Considera que les seves accions com a membre de la Mesa es van emmarcar en la inviolabilitat parlamentria
BARCELONA, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exmembre de la Mesa del Parlament d'ERC Anna Simó ha dit aquest dimarts quan ha declarat com a acusada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) se sentia "obligada a vetllar pels drets dels diputats i diputades".
Simó tan sols ha contestat a les preguntes del seu advocat, Raimon Toms, en la primera sessió del judici en el qual se l'acusa d'un presumpte delicte continuat de desobedincia per tramitar resolucions i iniciatives parlamentries per l'1-O, juntament amb els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó (JxSí), a més de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
Ha sostingut que, quan van admetre a trmit les iniciatives parlamentries, no estudiaven el contingut del text, sinó la forma i que fos congruent amb el debat del ple, i ha afegit que sentia que el seu deure "era vetllar per la llibertat d'expressió" dels parlamentaris.
Quan li han preguntat si considera que els seus actes s'emparen en la inviolabilitat parlamentria, ha contestat: "La inviolabilitat és per defensar el que representa la sobirania del Parlament. Des del meu punt de vista és per defensar els drets fonamentals dels diputats i diputades, per defensar la separació de poders i l'autonomia parlamentria".
Ha explicat que el 2011 la Mesa del Parlament --quan ella encara no n'era membre-- va admetre a trmit una llei sobre la independncia de Catalunya per es va esmenar a la totalitat, i ha justificat que "quan entra una llei a la Mesa del Parlament ningú no pot pressuposar com continuar la tramitació ni com acabar", i sobre els advertiments del lletrat major quan va tramitar iniciatives que contravenien la doctrina del Tribunal Constitucional (TC), ha dit que les seves opinions no són vinculants per a la Mesa.
LLEI DE REFERNDUM
Sobre la votació de la llei del referndum, ha explicat que no va ser la Mesa qui la va posar en l'ordre del dia del ple, sinó que es va fer amb una modificació a petició d'un grup parlamentari, i que la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell no podia fer res més que tramitar la sollicitud.
Ha relatat que el Reglament del Parlament permet als grups "eximir determinats trmits", i en aquest cas es va demanar la reducció d'esmenes parcials, que no es poguessin presentar esmenes a la totalitat i ometre el dictamen del Consell de Garanties Estatutries.
"Aix es va sotmetre a votació del ple", ha dit sobre l'adopció de les mesures per evitar trmits, i ha assegurat que es van admetre esmenes parcials que, a la prctica, eren com una esmena a la totalitat.
