Creu que és compatible amb una reforma general del sistema per al conjunt de les autonomies
BARCELONA, 16 març (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Economia de la Generalitat i director del think tank Europe G, Antoni Castells, considera que una proposta de finançament singular per a Catalunya que garanteixi la solidaritat és "plenament constitucional" i compatible amb una reforma del sistema per al conjunt de les comunitats autònomes.
En una entrevista amb Europa Press, el també doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic d'Hisenda Pública explica que aquesta proposta singular es basa en el model que contemplava l'Estatut que va sortir del Parlament el 2005 i que ell mateix va defensar, abans de ser successivament modificat i rebaixat.
Precisament aquesta setmana, el Cercle d'Economia ha publicat una nota en la qual assegura que la reforma del sistema de finançament "ni es pot ajornar ni es pot desaprofitar l'oportunitat" actual.
"Es diu constantment que ara és el moment crucial, però portem molt de temps amb molts moments crucials. Hi ha una constant en les reformes del sistema de finançament, que és que només s'han abordat quan Catalunya s'ha posat al capdavant per demanar la reforma", explica Castells.
"La història ens diu que Catalunya plantejava uns canvis. Això va passar a mitjans dels vuitanta, va passar el 1992, va passar el 1993, va passar el 1996, va passar el 2009. Aquests canvis eren objecte d'unes crítiques tremendes per part d'altres comunitats autònomes, la qual cosa suposava un gran desgast polític per a Catalunya a la resta d'Espanya", afegeix.
En aquest sentit, indica que Catalunya presentava "sempre d'una manera molt negativa, es deia que 'només es preocupa per ella', que 'busca privilegis'... Després s'aconseguia fer passos significatius i, un cop aconseguits, tant a Catalunya com a Espanya, es generalitzaven".
"Aquest ha estat el patró. Ara no tinc tan clar que el sigui, perquè del que parla l'acord ERC-PSC, que va permetre la investidura de Salvador Illa, és d'un finançament singular. Llavors, clar, m'haurien d'explicar si singular vol dir que només és per a Catalunya. Llavors, si fos així, en aquest cas no hi hauria generalització", afirma.
Catalunya, explica, vol autonomia tributària per recaptar els seus impostos i prendre'n decidisions, que és bàsicament el que caracteritza els governs intermedis als estats federals: "La resta de comunitats, que jo sàpiga, no demanen autonomia tributària, el que volen és més diners i un repartiment que els afavoreixi més, cosa que fa que els indicadors de repartiment que demanen uns no siguin els mateixos que els que demanen uns altres".
Castells entén que es poden fer les dues coses, "tenir un model singular per a Catalunya, que garanteixi la solidaritat, i una reforma general per al conjunt de les comunitats, exceptuant Catalunya, que tindria la seva reforma pròpia. Però això cal aclarir-ho, és a dir, el Govern hauria de dir què entén per finançament singular".
L'ACORD ERC-PSC
Assegura que coneix bé el que proposa l'acord d'ERC i PSC perquè està directament "inspirat en la proposta que va sortir del Parlament el setembre del 2005 i que després va ser successivament modificada i rebaixada per l'acord entre Zapatero i Mas el gener del 2006, després al Congrés dels Diputats, el famós raspall d'Alfonso Guerra i finalment per la sentència del Constitucional", explica.
"I estic d'acord amb la proposta. Vint anys després hi continuo estant d'acord", afirma, després de recordar que l'acord entre les duues formacions al·ludeix la gestió de l'Agència Tributària de Catalunya, no un consorci.
"L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recaptarà, gestionarà, liquidarà, inspeccionarà tots els impostos que es paguen a Catalunya. Això és el que diu. També ho deia el projecte de l'Estatut. És un objectiu enormement ambiciós i difícil", assegura l'economista, que explica que l'agència catalana té uns 900 efectius i l'agència estatal només a Catalunya en té prop de 5.000.
"L'agència espanyola d'administració tributària ho fa bé. I no ens podem permetre tenir una agència tributària que suposi descendir en el nivell de qualitat. En els primers anys, en l'enlairament de l'agència catalana, hauria d'existir una relació molt intensa, molt cordial, molt col·laborativa entre les dues agències", sense ser un consorci, afirma Castells.
Critica que el PP vegi "perills de destrucció d'Espanya en qualsevol petit pas que es fa en una direcció determinada. Bé, Aznar ho va dir l'altre dia, no?", en referència al traspàs de competències a Catalunya en matèria d'immigració.
Castells defensa un model federal per a Espanya, però creu que la majoria d'autonomies no el volen: "Jo he lluitat pel federalisme, ha estat el meu model. Des del 1986, al congrés del PSC. Ara soc molt escèptic.
Veu un sentiment molt fort de nacionalisme espanyol i assegura que, en el debat sobre el model d'Estat, tan important com la qüestió de la distribució del poder polític (en la qual el federalisme és un bon model), ho és la qüestió, del reconeixement de la plurinacionalitat, i posa Escòcia, Bèlgica, i el Quebec com exemples de recerca de solucions singulars a problemes nacionals.
"Això és el que s'hauria d'haver fet i el que es volia fer a la Constitució, portar la democràcia a Espanya i reconèixer el que es s'anomenaven 'nacionalitats perifèriques', bàsicament, el País Basc i Catalunya. I per això s'introdueix el terme nacionalitats. Però després aquest terme està buit de qualsevol contingut polític", explica.
FEDERALISME
I afegeix un altre factor, en aquest cas Madrid: "No hi ha cap país federal amb una cosa equivalent a Madrid com a capital. Si Washington fos Nova York, els Estats Units no seria un país federal. I si Ottawa fos Torontó, el Canadà no seria un país federal. I si Canberra fos Sydney, Austràlia no seria un país federal perquè no existiria una competència equilibrada entre territoris.
Respecte a l'encaix constitucional d'un finançament singular per a Catalunya, subratlla que la Carta Magna no diu que no pugui existir un finançament específic per a Catalunya i està convençut que aquest model seria "plenament constitucional".
Sí que troba necessària una reforma de la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), per la qual es necessita una majoria absoluta; una llei, diu, que no era obligatori aprovar i que va ser la que va homogeneïtzar el sistema.
EUROPE G
Castells, que dirigeix Europe G, creat el 2011 amb l'objectiu d'analitzar i oferir propostes als actors rellevants en els àmbits institucional, econòmic, social i polític, considera que la UE té poc poder en el terreny tributari i que hauria d'avançar en la unió fiscal europea, la qual cosa implicaria un traspàs de competències per part dels estats membres.
"L'impost de societats, o almenys una part, seria més lògic que fos a nivell europeu per evitar la competència fiscal entre estats membres i que això servís per finançar part de l'assegurança de desocupació o determinats béns públics europeus. L'IVA també tindria sentit".
ARANZELS
Respecte a la pujada dels aranzels anunciada per Donald Trump ha advertit que acabarà "perjudicant a tothom, això ja es va veure en els anys trenta, quan com a conseqüència de la gran depressió, hi va haver una carrera de polítiques proteccionistes que van acabar empobrint a tothom".
Castells explica que si el president dels EUA apuja els aranzels "serà més car el que es compri en aquests països i els seus consumidors pagaran més" i tindrà un efecte desastrós, en les seves paraules, sobre les cadenes de producció mundials.
"Vull confiar que, com que l'única raó que entén és la del poder i els diners, tot això tingui un efecte molt negatiu sobre l'economia americana i el faci reflexionar", conclou.
