MADRID, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d'Unitat de Mercat, una norma que busca reduir l'"embolic administratiu" d'Espanya i amb la qual es podria elevar 1,52 punts el PIB en deu anys, segons els estudis realitzats pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Així ho han assenyalat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on han explicat que, segons aquests càlculs, la norma podria elevar el PIB un 0,15% a l'any (1.500 milions).
La llei, segons Sáenz de Santamaría, és una de les reformes "més importants" i té com a objectiu elevar la competitivitat de l'economia i desbrossar l'embolic normatiu a Espanya. La norma s'ha enviat a les Corts Generals i es tramitarà per la via d'urgència.
Per a aconseguir-ho, es basa en el principi de llicència única al permetre que els operadors econòmics apliquin la seva legislació d'origen per operar en tot el país, sense haver de recórrer a especificacions diferents o permisos especials: "Es basa en el principi de confiança mútua", ha dit.
En concret, una vegada s'aprovi, les empreses hauran de demanar una sola llicència, en una comunitat autònoma, i podran comercialitzar els seus productes en tot el país. Els prestadors de serveis també hauran de demanar una única llicència d'activitat i hauran d'atendre, de la mateixa manera que ocorre a Europa, als requisits de destí per exercir aquesta activitat.
L'establiment d'aquest principi de llicència única elimina a la pràctica el cost d'haver de sotmetre's fins a 17 regulacions diferents per operar a Espanya.
A més, la llei d'Unitat de Mercat impulsa la creació del Consell Nacional d'Unitat de Mercat, que serà presidit pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i que intentarà que convergeixin les diferents regulacions autonòmiques basant-se en la col·laboració i la recerca d'elements de control i supervisió entre administracions.
Preguntat sobre la raó per la qual Montoro presideixi aquest consell, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha justificat aquesta decisió en que el titular d'Hisenda també ho és d'Administracions Públiques, sobre les quals es basa la nova norma.
Així, pretendrà l'aplicació de bones pràctiques reguladores en totes les administracions i es basarà en el principi de cooperació entre totes les administracions públiques i de no discriminació, per la qual cosa no s'exigiran requisits diferents per participar en el concurs d'una determinada administració.
Alhora, facilitarà que els ciutadans puguin posar de manifest la fallida de la unitat de mercat si així fos. Així, qualsevol persona podrà acudir a la futura Comissió Nacional de Mercats i Competència, que podrà, fins i tot, iniciar un procés contenciós administratiu.
D'altra banda, la norma inclou una disposició addicional perquè la plataforma de contractació del sector públic inclogui les licitacions de totes les administracions, amb l'objectiu que tot el món pugui conèixer les necessitats de contractació de qualsevol administració.
Des d'Economia han posat èmfasi, tot i això, en que la llei pretén garantir la lliure circulació de béns i serveis a Espanya entre les comunitats autònomes, raó per la qual no ha abordat aspectes com els horaris comercials o els requeriments per obrir un negoci, qüestions que es consideren pròpies de la competència estricta de les comunitats autònomes.
MÉS DE 6.000 NORMES EN 28 SECTORS
Per la seva banda, el ministre d'Economia ha recordat que en diverses ocasions organismes internacionals com la CE i l'FMI van recomanar a les empreses eliminar aquest "obstacle". De Guindos ha concretat que s'han detectat al voltant de 6.000 normes contràries o que inclouen qüestions que vulneren la unitat de mercat en 28 sectors, entre les diferents administracions públiques.
Fonts d'Economia han precisat que d'aquestes, fins a 1.700 normes són estatals i que el Govern central aprofitarà el tràmit parlamentari per actuar d'ofici i corregir-les.
Al mateix temps, s'instarà a les comunitats autònomes, a través de les corresponents conferències sectorials, perquè facin el propi en el cas de la regulació que és de la seva competència.
"A Espanya existeix una fragmentació de mercat per la regulació que afecta sobretot a pimes. La nova norma afavoreix l'activitat empresarial", ha explicat d'altra banda De Guindos, qui ha posat de manifest la voluntat del Govern espanyol d'eliminar la regulació actual que llasta la competitivitat i dificulta la inversió estrangera a Espanya.
Sobre l'etiquetatge en diferents llengües al castellà, el titular d'Economia ha aclarit que aquest tema no suposa un "obstacle bàsic" per impulsar la nova llei, mentre que des del seu departament han insistit que qualsevol agent que es senti discriminat sempre podrà anar als tribunals per defensar-se d'una actuació que considera que no s'ajusta al dret.
SUPORT DEL CONSELL D'ESTAT
El text legal que avui ha aprovat el Govern per a la seva tramitació parlamentària s'ha publicat en la web del Ministeri d'Economia perquè totes les administracions, institucions, organismes i ciutadans que ho estimin oportú puguin enviar observacions i d'aquesta manera s'inicia un exhaustiu procés d'audiència pública, durant el qual s'han rebut un total de 37 observacions i 15 informes preceptius.
En particular el Govern de Rajoy ha recollit informes de la Comissió Nacional de la Competència, de la Comissió Nacional d'Entitats Locals, del Consell General del Poder Judicial, del Consell Econòmic i Social, del Consell de Consumidors i Usuaris, de l'Agència de Protecció de Dades, de l'Advocacia General de l'Estat i, finalment, del Consell d'Estat.
La vicepresidenta del Govern central ha destacat que el Consell d'Estat ha donat el seu suport a la norma des del punt de vista constitucional i no ha realitzat observacions essencials, si bé ha fet diverses propostes dirigides a millorar la norma.
Des d'Economia asseguren que aquest informe, que ha estat gairebé laudatori, ha permès superar les objeccions que havien plantejat al projecte de Llei les comunitats autònomes d'Andalusia (perquè suposadament podia vulnerar la protecció dels consumidors) i Catalunya (per conflicte de competències).
