ALBERTO PAREDES - EUROPA PRESS
L'acte s'ha fet sense públic per la intensa pluja al centre de Barcelona
BARCELONA, 11 set. (EUROPA PRESS) -
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha defensat la necessitat que l'independentisme construeixi majories democràtiques al voltant dels grans consensos, en un moment d'auge "alarmant de l'extrema dreta" a Europa i el món, així com dels discursos d'odi, la xenofòbia i el populisme.
Ho ha dit en el tradicional acte d'Òmnium aquest dijous amb motiu de la Diada de Catalunya, que s'ha fet sense públic per la intensa pluja al centre de Barcelona, amb la participació de la Junta Directiva de l'entitat.
Antich ha instant a reconstruir l'hegemonia social per recuperar l'hegemonia política davant de l'alternativa que és, al seu parer, quedar minoritzats, i ha defensat per a això "sumar noves adhesions als valors de la catalanitat".
En aquest sentit, ha defensat la diversitat de Catalunya i la immigració: "La Catalunya dels 8 milions d'avui és un país sociològicament divers, i aquesta diversitat no és una anomalia, perquè a Catalunya la immigració és un fenomen estructural des de fa més d'un segle, i orgullosos n'estem".
Ha defensat una Catalunya "inclusiva, oberta, socialment cohesionada i integradora" i ha alertat contra els moviments polítics d'extrema dreta.
"És un còctel explosiu que amenaça amb l'erosió dels sistemes democràtics i amb la destrucció dels vincles comunitaris sobre els quals se sustenta la vida en comú", ha dit, en referència als discursos d'odi i la xenofòbia.
GAZA I UCRAÏNA
El president de l'entitat ha assenyalat "els vents que bufen aquí i en tots costats", en referència a l'extrema dreta, que ha exemplificat amb els Estats Units i Donald Trump, i la Rússia de Vladímir Putin i, especialment, amb la barbàrie cruel i insuportable diària a Gaza, a Ucraïna i en molts altres llocs del planeta, en les seves paraules.
Segons Antich, la catalanitat no és completa si no es reacciona davant de la vulneració indiscriminada i sistemàtica del dret internacional humanitari i del dret d'autodeterminació dels pobles: "Els pobles com el nostre són més febles quan el dret internacional es converteix en paper mullat i no es respecta ni el primer dels drets humans que és el dret a la vida".
SENTÈNCIA DEL TSJC
S'ha referit també a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'ús del català a les escoles, que ha considerat un atac al model d'escola catalana i a un dels "grandíssims consensos de país".
Ha sostingut que la defensa i la promoció del català ha de ser un gran objectiu de país i el principal instrument de cohesió social, i per aconseguir-ho ha reclamat per a Catalunya la "plenitud de la sobirania política com un estat d'Europa".
INDEPENDENTISME CIVIL
En l'acte no s'ha pogut fer lectura de la declaració que diferents representants de l'independentisme civil han fet pública per la Diada.
En la mateixa, afirmen que l'independentisme no és alguna cosa que comencés i acabés fa una dècada, amb l'auge del 'Procés', sinó que és "un moviment històric de profunda tradició democràtica", i recorden que en els anys 90 eren un reducte contracultural, textualment, i que estava present enfront de la dictadura franquista, però que segueix encara vigent.
Sostenen que les raons per ser independentista es mantenen, i citen Rodalies, "l'espoli fiscal, l'emergència lingüística i habitacional, la crisi climàtica, les taxes d'exclusió social, el sabotatge judicial a la llei d'amnistia o els reptes globals".
Admeten que l'independentisme no està on els agradaria, i que per a això és el moment de que persones amb visions, orígens i edats diferents es retrobin en la construcció nacional per plantar-se davant de la incertesa, la por i "l'odi que s'escampen en tots llocs, també" a Catalunya.
L'escrit el subscriuen, entre altres, l'ex-presidenta del Parlament i de l'ANC, Carme Forcadell; l'exsecretari general de Junts i ex-president de l'ANC, Jordi Sánchez; l'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira; l'ex-vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i els exconsellers de la Generalitat Irene Rigau i Xavier Vendrell.
També figures com la cineasta i presidenta de l'Ateneu Barcelonès Isona Passola, la cuinera Ada Parellada, el cantautor Quico Pi de la Serra, i els escriptors Joan-Lluís Lluís, Màrius Serra, entre altres.
