El PS demana que es faci una consulta a la ciutadania per ratificar l'adhesió
ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 16 jul. (EUROPA PRESS) -
Andorra es vol integrar dins la circumscripció que lideren Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg en el comit executiu del Fons Monetari Internacional (FMI), segons ha exposat el ministre de Finances, Eric Jover, als membres de la comissió legislativa de finances i pressupost en seu parlamentria.
Jover ha defensat la voluntat d'integrar-se dins el grup perqu Andorra pugui tenir veu en l'rgan executiu de la institució financera i beneficiar-se dels recursos d'assistncia tcnica i formació que disposen les circumscripcions.
El ministre de Finances ha explicat que s'ha optat pel grup que lideren Blgica i el Pasos Baixos per les similituds financeres i la voluntat dels líders "que els pasos petits comptin".
A més, aquesta circumscripció ha estat molt proactiva en l'acompanyament d'Andorra i té diferents elements que fan sentir el país "a gust en aquest grup", ha manifestat Jover.
Abans de prendre la decisió, es va estudiar la possibilitat d'integrar-se amb els pasos vens, per Frana no té grup dins l'FMI i Espanya s'hi integra amb pasos d'Iberoamrica amb qui, malgrat tenir-hi molt en comú, en l'mbit financer "les problemtiques estan allunyades", ha defensat el titular de Finances.
En la circumscripció que lidera el Benelux també s'integren pasos com Israel, Bulgria, Armnia, Bsnia i Hercegovina, Crocia i Montenegro, entre d'altres.
AVANTATGES D'ENTRAR DINS L'FMI
Jover ha explicat als consellers generals --parlamentaris-- com s'estructura la quota: de 101,6 milions d'euros, dels quals només es bloquejarien 266.000 en comptes a Andorra i es pagarien prop de 4.677 euros anuals del cost financer d'utilitzar la borsa que atorga el mateix FMI per participar del departament de drets especials de gir.
El titular de la cartera de Finances també ha exposat els principals avantatges de formar part de la institució financera: a nivell de formació i assistncia tcnica, a nivell de prestigi i reputació del país i per la possibilitat d'accedir a finanament en cas d'emergncia.
En aquest últim sentit, Jover ha exposat que entre els pasos que no formen part de l'FMI hi ha Mnaco i Liechtenstein --que es considera que tenen una situació econmica i financera molt diferent a Andorra, que compten amb acords d'últim pagador amb el banc central de Frana i Sussa respectivament--, Cuba i Corea del Nord.
Així mateix, relacionat amb la reputació, Jover ha recordat que les agncies de rting han insistit a Andorra que entrar dins l'FMI ajudaria a millorar la qualificació del país: en la situació que ha deixat la covid-19, espera que entrar-hi serveixi per no veure degradada la qualificació andorrana.
En aquest punt, el ministre de Finances ha exposat que els clculs que han fet experts i la banca andorrana preveuen que les despeses financeres derivades d'una degradació del rting del país oscillarien entre els 4 i els 7,5 milions d'euros, tenint en compte que el volum total del deute del país ronda els 1.000 milions.
Jover ha manifestat que "aquest estalvi permet desenvolupar ajuts socials, i en moments com el d'ara, amb un pressupost molt tensionat, és un element molt important".
LES OPINIONS DELS GRUPS PARLAMENTARIS
El ministre de Finances ha demanat complicitat als parlamentaris per poder aprovar l'adhesió a l'FMI abans del 17 d'octubre, quan se celebrar una assemblea general de la institució i que permetria integrar Andorra en la circumscripció des del primer moment, perqu si no hauria d'esperar dos anys per tenir veu en el comit executiu.
Els grups parlamentaris que fan costat al Govern s'han mostrat predisposats i han defensat la necessitat d'integrar-se dins l'FMI i de disposar d'"aquesta xarxa de seguretat" en cas d'emergncia, com ha expressat el mateix ministre.
Pel costat de l'oposició, el grup parlamentari de Terceravia s'ha mostrat favorable a l'acord, tot i que demana disposar de la documentació per poder afinar la seva posició.
El president d'aquest grup, Josep Pintat, ha posat en dubte que la part de la quota en forma d'aval o de compromís de pagament no s'hagi de comptabilitzar en els estats financers del país.
Per part del grup parlamentari socialdemcrata, el seu president, Pere López, ha criticat que es demani el procés d'urgncia per tramitar la llei d'acompanyament i del conveni de ratificació quan no s'ha facilitat la documentació.
Així mateix, el conseller general socialdemcrata Roger Padreny ha valorat que la decisió d'adherir-se a l'FMI "afecta la sobirania" del país, per la qual cosa considera necessria una consulta a la ciutadania.
