Actualitzat 01/10/2021 10:33 CET

Aragonès demana unitat en el quart aniversari de l'1-O i diu que "Catalunya tornarà a votar"

DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

Defensa el diàleg amb el Govern central sense renunciar a res i veu l'1-O com "un punt de no retorn"

BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha cridat aquest divendres a la unitat dels partits independentistes i ha reclamat de nou un referèndum com la solució al conflicte: "Catalunya tornarà a votar".

Ho ha dit en la declaració institucional del Govern amb motiu del quart aniversari de l'1-O al recinte de la Maternitat de Barcelona, on es va votar el 2017, acompanyat de tots els membres de l'executiu català.

Aragonès ha reafirmat el compromís de la Generalitat amb la negociació amb el Govern central sense renunciar a res: "Aquest govern es declara hereu del referèndum de l'1-O i es compromet a seguir el camí cap a la independència".

"En primer lloc, forçant una negociació amb l'Estat espanyol. Però no només això, sense renunciar a res. Aquest govern es declara orgullós del referèndum de l'1-O i es conjura a treballar per fer possible la culminació de la independència de Catalunya", ha conclòs.

Aragonès ha dit que quatre anys després és el moment de "continuar estirant aquesta força, aquesta energia que ho podia tot per culminar el camí a partir d'ara", i aprofitant tots els recursos i les oportunitats que hi hagi.

Així, ha insistit que, per ell, el referèndum és la solució inevitable al conflicte català i perquè Catalunya torni a votar ha cridat a recuperar l'esperit de l'1-O: "Constatant que quan treballem junts, quan aconseguim la comunió dels primers dies d'octubre, aquest país és imparable".

EL REFERÈNDUM ÉS "INEVITABLE"

El cap de l'executiu ha defensat que l'1-O va ser possible gràcies al consens entre els partits polítics independentistes, els moviments socials, les institucions i la ciutadania, i creu que aquest és l'aprenentatge que se n'ha d'extreure: "Avancem quan coincidim en un objectiu. Només avancem quan generem grans consensos".

En aquest sentit, ha subratllat que aquests consensos ara mateix passen per l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació: "Això és el que defensa Catalunya, la proposta inevitable si es vol resoldre el conflicte polític".

Aquesta crida a la unitat arriba l'endemà que els partits independentistes van escenificar les seves discrepàncies estratègiques en el debat de política general al Parlament, en el qual es va rebutjar celebrar un referèndum aquesta legislatura, tal com demanava la CUP, amb l'abstenció d'ERC i el vot en contra de Junts, i el partit de Carles Puigdemont es va abstenir en una proposta dels republicans de suport a la taula de diàleg, que va tirar endavant amb els vots del PSC i els comuns.

El president català ha defensat l'1-O com un punt d'inflexió en la història de Catalunya: "És un punt de no retorn", i ha reivindicat que, a parer seu, aquell dia la població catalana es va reafirmar en la seva sobirania, la defensa de la democràcia i va decidir que tenia dret a decidir el seu futur a les urnes.

"La resposta de l'Estat va ser la violència, la repressió, la judicialització, la presó i un exili forçós. La impotència de l'Estat es va traduir en cops de porra contra la ciutadania que volia votar", i ha sostingut que, malgrat això, la ciutadania no es va aturar.

JORDI PUIGNERÓ

L'inici de la declaració l'ha llegida el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, que ha erigit l'1-O com "el moment fundacional de la república catalana".

"La llavor de la victòria i de la nostra llibertat. Un acte democràtic sense precedents, que es va fer malgrat un estat obsessionat a impedir-ho. Un estat que va subestimar la força del poble de Catalunya, bregat per les conviccions democràtiques dels anys i per les lluites", i ha recordat la il·lusió, l'orgull, la determinació i el sentiment de poble que, a parer seu, es va viure fa quatre anys.

L'acte s'ha celebrat al recinte de la Maternitat de Barcelona malgrat que al començament el Govern preveia fer-lo a l'Escola Industrial, però la Diputació de Barcelona va declinar la petició de la Generalitat en no veure convenient utilitzar un espai administratiu per fer una activitat que no sabien "exactament de què es tractava" perquè el Govern no havia especificat perquè feien la reserva, segons va explicar la presidenta de la institució, Núria Marín.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés