Insta a buscar "un objectiu nacional compartit" a Catalunya que no sigui la independència
BARCELONA, 15 set. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat entre el 2003 i el 2010, Antoni Castells (PSC), ha opinat que el PSC s'ha de "distanciar" del PSOE per pactar el finançament singular, una mesura que ha emmarcat en l'objectiu de buscar, textualment, un projecte comú que reuneixi la majoria de la societat catalana.
"El president Illa veurà ara com de dur és ser president de la Generalitat sense tenir grup propi a Madrid. Veurà el que significa ser president de la Generalitat i que la veu de Catalunya al Congrés sigui la dels portaveus de Junts, ERC o els Comuns", ha assegurat Castells en una entrevista publicada aquest diumenge pel 'Diari Ara', recollida per Europa Press.
Castells ha opinat que Espanya no pot ser un país federal "ni ho vol ser", però que una relació de Catalunya amb Espanya basada en un model federal, textualment, pot satisfer les aspiracions de Catalunya en relació amb l'autogovern.
"Hem de trobar un projecte comú que permeti reunir una majoria de la societat catalana entorn d'un objectiu nacional compartit. I no crec que aquest objectiu sigui la independència. El que em sembla inquietant és que, entre la independència i continuar igual, no hi hagi res", ha expressat.
Castells formava part del Govern el 2005 --liderat pel PSC-- quan el Parlament va aprovar una proposta de reforma de l'Estatut que apostava per un concert econòmic solidari per a Catalunya, si bé la proposta no va prosperar.
REPARTIMENT DE RECURSOS
Preguntat sobre com plasmar un nou finançament, ha opinat que, si Catalunya recapta tots els impostos, "és lògic" que no tots es quedin a la Generalitat perquè l'Estat continua prestant serveis a territori català que s'han de finançar.
Ha remarcat que la qüestió central per a un possible finançament singular català és saber "quina és la quantia a tota Espanya de les despeses que l'Estat continua assumint a Catalunya".
Per l'exconseller, el contingent basc és una transferència de les institucions basques a l'Estat, mentre que en el model català l'Estat tindria directament un percentatge de diferents impostos.
Sobre el concepte de la solidaritat, ha criticat que actualment els impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana estatal no es repercuteixen de cap manera en més finançament: "Això no passa enlloc", ha subratllat.
Amb això, ha cridat a negociar per fixar quina part dels recursos que els catalans paguen per sobre de la mitjana van a la solidaritat amb altres comunitats i quina part repercuteix a millorar els recursos de la Generalitat: "Entre els 20 que aportem ara --que vol dir 100% d'anivellació-- i 0 hi ha un ventall molt ampli."
