Rebutja tancar la investigació sobre Rosell
MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha imputat el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i l'entitat com a persona jurídica per un delicte contra la Hisenda Pública que s'hauria comès en el fitxatge del davanter brasiler Neymar, pel qual el mandatari i un representant legal del club hauran de declarar el proper dia 13 de febrer.
En una sentència dictada aquest dimarts, el magistrat accedeix a la petició del fiscal José Perals i apunta indiciàriament que el Barça i Bartomeu podrien haver defraudat a Hisenda 2,8 milions d'euros el 2014 en l'operació d'adquisició de Neymar, que se sumarien als 2,4 milions no abonats el 2011 i a 6,9 milions més corresponents a l'exercici del 2013.
"Davant de l'evidència que, en cas d'haver incomplert la seva obligació de retenció de l'IRPF imposada en la normativa tributària, pogués haver-se superat en excés el límit de 120.000 euros de quota defraudada que fixa l'article 305 del Codi Penal, concorren el present estadi indicis suficients per a la investigació sobre la possible comissió d'un nou delicte contra la Hisenda Pública (...) corresponent a l'exercici del 2014", assenyala el jutge.
DECLARACIÓ "SENSE DEMORA"
El magistrat rebutja de moment obrir una peça separada sobre l'exercici del 2014, com ha demanat la Fiscalia, perquè considera que les diligències d'investigació, inclosa la declaració de Bartomeu, poden ser practicades "sense demora". En aquest sentit, no es pronuncia sobre la possibilitat de tancar la investigació perquè l'expresident del club Sandro Rosell sigui jutjat per un delicte societari i ell mateix i l'entitat per dos delictes fiscals que s'haurien comès el 2011 i el 2013.
Segons el parer de Ruz, existeixen "rellevants elements de connexitat objectiva i subjectiva respecte de la totalitat dels fets inclosos en el present procediment que aconsellen el seu enjudiciament conjunt".
En la seva resolució el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 també dóna un termini de cinc dies al Barça perquè presenti els certificats de retencions que es van practicar en relació amb aquests fets, i alhora demana a l'Agència Tributària un informe complementari sobre la declaració del Resum Anual de Retencions i Ingressos a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i de l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR).
El fitxatge de Neymar va costar, segons la Fiscalia de l'Audiència Nacional, un total de 94,8 milions d'euros (82,7 milions pel traspàs i 12,1 milions en impostos). Rosell, tot i això, va xifrar l'operació en 57,1 milions.
FRAU DE 9,3 MILIONS EL 2011 I EL 2013
El jutge recull l'escrit de la Fiscalia que apuntava que les xifres reals del fitxatge "van ser ocultades pel president del club i no es van incloure en els comptes anuals de la societat, que van ser aprovats a l'Assemblea General celebrada el 5 d'octubre del 2013".
Amb aquesta actuació, segons el Ministeri Públic, Rosell va ocasionar "un perjudici econòmic al club" en no incloure en la comptabilitat "les quantitats reals d'adquisició del jugador" i simular "operacions que no tenien com a base una relació mercantil real".
El fiscal també detallava que el 2013 Rosell "va idear fragmentar" el pagament del fitxatge "en diverses partides amb diversos objectes i denominacions que, tot i això, tenien una mateixa causa, el fitxatge de Neymar Jr.".
Per a això, va signar quatre contractes amb el Santos i set amb el futbolista, amb el seu pare i representant i amb societats pertanyents a aquest.
ASSEGURAR-SE EL FITXATGE
Rosell va portar a terme aquesta operació per assegurar-se el fitxatge del futbolista, que tenia contracte amb el Santos fins el 2014, i va avançar el fitxatge al 2013.
L'expresident culer havia arribat a un acord el 2011 amb l'empresa del pare de Neymar, propietària dels seus drets des del 2014, per adquirir la propietat del futbolista i un altre que es va denominar "de préstec" pel qual s'avançava una remuneració al jugador de deu milions d'euros; per aquest pagament el Barça hauria d'haver pagat a Hisenda 2,4 milions d'euros.
El 2013, "i davant de les perspectives que Neymar Jr. no assumís el compromís pactat", Rosell va buscar un acord amb el Santos per adquirir els seus drets federatius, operació que va tenir un cost de 17,1 milions d'euros.
Tot i això, va signar amb el club brasiler tres contractes més: 7,9 milions per un conveni de col·laboració amb el futbol base, 4,5 milions com a contrapartida d'un partit amistós que no s'ha celebrat i la participació del Santos en el Trofeu Joan Gamper.
A més, Rosell i Bartomeu van enviar una carta el 31 de maig del 2013 al president del Santos en què es comprometien a abonar 2 milions més si Neymar era elegit entre els tres finalistes al millor jugador de la FIFA.
A aquests contractes es van sumar altres set amb Neymar i les societats del seu pare, pels quals es van rescindir els dos acords subscrits el 2011 i s'hi van afegir cinc més: 8,5 milions com a contracte de treball; 1,5 milions en concepte d'imatge, 649.985 euros en despeses de representació i gestió de l'agent del futbolista (el seu pare, que es va emportar un 5% de tots els contractes); 2 milions pel seguiment de jugadors (400.000 euros durant cinc anys) i 4 milions per tasques d'"agència" (contractes de publicitat amb empreses brasileres pels quals es van abonar dos pagaments de 602.000 i 198.000 euros el 2013).
PODRIA HAVER CONFORMITAT
La investigació contra Rosell i el Barça podria solucionar-se a través d'una sentència de conformitat, una vegada que els acusats reconeguin els delictes que se'ls imputen i admetin la pena sol·licitada per la Fiscalia, la qual cosa evitaria la celebració del judici oral, segons han assenyalat fonts fiscals.
El passat 23 de febrer la Junta Directiva del Barça va acordar per unanimitat presentar una declaració complementària a Hisenda per la qual pagava 13.550.830,56 euros, a fi de "saldar qualsevol possible deute" derivada d'aquesta operació.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener del 2014, dia en el qual va ser admesa a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, qui es va veure obligat a presentar la seva dimissió l'endemà.
