Actualitzat 03/06/2014 16:16

El Parlament demana més poder de Generalitat i Estat per controlar la banca i protegir el consumidor

Comisión del Parlament sobre actuación de cajas y bancos en la crisis
EUROPA PRESS

BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -

La comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i gestió de les entitats financeres i vulneració de drets dels consumidors ha elaborat aquest dimarts el document de conclusions, que demana més competències per a la Generalitat, la cambra catalana i les autoritats estatals per controlar més efectivament les entitats financeres i protegir els drets del consumidor.

El gruix de conclusions, que s'aprovaran al ple de la setmana que ve, ha estat pactat entre CiU i ERC, amb algunes propostes de PSC i ICV-EUiA acceptades, i, com en totes les comissions d'investigació del Parlament, tota la documentació dels vuit mesos de compareixences s'enviarà a Fiscalia perquè actuï si ho creu necessari.

Del juliol del 2013 al febrer del 2014 han passat pel Parlament més de 80 compareixents per tractar la desaparició de les caixes d'estalvis, la venda de preferents i deute subordinat, les hipoteques amb condicions abusives i els desnonaments, entre d'altres temes de la crisi financera.

La comissió d'investigació recomana reforçar els mecanismes de supervisió del funcionament de les entitats financeres, des de la separació entre el departament de riscos i el comercial, fins als incentius dels treballadors per la venda de productes d'estalvi o inversió que poden ser inadequats per als clients, i les característiques d'aquests productes financers, entre d'altres.

També proposa acceptar arbitratge per preferents i altres productes similars per sota dels de 6.000 euros d'inversió, i que el sistema judicial incrementi els recursos per tractar aquests casos, "incloent si fa falta l'obertura de nous jutjats especials".

Així mateix, planteja la inclusió de clàusules que obliguin el compromís social en els processos de reestructuració d'entitats amb ajudes públiques, ja que el nou sistema financer "ha de mantenir el compromís social i territorial que es desenvolupava a través de l'obra social de les caixes d'estalvis".

Entre les conclusions també s'ha inclòs amb el suport de tots els partits --excepte del PP, que ha votat en contra-- la reprovació de la negativa a comparèixer de la majoria de representants del Govern espanyol citats a la comissió, ja que no tenien obligació legal de fer-ho.

Els absents van ser el ministre d'Economia, Luis de Guindos, i els seus antecessors en el càrrec Elena Salgado i Pedro Solbes; el secretari i exsecretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez i José Manuel Campa; el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i els seus antecessors Miguel Ángel Fernández Ordoñez i Jaime Caruana.

Altres absents van ser el subgovernador del Banc d'Espanya i president del Frob, Fernando Restoy; l'exdirector general de supervisió del Banc d'Espanya, Jerónimo Martínez, i la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríguez.

DRETS VULNERATS

La comissió d'investigació ha conclòs que la crisi financera i econòmica ha comportat la desaparició de la pràctica totalitat de les caixes d'estalvis catalanes i ha afectat centenars de milers de famílies amb productes de préstec i estalvi que en alguns casos "podrien haver vist vulnerats col·lectivament els drets dels consumidors".

La comissió ha lamentat que "bona part" de la documentació sol·licitada a les entitats financeres aquests mesos no ha estat transmesa; han estat analitzades Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, CatalunyaCaixa, Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu, Unnim, Caixa Penedès, Caixa Laietana, Bankia i Caixa Girona.

En la gestió de la majoria de caixes, i especialment a Caixa Catalunya, Caixa Penedès i Caixa Tarragona, la comissió del Parlament ha constatat una excessiva exposició immobiliària i expansió territorial, concessió d'hipoteques amb poques garanties, lleugeresa i descontrol en la comercialització de preferents i deute subordinat, consells d'administració amb escassa formació financera, una inadequada política retributiva dels directius --en complements salarials, indemnitzacions i pensions-- i dependència dels mercats internacionals de capital.

BANCA PÚBLICA CATALANA

En el nou context financer, CiU i ERC han inclòs en les conclusions que s'ha de "promoure la creació d'una banca pública d'àmbit català" per ajudar el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, guiada pels criteris de sostenibilitat, compromís cívic, eficiència i prudència en la gestió del risc financer.

L'objectiu és permetre la capitalització adequada de les pimes catalanes i la internacionalització de les empreses de Catalunya "conjuntament amb entitats com el Banc Europeu d'Inversions".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés