Publicat 07/05/2021 16:39CET

Anticorrupció demana nou anys per a Jordi Pujol i 29 per al seu primogènit

Archivo - Arxiu - L'empresari i fill primogènit de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, Jordi Pujol Ferrusola.
Óscar Cañas - Europa Press - Archivo

Se'ls imputen delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat, contra la Hisenda i frustració de l'execució

MADRID, 7 maig (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia Anticorrupció demana nou anys de presó per a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i fins a 29 per al seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, per delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental i frustració de l'execució en relació amb la gestió del seu patrimoni.

Als empresaris implicats en la trama delictiva se'ls acusa de cooperació necessària en el blanqueig de capitals mitjançant la comissió de falsedats en documents mercantil, segons l'escrit de conclusions provisionals del fiscal.

Per a la resta les penes van dels 17 anys als vuit. Així, per a l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironés, interessen una pena de 17 anys per aquests cinc delictes, mentre que per a Josep Pujol la petició és de 14 anys de presó. Tant per a Pere com per a Oleguer, Oriol, Mireia i Marta Pujol Ferrusola, sol·liciten vuit anys de presó tan sols per associació il·lícita i blanqueig de capitals.

Tots ells van actuar segons Anticorrupció conjuntament i van amagar, com a mínim des del 1991, una ingent quantitat de diners a Andorra, presumptament fruit de l'afavoriment a determinats empresaris perquè fossin adjudicataris de diferents concursos públics de l'administració pública catalana.

ES VA APROFITAR DE LA SEVA POSICIÓ POLÍTICA

Així, segons el relat de la Fiscalia el llavors president va aprofitar la seva posició política per teixir una xarxa de clientelisme conforme a la qual el seu primer fill i determinats empresaris afins al partit que liderava, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es repartien els copiosos beneficis que procedien de concursos públics, la resolució dels quals depenia de les diferents administracions catalanes que controlava CDC.

El patrimoni que es va obtenir il·lícitament es va ocultar a la Hisenda Pública i després va aflorar mitjançant operacions sistemàtiques de blanqueig en les quals van intervenir els membres de la família Pujol de manera coordinada al llarg de molts anys.

Uns, Pujol Soley i el seu cònjuge, dirigien les operacions d'ocultació i aflorament; d'altres, Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironés Riera i Josep Pujol Ferrusola, gestionaven els beneficis de l'activitat descrita; els últims, finalment, es beneficiaven directament i conscientment del producte de les conductes anteriors, coadjuvant a ocultar-lo.

Entre aquestes mecàniques, la creació de nombroses societats domiciliades a paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i múltiples transferències i ingressos en efectiu, van permetre a la família Pujol Ferrusola repartir els fons il·lícits i disposar-ne mitjançant càrrecs en els seus comptes a Andorra, tal com es relata detalladament en l'escrit d'acusació que ha presentat la Fiscalia Anticorrupció.

La investigació dels fets va costar set anys i va concloure el juliol del 2020, quan el jutge José de la Mata va posar fi a la investigació de la peça principal del cas contra tota la família Pujol Ferrusola i una altra desena de persones que haurien participat o col·laborat en les activitats il·legals.

NO S'HA ACREDITAT L'HERÈNCIA DE L'AVI

La procedència del patrimoni, segons va concloure el jutge en la interlocutòria de processament prové de diferents fonts que en algun cas és desconeguda, tot i que destaca que hi ha "indicis sòlids" que acrediten que no procedeix, tal com al·leguen des del principi els membres de la família, d'una herència familiar de l'avi Florenci Pujol.

El jutge va arribar a titllar de "paradoxal" que els investigats neguin tenir "coneixement del lloc on es trobava la deixa, l'entitat o entitats bancàries on va estar dipositada o administrada, el moment i forma en què va arribar a Andorra i el compte o productes financers en què va estar invertita (més enllà de meres generalitats)".

Altres vegades l'origen dels fons estaria presumptament en els suposats pagaments il·lícits que van dur a terme terceres persones, en gran part vinculades amb diferents empreses, les quals feien pagaments milionaris a la família, que dissimulaven en diferents estructures societàries més o menys sofisticades i utilitzant paradisos fiscals i fórmules contractuals.

Finalment altres pagaments es verificaven simplement segons el jutge instructor per "congraciar-se" amb la família o per "mantenir la bona relació que ja tenien amb ells i així fer-se creditors a futures adjudicacions i favors polítics i contractuals".**

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés