Antifrau demana que es pugui sancionar la corrupció, protegir els alertadors i supervisar contractes

Publicat 10/12/2019 18:34:52CET
Conversa entre el director de l'OAC, Miguel Ángel Gimeno, i el conseller de Justícia a la representació permanent d'Espanya de la Unió Europea (UE), Emilio Sánchez Ulled, moderada per la cap de comunicació d'Antifrau, Laia Espin.
@ANTIFRAUCAT

Arriba als deu anys amb 1.735 denúncies i amb tendència a l'alça

BARCELONA, 10 des. (EUROPA PRESS) -

L'Oficina Antifrau de Catalunya (Oac) reclama, quan es compleixen deu anys des de la seva creació, que pugui tenir capacitat sancionadora quan les seves investigacions constatin irregularitats i o siguin reparades, poder protegir es alertadors de corrupció i ser l'òrgan supervisor de la contractació pública a Catalunya.

Segons ha informat aquest dimarts la institució, en aquests deu anys ha recollit 1.735 denúncies, i, durant l'any 2019, fins aquest dimarts n'havien rebut 252, cosa que suposa un increment del 57% respecte a la mitjana de denúncies del període 2010-2018.

Entre les causes d'aquest increment, hi ha la bústia de denúncies anònimes que va estrenar l'actual director, Miguel Ángel Gimeno, l'11 de desembre del 2017, i ara molts denunciants fan servir Antifrau com la "bústia única" a la qual vehicular una denúncia quan no saben on dirigir-se.

Antifrau, després de dur a terme una avaluació prèvia de versemblança, ha obert investigació del 40% de les denúncies rebudes, i en un 5% dels casos s'ha acordat la interrupció de l'expedient en constatar que els fets eren objecte d'investigació de la Fiscalia, la policia judicial o l'autoritat judicial penal, mentre que el 55% les ha arxivat.

L'oficina reclama que el Parlament revisi la llei de l'Oac perquè volen poder tenir mecanismes coercitius davant de qui incompleixi les seves resolucions, perquè ara no poden fer-hi res si no hi ha resposta quan emeten un informe en cas que la institució afectada decideixi no actuar.

Així mateix, volen poder protegir millor els alertadors, en la línia de la directiva europea, i tenir el control de les declaracions de béns i interessos dels càrrecs electes i governatius, a més de ser l'autoritat que controli la contractació, per fer una "prevenció activa".

TIPOLOGIES

En aquests deu anys, les investigacions de l'oficina han estat sobre contractació pública en un 36%; conflictes d'interès i incompatibilitats, en un 21%; funció pública un 17%; urbanisme un 12%; subvencions un 5%, i uns altres un 9%.

En el 61% dels casos, els ens investigats són ajuntaments, si es té en compte que és l'administració més nombrosa de Catalunya amb 947 municipis, i la Generalitat en suposa un 16%.

En el període 2011-2017, el 72% de les persones que presentaven una denúncia estaven identificades, i aquest perfil ha canviat els darrers dos anys, quan el 67% dels denunciants són anònims.