Els crítics retreuen que no es reguli la paritat i que hi hagi un "desembarcament del Govern" en les llistes
BARCELONA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
La ponncia organitzativa de la Crida Nacional per la República s'ha aprovat amb el vot a favor de la prctica majoria dels presents malgrat el "si crític" d'un sector del moviment polític, liderat pel congressista Joan Ramon Colomines.
Després que la diputada de JxCat al Parlament Anna Geli hagi presentat el contingut de la ponncia organitzativa, el president de la Taula, Eduard Pujol, ha anunciat que Colomines havia demanat poder intervenir per explicar el seu posicionament "contrari" al document.
Segons Colomines, que forma part de la llista alternativa a l'oficial que s'ha presentat per estar en la direcció de la Crida, hi ha "una contradicció ideolgica entre la ponncia organitzativa i la política", i ha cridat a solucionar-ho.
Al seu parer, la ponncia organitzativa ninguneja la realitat aranesa i no recull la necessitat que hi hagi paritat: "Podem triar la direcció, per pot ser que surtin tot homes. Les esmenes es van carregar les primries internes. Si no hi hagués una segona llista, tot seria una coacció".
També ha criticat que molts dels possibles integrants de direcció del Govern provinguin del Govern, i ha afegit: "Hi ha un desembarcament de part del Govern. Hi ha mentalitat de partit en el reglament i nosaltres som moviment. Som diferents, som innovació".
IMPULSORS
La ponncia organitzativa estableix el carcter d'impulsors a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; al president de la Generalitat, Quim Torra, i al president de JxCat, Jordi Snchez, i segons la diputada Anna Geli són els únics líders "que lluiten perqu l'unitat, que no l'uniformitat, sigui una realitat".
La Crida s'estructurar en tres rgans: una 'Assemblea', un 'Consell de Representants' i el 'Govern de Direcció Política', i busca amb aix la mxima simplicitat organitzativa.
Així, el document defensen que la 'Assemblea' de la Crida és assimilable a la població d'un país i ser la que determinar l'estratgia política del 'Govern de Direcció Política'; les funcions del 'Consell de Representants' seran assimilables a les d'un parlament, i el Govern de Direcció Política executar l'estratgia política determinada pels dos rgans anteriors.
El 'Govern de Direcció Política', que ser el nucli dur de decisió del moviment, estar compost per 19 membres, per un president i un secretari general i tots seran triats per l'Assemblea.
En aquest document, la Crida assegura que "neix amb la voluntat de desaparixer tan aviat com sigui possible", per la qual cosa assumeix el compromís de dissoldre's si Catalunya aconsegueix la seva independncia i es converteix en una república.
També defensen l'adhesió individual dels quals vulguin formar part del moviment, per la qual cosa demanen garantir la compatibilitat de la Crida "amb altres entitats, associacions, partits polítics o de qualsevol altra naturalesa".
A més, volen que el seu compromís amb la transversalitat quedi reflectit, ja que la Crida s'estructura també amb diferents corrents ideolgics internes --liberal, socialdemcrata i d'esquerres--, i permetr l'aparició d'unes altres.
