Publicat 29/08/2021 12:24

Aragonès compleix 100 dies de president centrat en la pandèmia i a les portes de la taula de diàleg

Archivo - Arxiu - El fins ara vicepresident del Govern, Pere Aragons, pren possessió com 132 president de la Generalitat de Catalunya, en el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat
Pau Venteo - Europa Press - Archivo

La vacunació, els indults i debats com l'ampliació de l'Aeroport han marcat els seus primers mesos

BARCELONA, 29 ago. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Pere Aragons, compleix aquest diumenge 100 dies al capdavant de l'Executiu catal centrat en la gestió de la pandmia i la vacunació, i a les portes de l'inici d'un nou curs polític marcat per la represa de la mesa de dileg amb el Govern central.

Aragons va ser investit president després de tres mesos de negociacions entre ERC i Junts, en els quals va arribar a perillar la reedició de la coalició, i grcies al suport de la CUP, que li va permetre convertir-se en el primer president d'ERC escollit en les urnes vuit dcades després.

Des de l'inici, la gestió de la pandmia del coronavirus ha estat la principal protagonista dels seus primers 100 dies al capdavant del Govern, tot i que ell ja havia exercit en els últims mesos com a mxim responsable de l'Executiu des de la inhabilitació de Quim Torra.

Així, Aragons va ser investit poc després que decaigués l'estat d'alarma i després de la quarta ona de la pandmia, per la qual cosa va focalitzar els esforos a accelerar la vacunació i en la recuperació econmica i social.

En aquests primers mesos, el Govern ha aprovat diverses mesures per afrontar les conseqüncies socioeconmiques del Covid-19, com 917 milions per a un pla d'ocupació i 70 per finanar la renda garantida de ciutadania (RGC), entre altres, que, segons fonts de Presidncia, han superat la promesa que va fer en el seu discurs d'investidura de destinar 700 milions d'euros per a un pla de xoc social en els primers 100 dies de l'Executiu.

Malgrat aconseguir uns percentatges de vacunació elevats, amb l'arribada de la cinquena ona, el Govern va frenar la desescalada i ha hagut de dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li ha avalat el toc de queda fins a mitjans d'agost, quan no va autoritzar el confinament nocturn que demanava l'Executiu d'Aragons després de diversos canvis de criteris i finalment ha renunciat a seguir aplicant-ho.

RELACIÓ AMB EL GOVERN

En parallel a la gestió de la situació sanitria, Aragons ha afrontat un desgla de les relacions de la Generalitat amb el Govern central de Pedro Sánchez, que en les primeres setmanes va estar focalitzat en els indults als presos de el 1-O, que Aragons va rebre com un pas per donar "credibilitat" al dileg per va insistir que, per a ell, la solució al conflicte passa per l'autodeterminació i l'amnistia.

La primera trobada entre els dos presidents es va produir el 7 de juny en un acte de Foment del Treball i es van reunir per primera vegada a La Moncloa el 29 de juny, quan van pactar reactivar la Comissió Bilateral --es va reunir principis d'agost-- i la taula de dileg, que es preveu a Barcelona per a la setmana del 13 de setembre, encara que no va acudir a la Conferncia de Presidents autonmics.

Precisament aquesta reunió per reprendre la taula de dileg marcar l'inici del curs polític després del període estival, que ha limitat l'activitat del Govern d'Aragons en aquests primers 100 dies, i encara est per veure qui participar --el president catal ja ha dit que ell encapalar la delegació catalana-- i quin dia exacte ser.

Aragons ha reiterat des de la seva investidura que la seva prioritat és el dileg amb el Govern de Pedro Sánchez per cercar una sortida política al conflicte i que el Govern plantejar un referndum pactat i l'amnistia com a propostes per a aquesta resolució.

Des de la seva arribada a la Presidncia, una de les seves promeses ha estat que abans de reprendre la taula de dileg convocaria un Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació per visualitzar el suport de partits i entitats a aquestes dues demandes, per mancant tres setmanes per a la reunió entre governs es desconeix si convocar o no aquest rgan.

CRÍTIQUES DE JUNTS

No obstant aix, i malgrat que l'aposta pel dileg es va incloure en l'acord de govern entre ERC i Junts, aquesta estratgia de negociació ha aflorat noves friccions entre els dos socis de l'Executiu catal en els últims mesos, ja que dirigents de la formació de Carles Puigdemont han renegat de la taula de dileg i fins i tot han plantejat no donar-li els dos anys de marge que havien pactat, cosa que els republicans entenen com un incompliment de l'acord de govern.

Més enll d'aquestes discrepncies públiques sobre el dileg, i la polmica sorgida per la primera visita del Rei a Barcelona amb el nou Govern --en un inici Aragons va delegar el sopar amb el monarca al vicepresident, Jordi Puigneró, per després ell va rebutjar anar i va acabar acudint la consellera de Presidncia, Laura Vilagr--, de moment no hi ha hagut grans xocs entre els socis del Govern, com sí que va haver de manera reiterada en l'anterior legislatura.

ERC i Junts han mantingut posicions diferents, encara que no han exhibit una major divisió públicament, en un dels debats que ha centrat l'activitat del Govern d'Aragons en els seus primers 100 dies: l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat.

Mentre que Puigneró i Junts s'havien mostrat més partidaris d'aquest projecte, Aragons i ERC havien manifestat més reserves i ho havien condicionat a cercar l'equilibri per respectar la biodiversitat de l'entorn de l'Aeroport, per finalment a principis d'agost Generalitat i Govern van pactar una inversió de 1.700 milions d'euros per dur a terme aquesta ampliació.

PROPERS REPTES

A més de l'ampliació de l'Aeroport, un altre dels projectes que pot guanyar protagonisme en els propers mesos és la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, i tots dos projectes poden suposar friccions amb la CUP, que Aragons vol mantenir com a soci prioritari.

Un dels reptes en els propers mesos ser aconseguir el seu suport per pactar els Pressupostos de la Generalitat de 2022, després d'haver renunciat a aprovar els comptes de 2021 a meitat de l'any, encara que el PSC ja ha ests la m al Govern per si l'Executiu catal no aconsegueix la majoria necessria per treure'ls endavant.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés