Publicat 08/06/2021 16:38CET

Andorra i la UE negociaran la lliure circulació de persones a partir del setembre

El secretari d'estat d'Afers Europeus, Landry Riba.
EUROPA PRESS

L'acord estarà disponible perquè se sotmeti a referèndum la pròxima legislatura

ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 8 juny (EUROPA PRESS) -

Andorra i la Unió Europea (UE) començaran les negociacions sobre la lliure circulació de persones al setembre, segons ha explicat el secretari d'estat d'Afers Europeus andorrà, Landry Riba, aquest dimarts en una roda de premsa.

Aquesta és una de les qüestions "més importants" per a Andorra, per la qual cosa es va decidir posposar-la per tractar-la presencialment, un format que Riba confia reprendre al setembre, en la que serà la quarta ronda negociadora.

El bloc de la lliure circulació de persones, que conté sis annexos i amb un contingut al qual la UE haurà d'"atorgar adaptacions", es podria donar per acordat a final d'hivern o començament de la pròxima primavera.

Andorra busca "el manteniment dels efectes de la política d'immigració actual", ha exposat el secretari d'estat d'Afers Europeus, que ha assegurat que s'és conscient que és una de les dificultats de la negociació.

De totes maneres, "existeixen precedents", en els quals s'ha basat Andorra per redactar la seva proposta, com és el cas de Liechtenstein.

Andorra també es fixa en els acords que tenen Liechtenstein, Islàndia i Noruega, perquè segons Riba és en un "90% pràcticament idèntic" al que negocia el Principat.

LES TELECOMUNICACIONS I ALTRES DIFICULTATS

Una altra dificultat es donarà en la negociació relacionada amb el mercat de les telecomunicacions i la seva liberalització, sobre la qual la UE demana l'obertura i Andorra vol mantenir l''statu quo'.

En aquest punt, Riba ha explicat que s'està preparant l'argumentari per "demostrar que un mercat obert posaria en risc Andorra Telecom".

En relació amb les demandes d'Espanya sobre l'atur i les prestacions per atur, ha defensat que un model contributiu "no seria la millor opció per a Andorra", i ha reiterat que no hi ha un model europeu d'atur i que hi ha altres països que també tenen un model no contributiu.

Així, i "per la dimensió i la situació particular del mercat laboral andorrà", el país s'enfoca a les polítiques d'ocupació, a les quals es poden adherir treballadors transfronterers, i també hi ha prestacions d'atur involuntari.

En aquest sentit, Riba ha valorat la "preocupació legítima d'Espanya" en el sentit que els seus ciutadans no es trobin desatesos, i ha assegurat que s'han parlat i aclarit les posicions.

Així mateix, ha afirmat: "La nostra prestació té cabuda en l'ordenament jurídic europeu", per la qual cosa es considera poc probable que aquesta qüestió aparegui en la taula de negociació amb la UE.

REFERÈNDUM PER A LA PRÒXIMA LEGISLATURA

Aproximadament el 85% de l'acord marc, que es negocia conjuntament amb San Marino i Mònaco, està tancat i ara les negociacions se centren en els protocols específics de país.

Dels 25 annexos, n'hi ha dos que no s'han tractat, com és el cas dels serveis financers, dels quals no es disposa de la proposta de la UE, i la resta està o bé acordat o bé en negociació.

La pandèmia, el Brexit, els canvis en la mateixa Comissió Europea, les "dificultats" per aprovar un pressupost per a la UE i les negociacions entre la UE i Suïssa són alguns dels factors que expliquen el retard en les negociacions andorranes.

Amb tot, el Govern veu "poc raonable" pensar que es podria fer el referèndum sobre l'acord d'associació aquesta legislatura, a la qual li queden poc menys de dos anys, però sí tenir un text acordat, i fins i tot rubricat en espera de l'aprovació definitiva posterior a l'aprovació per referèndum.

Malgrat els punts en els quals les posicions andorrana i europea estan més allunyades, no hi ha "cap indici" que faci pensar que no hi pugui haver un acord, segons Riba.

En aquest sentit, ha exposat que es tracta d'una negociació per a la qual les dues parts hauran de fer concessions i, tot i que no es planteja un escenari de bloqueig ni d'abandonar les negociacions, ha defensat que les posicions andorranes "estan construïdes perquè puguin ser acceptades".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés