Se'ls imputen delictes d'associació illícita, blanqueig de capitals, falsedat, contra la Hisenda i frustració de l'execució
MADRID, 7 maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció demana nou anys de presó per a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i fins a 29 per al seu primognit, Jordi Pujol Ferrusola, per delictes d'organització criminal o associació illícita, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental i frustració de l'execució en relació amb la gestió del seu patrimoni.
Als empresaris implicats en la trama delictiva se'ls acusa de cooperació necessria en el blanqueig de capitals mitjanant la comissió de falsedats en documents mercantil, segons l'escrit de conclusions provisionals del fiscal.
Per a la resta les penes van dels 17 anys als vuit. Així, per a l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Merc Gironés, interessen una pena de 17 anys per aquests cinc delictes, mentre que per a Josep Pujol la petició és de 14 anys de presó. Tant per a Pere com per a Oleguer, Oriol, Mireia i Marta Pujol Ferrusola, solliciten vuit anys de presó tan sols per associació illícita i blanqueig de capitals.
Tots ells van actuar segons Anticorrupció conjuntament i van amagar, com a mínim des del 1991, una ingent quantitat de diners a Andorra, presumptament fruit de l'afavoriment a determinats empresaris perqu fossin adjudicataris de diferents concursos públics de l'administració pública catalana.
ES VA APROFITAR DE LA SEVA POSICIÓ POLÍTICA
Així, segons el relat de la Fiscalia el llavors president va aprofitar la seva posició política per teixir una xarxa de clientelisme conforme a la qual el seu primer fill i determinats empresaris afins al partit que liderava, Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), es repartien els copiosos beneficis que procedien de concursos públics, la resolució dels quals depenia de les diferents administracions catalanes que controlava CDC.
El patrimoni que es va obtenir illícitament es va ocultar a la Hisenda Pública i després va aflorar mitjanant operacions sistemtiques de blanqueig en les quals van intervenir els membres de la família Pujol de manera coordinada al llarg de molts anys.
Uns, Pujol Soley i el seu cnjuge, dirigien les operacions d'ocultació i aflorament; d'altres, Jordi Pujol Ferrusola, Merc Gironés Riera i Josep Pujol Ferrusola, gestionaven els beneficis de l'activitat descrita; els últims, finalment, es beneficiaven directament i conscientment del producte de les conductes anteriors, coadjuvant a ocultar-lo.
Entre aquestes mecniques, la creació de nombroses societats domiciliades a paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i múltiples transferncies i ingressos en efectiu, van permetre a la família Pujol Ferrusola repartir els fons illícits i disposar-ne mitjanant crrecs en els seus comptes a Andorra, tal com es relata detalladament en l'escrit d'acusació que ha presentat la Fiscalia Anticorrupció.
La investigació dels fets va costar set anys i va concloure el juliol del 2020, quan el jutge José de la Mata va posar fi a la investigació de la pea principal del cas contra tota la família Pujol Ferrusola i una altra desena de persones que haurien participat o collaborat en les activitats illegals.
NO S'HA ACREDITAT L'HERNCIA DE L'AVI
La procedncia del patrimoni, segons va concloure el jutge en la interlocutria de processament prové de diferents fonts que en algun cas és desconeguda, tot i que destaca que hi ha "indicis slids" que acrediten que no procedeix, tal com alleguen des del principi els membres de la família, d'una herncia familiar de l'avi Florenci Pujol.
El jutge va arribar a titllar de "paradoxal" que els investigats neguin tenir "coneixement del lloc on es trobava la deixa, l'entitat o entitats bancries on va estar dipositada o administrada, el moment i forma en qu va arribar a Andorra i el compte o productes financers en qu va estar invertita (més enll de meres generalitats)".
Altres vegades l'origen dels fons estaria presumptament en els suposats pagaments illícits que van dur a terme terceres persones, en gran part vinculades amb diferents empreses, les quals feien pagaments milionaris a la família, que dissimulaven en diferents estructures societries més o menys sofisticades i utilitzant paradisos fiscals i fórmules contractuals.
Finalment altres pagaments es verificaven simplement segons el jutge instructor per "congraciar-se" amb la família o per "mantenir la bona relació que ja tenien amb ells i així fer-se creditors a futures adjudicacions i favors polítics i contractuals".**
