En cas de presentar-se les qüestions prejudicials es veurien afectades unes 80 persones
MADRID, 14 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional (AN), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal de Comptes tenen dubtes sobre la legalitat de la llei d'amnistia i han començat a preparar el camí perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estudiï si la norma que té l'objectiu de perdonar una dècada del procés xoca o no amb el Dret de la Unió.
Fins ara, els magistrats de procediments relatius al procés --com el 'cas CDR' o el de l'expresident català Quim Torra-- han plantejat la possibilitat de consultar el TJUE per l'aplicabilitat de la norma a fins a quatre delictes: terrorisme, desobediència, prevaricació i malversació.
El Tribunal de Comptes (TCu) --òrgan fiscalitzador aliè al Poder Judicial-- va ser el primer a preguntar a les acusacions i les defenses de 35 excàrrecs encausats pel presumpte desviament de fons per l'1-O i a l'acció exterior del procés la seva posició davant una eventual consulta al TJUE sobre l'ajust de la llei en la lluita contra el frau i els principis d'igualtat i de no discriminació.
Tant l'AN com el TSJC i el TCu romanen a l'espera de la majoria dels escrits d'acusacions i defenses, si bé alguns ja han contestat o avançat els seus posicionaments. Vox s'ha mostrat a favor d'acudir al TJUE, mentre que la Fiscalia s'ha oposat a la idea que el Tribunal de Comptes pregunti a l'òrgan comunitari.
Fins a no tenir totes les al·legacions, els tribunals no podran fixar si plantegen o no una qüestió prejudicial. En cas que es presentin, es veurien afectades unes 80 persones, involucrades totes en els casos sobre els quals es considera preguntar al TJUE.
DUBTES SOBRE L'AMNISTIA AL TERRORISME
Aquesta mateixa setmana, l'AN ha preguntat a la Fiscalia i les defenses dels 12 presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) si veuen pertinent consultar el TJUE.
Els magistrats han plantejat aquesta possibilitat davant els dubtes que tenen que aquesta norma pugui contravenir "greument" el Dret comunitari i que pugui suposar "una infracció palesa".
Segons han explicat, en la causa dels CDR s'investiguen fets que les acusacions han tipificat com a 12 delictes de pertinença a organització terrorista, vuit de tinència, dipòsit, fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista i vuit més d'estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa.
Els magistrats entenen que --des del punt de vista temporal i objectiu-- els fets sí que serien amnistiables perquè van tenir lloc entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 i són actes comesos o vinculats a la independència de Catalunya.
No obstant això, no comparteixen amb les defenses que aquests fets no estiguin inclosos en la Directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme i que la llei d'amnistia recull en el seu article 2 com a causa d'exclusió.
Al seu parer, la llei d'amnistia resulta "en certa manera contradictòria" en pretendre excloure els actes amb finalitat terrorista, però limitant aquesta exclusió a aquells que suposin una violació greu dels drets humans, en particular els que atemptin contra el dret a la vida.
"Limitar l'exclusió de l'amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme és contrari al que un Estat de Dret ha de perseguir sempre i en tot moment, l'erradicació i l'eliminació de tota forma de terrorisme", ha assenyalat. Així, té dubtes de si la distinció entre terrorisme de 'baixa intensitat' i resta de terrorisme es pugui compaginar amb el Dret de la UE.
Per un altre costat, tant la instructora del 'cas Tsunami' en el Tribunal Suprem com el jutjat de guàrdia de l'Audiència Nacional van plantejar la possibilitat de consultar el TJUE sobre l'aplicabilitat de l'amnistia al delicte de terrorisme.
L'expresident català Carles Puigdemont va contestar al Suprem que no tenia inconvenient en què es plantegés una qüestió prejudicial, però aquell mateix dia la magistrada va arxivar la causa. La jutgessa Susana Polo va adoptar aquella decisió després de rebre la interlocutòria per la qual el jutge de l'AN Manuel García-Castellón va arxivar el cas.
L'instructor va donar carpetada al procediment després que la Sala penal va invalidar totes les diligències acordades en els últims tres anys --en haver-se prorrogat la investigació 24 hores fora de termini-- inclosa l'exposició raonada que el 2023 va donar origen al procediment en el Suprem.
LA DESOBEDIÈNCIA DE QUIM TORRA
A més dels dubtes relatius al terrorisme, alguns tribunals també han qüestionat que es pugui amnistiar la desobedencia sense que això representi un xoc amb el Dret de la UE.
El TSJ català ha preguntat a la defensa de Quim Torra si considera que s'ha de consultar el TJUE sobre l'aplicació al seu cas de la llei d'amnistia. Ha fet el mateix amb les acusacions en la causa.
A diferència dels CDR que encara no han estat jutjats, Torra va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i a pagar 30.000 euros de multa per un delicte de desobediència per no retirar una pancarta en favor de presos polítics i exiliats de la façana de la Generalitat.
Cal recalcar que el Suprem sí que ha considerat amnistiable la desobediència i no ha plantejat la possibilitat de consultar el TJUE, sinó el Tribunal Constitucional (TC). Vox, no obstant això, ha demanat al Suprem que reconsideri la seva decisió i plantegi una qüestió prejudicial pel delicte de desobediència.
LA PREVARICACIÓ I MALVERSACIÓ DE JOVÉ, SALVADÓ I GARRIGA
En el TSJ català també han vist amnistiable la desobediència que se li atribueix a l'exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Josep Maria Jové, a l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó i a la consellera de Cultura Natàlia Garriga per l'organització de l'1-O. Així mateix, ha entès que l'encaixen sota el paraigua de la llei la prevaricació i malversació que també pesa sobre ells.
No obstant això, els magistrats han manifestat els seus dubtes de si la norma s'adequa a "principis i valors protegits constitucionalment", com la seguretat jurídica, el dret d'igualtat i l'"exclusivitat en l'exercici de la potestat jurisdiccional".
Així, han demanat a la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular i les defenses que diguin si veuen pertinent o no consultar el TJUE.
També figura el cas d'una trentena d'ex-càrrecs del Govern investigats al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per presumptes delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació per l'organització de l'1-O.
Malgrat que els fets es van investigar en aquest jutjat, el seu titular ha entès que l'òrgan pertinent per pronunciar-se sobre l'aplicabilitat de l'amnistia era l'Audiència de Barcelona, que aquesta setmana ha plantejat a les acusacions i defenses la possibilitat de consultar el TC o el TJUE.
ELS RECURSOS DELS CONDEMNATS
A la llista de casos que els mateixos tribunals consideren portar al Tribunal de Justícia de la Unió se sumarien els eventuals recursos que els encausats o condemnats en causes relatives al procés podrien portar a Luxemburg en cas de no comptar amb l'empara del Constitucional a les seves pretensions.
Fonts jurídiques han assegurat a Europa Press que diverses defenses pretenen recórrer al TC la decisió del Suprem de no amnistiar la malversació que s'atribueix, entre d'altres, a Puigdemont, al seu exvicepresident Oriol Junqueras, als exconsellers condemnats Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
Al llarg del periple judicial que han travessat els encausats del procés, les seves defenses han insistit que esgotaran totes les vies legals a Espanya per poder portar els seus casos davant el TJUE.
