BARCELONA, 29 abr. (EUROPA PRESS) -
El vicepresident del Govern en funcions, Pere Aragonès, ha reivindicat la seva gestió sanitària i econòmica de la pandèmia, i ha demanat al Govern central que no impugni el decret llei de la Generalitat que simplifica i agilita els tràmits per gestionar els fons europeus Next Generation EU a Catalunya.
Així ho ha manifestat en la primera sessió de control que se celebra al Parlament des de les eleccions del 14 de febrer, després que el diputat dels comuns David Cid li ha recordat que fa set mesos que va assumir les funcions de la presidència de la Generalitat i que n'han passat més de dos des dels comicis i encara no hi ha govern.
Aragonès ha replicat que si no hi ha president a Catalunya és perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va inhabilitar Quim Torra al capdavant de la Generalitat, i que des de llavors han hagut d'afrontar les conseqüències econòmiques i socials de la crisi sanitària del coronavirus.
En relació amb els fons europeus, la diputada de la CUP ha preguntat com s'assegurarà que els diners arribin a les petites i mitjanes empreses i no a grans companyies de l'Ibex-35, i Aragonès ha respost que en el decret llei que van aprovar es preveuen eines per afavorir i integrar projectes de pimes a banda d'iniciatives socials i solidàries.
No obstant això, ha lamentat que el govern de Sánchez intenta impugnar aquest decret llei al Tribunal Constitucional perquè "només faltaria que la Generalitat faci un decret perquè les pimes hi puguin participar i el Govern espanyol hi posa pegues".
"No és la manera de funcionar. Han de posar eines i flexibilitat al servei de poder executar al màxim aquests recursos. El que no pot passar és que el Pla Marshall quedi parat per la burocràcia de l'Estat", ha advertit.
També s'hi ha referit el president de Junts al Parlament, Albert Batet, que ha acusat l'Estat de no escoltar la Generalitat i de no voler que Catalunya gestioni, la qual cosa considera que perjudicarà el benestar dels catalans.
Per Aragonès, el risc és que una part important dels fons es destini a generar més despesa corrent i no a impulsar l'economia productiva, i ha advertit que "la cogovernança no s'està fent realitat".
"El Govern central ha presentat un pla sense previ consens amb els territoris que l'hem d'executar. Cal flexibilitat en totes les convocatòries i projectes, i la participació de la Generalitat en la selecció dels projectes tractors", ha reclamat.
FÀBRICA DE BATERIES
Per part dels comuns, Cid també ha acusat ERC i Junts d'estar més pendents "de discussions del carnet del Consell per la República" que de la futura ubicació de la planta de bateries Battery Hub, mentre que Aragonès considera que és un projecte clau per a la recuperació de Catalunya.
Per això, ha demanat als comuns que pressionin el Govern central, del qual formen part, perquè la bateria se situï a Catalunya perquè serà "una decisió que vindrà més condicionada pel Govern central que per la Generalitat".
En matèria econòmica, el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha assegurat que Catalunya lidera la fugida d'empreses des del començament de la pandèmia comparat amb comunitats com Madrid, Andalusia i Galícia, amb un saldo positiu en aquest aspecte.
"El lideratge s'ha perdut en ple procés sobiranista, i la culpa sempre és dels altres. No és possible que fan alguna cosa malament? L'autonomia catalana s'enfonsa, i són incapaços de donar estabilitat. Culpant Madrid de tot no ho podran corregir", ha apuntat.
Malgrat admetre que ha estat un any difícil, Aragonès defensa que comencen a revertir la situació, i ha posat d'exemple la millora de les dades de l'atur respecte a la mitjana estatal, i ha acusat els populars de voler traslladar "la campanya electoral a Madrid a l'hemicicle".
El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha preguntat a Aragonès sobre les mesures que aplicaran a Catalunya quan decaigui l'estat d'alarma el 9 de maig, i ha instat Aragonès a accelerar la vacunació, a fer cribratges massius i a posar fi a les "restriccions indiscriminades" a sectors com la restauració.
El vicepresident en funcions ha explicat que han parlat amb el Govern espanyol, i que faran canvis legislatius perquè Catalunya pugui tenir eines "per continuar aplicant mesures de control que caldrà mantenir durant unes setmanes més", i que hauran de passar per una ratificació judicial.
"MISÈRIA MORAL"
Per part de Vox, Ignacio Garriga ha acusat el Govern de discriminar els policies nacionals i guàrdies civils de la vacunació i d'al·legar que això endarrerirà la vacunació de les persones més grans de 70 anys: "Això és misèria moral, és el que representen. No li fa vergonya?"
"El que és misèria moral és fer servir l'angoixa que genera la pandèmia per aprofundir en divisions de la societat. Misèria moral és fer servir l'angoixa sobre el futur econòmic per sembrar odi, i intentar fer culpables d'aquesta situació els seus enemics polítics i els més vulnerables. Intentar trencar el país d'aquesta manera i la cohesió social, això sí que és misèria moral", ha contestat Aragonès.
