Els 'Jordis', que van convocar desenes de milers de persones per presumptament evitar la sortida de la comissió judicial, continuen a la presó
MADRID, 19 set. (EUROPA PRESS) -
Aquest dijous es compleix un any del setge a la Conselleria d'Economia de Catalunya durant els registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona que ha sustentat part dels processaments per rebel·lió i sedició a antics alts càrrecs de la Generalitat en el Tribunal Suprem i a l'excúpula dels Mossos d'Esquadra a l'Audiència Nacional.
Les imatges de la Conselleria que dirigia Oriol Junqueras envoltada de milers de persones que impedien la sortida de la comissió judicial es van perllongar fins a la matinada del dia 21, amb els llavors presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, arengant als manifestants des del capó d'un cotxe de la Guàrdia Civil i els agents dels Mossos d'Esquadra sense tractar de dispersar-los.
Ells declararien després, tant a l'Audiència Nacional com al Suprem, que no van incitar en cap moment als manifestants a quedar-se tota la nit i que els seus missatges sempre van ser pacífics, versió desmuntada pel jutge Pablo Llarena en un dels seus interrogatoris a Jordi Sànchez.
Per aquests fets van ser citats a declarar a la fi de setembre per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela tant Cuixart i Sànchez com el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, als quals va imputar el delicte de sedició basant-se en els actes "tumultuaris" que es van produir la nit del 20 al 21 de setembre.
Lamela va destacar llavors l'"especial importància del paper" que Sánchez i Cuixart "van tenir en els fets, participant activament en la convocatòria de les concentracions, alçant-se a més com els seus principals promotors i directors, mantenint-se al capdavant de les mateixes durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l'acció dels congregats".
A causa de la gravetat del delicte que els va imputar, la jutge va ordenar pels dos l'ingrés a la presó provisional, on porten des del 16 d'octubre, ja que el jutge Llarena ha mantingut la seva imputació en el Suprem.
A Trapero, no obstant això, el va deixar en llibertat amb mesures cautelars, encara que sí l'ha processat per dos delictes de sedició (per aquesta nit de setembre i l'1 d'octubre) i un d'organització criminal.
NO EVITAR LA VIOLÈNCIA
A Trapero --i a l'exdirector dels Mossos Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat César Puig i la intendent Teresa Laplana-- no l'acusa d'actes violents, però sí de no evitar-los.
Per Lamela, l'actuació dels Mossos els dies 20 i 21 de setembre així com l'1 d'octubre va ser la d'"ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va esdevenir davant la seu d'Economia: que la munió, de forma pública, arribés a concentrar-se tumultuosament a l'edifici d'Economia i, amb la força coactiva i intimidatòria que proporciona una multitud hostil a la possible acció policial, amb l'objecte d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial de registre".
Però a més, la magistrada considera que en els fets investigats concorre un "dol específic", que és el de la "intenció última per part dels processaments de trencar l'organització territorial de l'Estat", per la qual cosa "han de ser també considerats com a delictes contra la forma de govern".
REBEL·LIÓ DE SEGON GRAU
I és que, al seu judici, "la sedició és una rebel·lió de segon grau", atès que, segons jurisprudència del Suprem, "la rebel·lió tendeix a atacar el normal desenvolupament de les funcions primàries de legislar i governar, i la sedició tendeix a atacar les secundàries d'administrar i jutjar".
Al mateix temps que Lamela en l'Audiència Nacional, el jutge Pablo Llarena va dur a terme la seva investigació del procés sobiranista i també va basar el processament per rebel·lió en els fets violents que, al seu judici, van encoratjar els 25 investigats en la societat per sostenir el suport ciutadà a les seves demandes independentistes.
En la seva opinió, en el delicte de rebel·lió no s'exigeix aconseguir o declarar de manera efectiva la independència, sinó que amb la mera realització de la conducta consistent a alçar-se violentament i pública ja s'hi incorre.
En aquest sentit, el magistrat entén que en el setge a la Conselleria va haver-hi "un actuar violent", perquè les desenes de milers de persones que es van congregar allà tenien una intenció "exclusivament intimidatòria" contra la comissió judicial que va practicar el registre.
Davant l'intent dels líders sobiranistes de negar aquest extrem, Llarena va arribar a mantenir una 'picabaralla' amb Sànchez en una de les compareixences d'aquest, en recordar-li algunes de les arengues que se li van escoltar durant la nit del 20 de setembre: "Davant d'això, ni Rajoy ni l'Estat espanyol ni el Constitucional ens podran parar"; "Que no se'n vagi ningú, tenim una nit llarga"; "He vingut aquí perquè tenim un objectiu, que és l'1 d'octubre".
VA HAVER DE SORTIR PEL TERRAT
El jutge del Suprem manté que a causa de la concentració ni tan sols era "segur que els integrants de la comissió judicial sortissin de l'edifici en aquestes condicions" i recorda que la pròpia secretària judicial va haver d'abandonar la seu d'Economia i Hisenda de la Generalitat a través del terrat per passar a un teatre contigu i infiltrar-se entre els espectadors que abandonaven el local.
En ser la violència l'argument principal que sustenta l'acusació per rebel·lió --Llarena ha parlat en les seves actuacions que "cap una rebel·lió sense armes"--, les estratègies de defensa s'han dirigit sempre a desmuntar-ho, assegurant que mai va haver-hi un alçament amb armes de forma violenta.
De fet, l'exvicepresident Junqueras va arribar a dir en el Suprem, en una vista per revisar la seva presó preventiva, que és un "home de pau" amb conviccions religioses i que busca el "diàleg bilateral" en el conflicte polític a Catalunya.
Quant a Sànchez i Cuixart, els advocats sostenen que tots dos van adoptar "mesures per garantir l'entrada i sortida de la Conselleria" dels agents i van participar en els cordons humans creats per permetre el pas dels agents quan van voler sortir de l'edifici.
"Tant Sànchez com el senyor Jordi Cuixart van fer tot el possible perquè la concentració es desenvolupés de forma pacífica i sense impedir que la unitat de la policia judicial executés l'ordre d'entrada i registre", va argumentar en un recurs la defensa de Sànchez, Jordi Pina.
SÀNCHEZ PARLA DE PROTESTA "FESTIVA"
El propi expresident de l'ANC va arribar a parlar d'una protesta fins i tot "festiva" i que en cap moment durant aquesta nit va percebre sensació de violència, a excepció dels danys en els vehicles de la Guàrdia Civil i per alguns grups "minoritaris".
Per demostrar el seu argument, la defensa de Cuixart va recordar unes paraules que va dirigir aquest dia als concentrats: "Deixem que la nostra policia faci la seva feina. És la comitiva judicial. No ens serveix per res. Deixem que se'n vagin. Se n'han d'anar, no fan res aquí, deixem que se'n vagin", a més que s'ha aportat material videogràfic per sostenir aquesta tesi.
Els advocats afegeixen que en la manifestació hi havia més de 40.000 persones i, per tant, "si la fi de la manifestació hagués estat impedir la pràctica de l'entrada i registre, és obvi que ho haurien aconseguit fàcilment".
