Verge assegura que ser el "primer del sud d'Europa"
BARCELONA, 28 juny (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Pere Aragons, ha anunciat la creació d'un centre de Memria i Documentació LGTBI+ i ha reivindicat la trajectria i la lluita del moviment i dels activistes del collectiu a Catalunya.
"Els drets no venen per generació espontnia", ha remarcat després del desplegament de la bandera LGTBI+ al balcó del Palau de la Generalitat amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull que se celebra aquest dimecres.
Aragons ha presidit l'acte institucional al Palau en el qual han assistit la presidenta del Parlament, Anna Erra; els consellers de la Generalitat Tnia Verge, Meritxell Serret, Anna Simó, Manel Balcells i Joan Ignasi Elena; i representants parlamentaris i del moviment LGTBI+.
Pel president, el Dia Internacional de l'Orgull és un dia per "honorar la memria d'aquells que van fer el primer pas" en la lluita pels drets LGTBI+ des del carrer i l'associacionisme, quan els serveis públics no prestaven el suport que a parer seu han de prestar.
"Estem compromesos a construir aquest país de drets i oportunitats per a tothom", ha assegurat Aragons, que ha apostat per incorporar la perspectiva LGTBI+ en totes les polítiques públiques que impulsa el Govern.
Així, Catalunya tindr un espai LGTBI+ per a la "memria histrica i democrtica" en un moment en el qual, segons Aragons, hi ha una onada reaccionria en contra dels drets i les llibertats.
VERGE
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tnia Verge, ha assegurat que el memorial ser el "primer del sud d'Europa" que est plantejat com un espai expositiu, pedaggic i de recerca LGTBI+, entre d'altres, després dels memorials de Berlín, San Francisco, Nova York i Amsterdam.
També ha reivindicat la lluita del collectiu a Catalunya i ha argumentat que "tots els drets es guanyen, no n'hi ha cap que s'hagi atorgat, i un cop conquerits s'han de defensar cada dia".
Verge ha recordat que durant el franquisme es van organitzar a Barcelona les primeres manifestacions LGTBI+ de l'Estat i ha destacat la trajectria dels activistes: "Van comenar aquest camí cap a la conquesta de drets".
Ha apostat per continuar treballant pels drets LGTBI+ davant els "discursos d'odi campant per les administracions" i, textualment, l'extrema dreta conformant governs en altres comunitats autnomes.
MANIFEST
L'activista LGTBI+ Fina Camps ha llegit el manifest institucional que aposta perqu els poders públics preservin els drets del collectiu amb el desplegament de lleis d'igualtat i de polítiques públiques que "garanteixin l'accés de totes les persones" a recursos i serveis.
"Uns drets que han d'interpellar el conjunt de la societat, perqu s'exerceixin i es defensin de manera collectiva", ha resolt Camps.
