Van gastar 3,4 milions que hauran de tornar si se'ls considera partícips lucratius del delicte dels administradors
MADRID, 5 Maig (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha arxivat la causa per les 'targetes black' de Caja Madrid que seguia contra l'excap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, i onze exdirectius més de l'entitat, tot i que els manté en la causa com a partícips a títol lucratiu del delicte que haurien comès els exconsellers que els van assignar les targetes.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 assenyala en una sentència que els 12 exdirectius als quals s'arxiva la causa eren treballadors per compte d'altri de Caja Madrid, per la qual cosa no se'ls pot atribuir un delicte d'administració deslleial com als exmembres del Consell d'Administració i del Comitè de Control de l'entitat, que van aprovar la concessió de les targetes opaques al fisc.
El magistrat, que argumenta que els imputats han pogut demostrar que el que van gastar amb les seves 'targetes black' era un complement retributiu i de lliure disposició per a l'usuari, també arxiva el procediment per a l'exdirector general de Caja Madrid i número dos de Miguel Blesa, Matías Amat, i l'exsecretari general del Consell d'Administració Enrique de la Torre.
També sobreseu provisionalment la causa per a l'exdirector de Sistemes i Organització de Caja Madrid, Ricardo Morado (que va gastar 443.000 euros); l'exdirector general de Banca Comercial, Ramón Ferráz Ricarte (390.000); l'exdirector de Banca Comercial i exconseller delegat de la Corporació Caja Madrid, Mariano Pérez Claver (354.100) i l'exdirector de Comunicació Juan Manuel Astorqui (287.000).
Completen aquesta relació l'exdirector gerent de l'Obra Social Caja Madrid, Carlos María Martínez (271.900); l'exdirectora d'Auditoria Interna i exdirectora gerent de l'Obra Social, Carmen Contreras (277.000); el director de la Banca de Negocis, Carlos Vela García (246.000); l'exdirector de Riscos, Ramón Martínez Vilches (99.000) i l'exdirector del Gabinet del President i exdirector de Gestió d'Actius, Luis Gabarda Durán (134.800 euros).
3,4 MILIONS EN DESPESES PERSONALS
Entre els 12 van gastar un total de 3,4 milions d'euros en despeses personals. El jutge apunta que, "tot i no sent rellevant des d'un punt de vista penal", la seva conducta els va permetre "obtenir un benefici econòmic procedent de la comissió d'un delicte", cosa que els obligaria a "la restitució del percebut".
En concret, Spottorno va carregar 223.900 euros a la seva 'visa black' a spas urbans, compres a Ikea, farmàcies, botigues d'electrodomèstics, joieries i sastreries de luxe, entre d'altres. De la Torre va desemborsar més de 304.000 euros i l'exconseller executiu de Caja Madrid Matías Amat va carregar 429.000 euros i va mostrar en la seva declaració judicial el seu desig de recuperar-los després d'haver-los consignat a Bankia i al jutjat.
UNA RETRIBUCIÓ NO DECLARADA A HISENDA
Andreu, que l'abril passat va arxivar la causa contra 14 exdirectius més perquè considera que el delicte d'apropiació indeguda que els imputava hauria prescrit, assenyala en aquesta nova tanda de sobreseïments que les despeses de les 'targetes black' semblarien "formar part del paquet salarial o retributiu" dels afectats.
En aquest context, apunta que els 12 imputats van manifestar "de manera invariable, uniforme i consistent" que les targetes els van ser assignades com a "part de la seva retribució" per la presidència de Caja Madrid, en ús de les "facultats executives" de Miguel Blesa, fet que a més impedeix que siguin imputats per un delicte d'apropiació indeguda.
El jutge assumeix aquesta tesi, d'acord amb la Fiscalia Anticorrupció, argumentant que tots els exdirectius tenien una altra "targeta d'empresa" destinada a "despeses pròpies de l'exercici del seu càrrec" que no podien dedicar a fins personals. "Seria completament il·lògic que Caja Madrid atribuís a una persona dues diferents targetes d'empresa per aplicar el mateix fi", explica.
Per la seva condició de complement retributiu les 'targetes black' tenien un número pin amb el qual era possible extreure diners dels caixers automàtics fins al límit de despesa assignat a cada directiu, cosa que, segons el jutge, era "raonable".
ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL DELS CONSELLERS
Andreu, tot i això, assenyala que la utilització de les 'targetes black' com a part del sou dels exdirectius de Caja Madrid podria comportar "l'existència d'un delicte d'administració deslleial per part dels administradors" de l'entitat, ja que els plàstics "s'atorgaven fora del circuit ordinari" de lliurament de targetes, amb una "discrecionalitat" en els límits de despesa "impròpia d'una entitat com la que ens ocupa" i sense que les quantitats percebudes fossin declarades a la Hisenda Pública.
En aquest context, el jutge instructor posa de manifest "la qualificació professional i la dilatada experiència laboral de les persones que conformaven els llocs de direcció, amb responsabilitats i experiència en llocs de diferent índole". Per aquesta raó, apunta que a cap d'ells els van poder passar "desapercebudes" totes aquestes "particularitats en la mecànica d'ús de la targeta que se'ls va lliurar".
Andreu va imputar el gener 79 antics membres del consell d'administració i exdirectius de Caja Madrid, integrada des del 2011 a Bankia, per l'ús que van fer de les 'targetes black', en què es van carregar en despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012.
El jutge va interrogar el febrer 27 exmembres del Consell d'Administració i el març 37 exdirectius més. En la causa també hi estan imputats els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'exdirector financer de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj.
