VALÈNCIA, 17 Feb. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que testifiquin unes 60 persones en la causa en la qual s'investiguen presumptes irregularitats en l'organització de la Fórmula 1 a València i la posterior compra de Valmor Sports per un euro, entre les quals hi ha el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i l'alcaldessa de València, Rita Barberá.
El fiscal va sol·licitar aquestes testificals fa ja dos mesos, en el moment en què va interposar la querella contra Camps i contra l'exconsellera, exsecretària autonòmica de Comunicació del Consell i exdirectora de Televisió Valenciana, Lola Johnson, i l'expilot Jorge Martínez 'Aspar', per presumpta malversació i prevaricació en la gestió de la Fórmula 1 a València, segons han confirmat fonts coneixedores del procediment.
Entre els 60 testimonis que reclama, figura el nom d'Alberto Fabra i dels membres del Consell que van aprovar la compra de Valmor Sports per la quantitat simbòlica d'un euro, assumint el deute milionari que aquesta mercantil arrossegava: el vicepresident del Consell, José Císcar, i la consellera d'Infraestructures, Isabel Bonig. El ministeri públic no sol·licita la imputació d'aquestes persones ja que entén que aquesta compra els va venir ja feta com a conseqüència dels acords que van signar Camps i Johnson.
Així mateix, el ministeri públic demana la testifical de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, qui va assistir a alguna trobada amb Camps i el magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, per la carrera; del regidor d'Esports al consistori valencià, Cristóbal Grau; l'expresident de la Generalitat i de Bancaja, José Luis Olivas; i l'empresari Fernando Roig. Aquests dos últims han estat socis constituents de Valmor al costat d'Aspar.
Aquestes testificals hauran d'esperar fins que es designi un jutge instructor de la causa, ja que de moment el que ha fet la sala Civil i Penal del TSJCV és admetre a tràmit la querella del fiscal contra Camps, Johnson i Aspar i ha suspès provisionalment el termini de presentació de recursos contra aquesta admissió fins que se solucionin uns "defectes" apreciats en la documentació de la Fiscalia.
Segons va indicar la setmana passada el tribunal valencià en una resolució, en la documentació en suport digital aportada pel ministeri públic faltava l'escaneig d'alguns folis, així com el revers d'altres. A més, hi havia absència "completa" de l'escaneig de determinats annexos.
ERRORS EN LA TRADUCCIÓ
En la documentació també s'aprecien alguns errors en la traducció que va presentar inicialment la Fiscalia al TSJCV sobre la declaració en anglès de Bernie Ecclestone. Així, mentre que a l'informe de Competència que va remetre el ministeri públic al tribunal s'assenyalava que la idea de la prova va sorgir de Camps, en la traducció jurada que va aportar després la Fiscalia General, es constata que la idea d'organitzar un Premi de Fórmula 1 a València va ser del magnat i no de l'expresident.
Així mateix, malgrat que el fiscal assenyalava que Camps havia organitzat una reunió a la ciutat per tractar l'assumpte segons la seva versió de la traducció, sembla que, amb el document de la Fiscalia General, Ecclestone va declarar que van ser els dos els que van fixar aquesta trobada, i que en aquesta reunió ell mateix va portar un esborrany de contracte de promoció de la cursa, i no l'excap del Consell.
Aquesta afirmació de l'autoria del Gran Premi a València figura únicament a l'informe de Competència, però el fiscal va basar la seva querella inicial, fonamentalment, en el que van declarar tant l'expilot Aspar com la cap de Protocol del Circuit del Motor, que van assenyalar que la idea de fer el Gran Premi va partir de Camps, que va ser qui va negociar totes les condicions, incloses les econòmiques.
Així, segons fonts jurídiques, la testifical d'Ecclestone és només una part més de la causa, els errors en la traducció de la qual no afecten al fons de l'assumpte, ja que independentment de qui proposés portar la Fórmula 1 a València, s'investiga la manera com es va orquestrar la venda de Valmor al Consell per la qual es va causar un greu perjudici --segons el fiscal-- a les arques públiques.
En concret, la querella de la Fiscalia per aquest assumpte se centra en quatre aspectes fonamentals: el contracte signat entre Valmor i l'empresa pública Circuit del Motor per organitzar la Fórmula 1, per la qual la mercantil no va pagar "ni un euro", en perjudici dels fons públics; l'ordre que va donar Camps perquè la Generalitat es constituís com avalador de Valmor sense seguir el procediment administratiu fixat a la Llei d'Hisenda de la Generalitat i a la Llei de Pressupostos del 2011; l'ordre que va donar a Johnson, malgrat que no tenia competència per a això, perquè signés el contracte de 19 de juliol del 2011 amb el qual el Govern autonòmic prestava l'aval a l'empresa; i l'assumpció per part del Consell del cànon anual de 26 milions de dòlars "sense assumir cap dret".
