amb el Govern central no ha de condicionar les relacions de Catalunya amb tercers estats. Si no, ho tenen molt fcil per anar-nos creant enemics per tot el món. Ens els portaran aquí perqu li fem un lleig, i aix no ho farem", ha afegit.
ACORD DE CLAREDAT
Aragons ha reivindicat la seva aposta per un acord de claredat per "adquirir una posició de fora" des del consens i defensar un referndum pactat davant l'Estat, que creu que es pot arribar a celebrar tot i que ara el Govern central el rebutgi.
En aquest sentit, ha afirmat que altres vegades el Govern espanyol s'ha mostrat contrari a mesures que finalment s'han acordat en la taula de dileg amb la Generalitat --com la derogació de la sedició-- i s'ha mostrat convenut que "en la qüestió del referndum passar el mateix".
LIDERAR ELS DEBATS
El president ha explicat que liderar ell mateix les converses per impulsar un acord de claredat, "accelerant" el primer trimestre del 2023 els debats a escala acadmica, social, política i internacional per configurar una 'via catalana' que no importi directament el model escocs o canadenc.
A més a més, ha defensat que els partits polítics "amb predisposició al dileg" --entre els quals ha comptat el PSC--, puguin acordar una proposta sobre el referndum en una taula, en les seves paraules, i s'ha mostrat disposat a escoltar les propostes alternatives d'altres formacions.
"El que plantegem és que primer arribem a un acord i després el portem a la votació del Parlament", ha dit Aragons, que ha assegurat que el resultat del referndum de l'1-O no es va poder implementar per falta de reconeixement internacional --cosa que creu que sí s'aconseguiria amb un referndum pactat--.
