Borrs expressa preocupació per "la ingerncia judicial que amenaa la independncia" de les institucions
BARCELONA, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
El president del Senat, Ander Gil, ha traslladat aquest divendres a la presidenta del Parlament, Laura Borrs, la voluntat de "reforar" l'ús del catal al Senat per atendre la seva vocació de cambra territorial.
Ho ha dit després de reunir-se amb Borrs al Parlament en una ronda de visites a les comunitats que est duent a terme i amb les quals pretén impulsar el dileg interterritorial i oferir una participació més gran a les autonomies en l'activitat de la cambra alta.
"Som un país divers, amb institucions que hem de preservar i protegir, per sobretot han de ser institucions útils que dialoguin entre si", ha apuntat Gil, després d'explicar que la primera visita que va fer va ser al País Basc a principis de novembre perqu segueixen l'ordre d'aprovació dels estatuts d'autonomia.
Així, el president del Senat ha explicat que, en empara de la Constitució, volen "reforar i protegir" l'ús de les llengües cooficials, i que sobre la base d'aix vol promoure un acord per reforar l'ús del catal a la cambra.
Per Gil, el Senat és un escenari que ha d'afavorir espais de trobada i, en catal, ha defensat la convenincia del dileg entre les diferents institucions per oferir millors respostes als desafiaments que presenten les societats a més de la necessitat de consolidar-lo: "Quan treballem junts som més forts", ha dit.
PAPER DEL SENAT
Acompanyada dels membres del PSC a la Mesa i de Junts, Borrs ha assegurat que ha traslladat a Gil que "fins ara el Senat no ha pogut o no ha sabut actuar com una cambra de representació territorial, i ha quedat reduda a ser una cambra de control del Congrés".
També li ha expressat preocupació per "l'alt grau d'ingerncia judicial que amenaa la independncia" de les institucions parlamentries de l'Estat, i creu que és una qüestió que també afecta el Parlament.
I és que, segons Borrs, l'activitat del Parlament "és supervisada amb un singular excés de zel per instncies que haurien d'actuar com els garants" de l'estat de dret, una actuació que defineix de preventiva i que, en la seva opinió, no poden acceptar com a demcrates.
Segons ella, una democrcia slida s'ha de basar "en la inviolabilitat de les cambres legislatives sense coerció a cap dels seus membres en l'exercici dels seus actes i l'expressió de les seves opinions".
"La democrcia no pot ser gradual. Necessitem viure en un estat que no sigui una mica o bastant democrtic, ha de ser plenament democrtic", ha defensat la presidenta, la qual cosa considera que s'ha de traduir en institucions que respectin i donin sortida a les aspiracions dels ciutadans.