Publicat 03/12/2021 19:01CET

Andorra aprova la llei de transparència i accés a la informació pública

Votació del Consell General d'Andorra
CONSELL GENERAL - EDUARD COMELLAS

El text obliga els càrrecs públics a fer una declaració privada del seu patrimoni

ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 3 des. (EUROPA PRESS) -

El Consell General --parlament andorrà-- ha aprovat aquest divendres la llei de transparència i accés a la informació pública, que preveu que els càrrecs públics han de fer una declaració del seu patrimoni a l'inici i al final de la legislatura, que serà privada.

Ho han anunciat els grups parlamentaris de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, que configuren la coalició de govern, mitjançant un comunicat de premsa conjunt.

El text s'ha votat per parts i ha tingut sempre el suport dels grups de la majoria, que entenen que la llei té com a objectiu "alinear-se als estàndards internacionals".

Els grups de l'oposició, el Partit Socialdemòcrata i la Terceravia, han donat suport a alguns punts de la proposició, mentre que en d'altres s'han abstingut o hi han votat en contra.

DECLARACIÓ PRIVADA

La nova llei obliga els càrrecs públics i alts càrrecs a fer una declaració privada del seu patrimoni a l'inici i al final de la legislatura "per evitar qualsevol enriquiment il·lícit o corrupció" durant el període, assenyala el comunicat dels grups de la majoria.

Aquesta declaració s'ha de fer davant de notari i de manera privada perquè la informació no es converteixi en objecte de comentaris i 'fer safareig' ni suposi un fre als ciutadans que es vulguin dedicar a la política, ha argumentat la presidenta suplent del grup parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell.

TRANSPARÈNCIA EN TRES VESSANTS

El text aplica un marc legal del principi de transparència des d'un triple vessant: obligació de publicitat per part de les institucions públiques; reconeixement del dret a l'accés a la informació pública per part de la ciutadania i l'obligació de la declaració de patrimoni.

Quant a l'obligació de publicitat, les administracions han de mantenir actualitzada i pública informació relativa als llocs de feina i les retribucions dels funcionaris i treballadors públics, com també la relació d'alts càrrecs i de lliure designació.

De la mateixa manera, han de tenir una relació de contractes licitats i adjudicats i dels béns immobles i equipaments públics.

"Aquesta publicitat s'ha de fer a través de la nova plataforma Govern Obert, que s'ha de crear, i en les pàgines web de les diferents entitats públiques", ha informat Bonell.

La ciutadania podrà sol·licitar i accedir a informació i documentació de l'administració, sense necessitat d'un interès legítim, detalla la nota de premsa.

En aquest punt, el text legal preveu que es pot declarar certa informació com a reservada d'estat, com la que afecta la defensa i la seguretat nacional; les relacions internacionals i obligacions de confidencialitat, i la seguretat pública.

AMB IMPLICACIÓ DE TOTES LES IDEOLOGIES

Bonell ha recordat que el text s'ha treballat al llarg dels darrers dos anys i "compta amb la implicació i titularitat de totes les ideologies representades a l'arc parlamentari".

Per això, ha valorat que es tracta d'"una aprovació històrica", que suposa un punt d'inflexió a favor de la transparència de les institucions públiques cap a la ciutadania i la lluita contra la corrupció.

SENSE RÈGIM SANCIONADOR

Per part seva, el grup Socialdemòcrata ha defensat "la necessitat d'un règim sancionador" en l'àmbit de transparència i accés a la informació pública, ha remarcat en un comunicat.

El grup havia presentat reserves d'esmena amb l'aposta per establir infraccions "aplicables a alts càrrecs, personal al servei de les administracions públiques i d'altres, i una avaluació del seu compliment".

La consellera general Susanna Vela ha considerat que la norma hauria d'haver estat "més agosarada i valenta", i que hi ha dubtes sobre la seva capacitat transformadora de les administracions públiques si no es compta amb un règim sancionador.

SEPARAR PARTICIPACIÓ CIUTADANA I INFORMACIÓ PÚBLICA

Al seu torn, el grup de Terceravia "aposta per legislar en dos textos legals diferents de la llei de transparència els aspectes referits a la participació ciutadana i a la informació pública i reservada d'estat", segons el seu comunicat.

"Aquesta no és la llei de transparència que Andorra necessita", ha manifestat el conseller general Joan Carles Camp durant el debat del text aquest divendres en seu parlamentària.

Camp ha assenyalat, amb relació a la informació reservada d'estat, que "l'Estat som tots, no només el Govern, no ha d'estar únicament a les mans del Govern".

I quant a la participació ciutadana, el representant de Terceravia ha indicat que "no s'hauria d'incloure per la porta del darrere", ja que és important i representa l'exercici de la sobirania popular.

Així mateix, ha criticat que s'encomani la regulació d'aquesta participació ciutadana als comuns --els ajuntaments-- mentre el Consell General "aprova la llei, es posa les medalles i passa el 'marrón'".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés