Signen un manifest que culpa l'Estat de vulnerar el dret dels catalans a decidir el seu futur
BARCELONA, 5 Nov. (EUROPA PRESS)
161 càrrecs electes de CiU, ERC, ICV-EUiA als ajuntaments i les diputacions catalanes, el Parlament, el Congrés, el Senat i l'Eurocambra han sol·licitat aquest dimecres a les Nacions Unides, al Parlament Europeu, a la CE, al Consell d'Europa i a l'OSCE que portin a terme "totes les actuacions necessàries" per garantir que els catalans puguin decidir democràticament el seu futur polític.
Així ho han manifestat en un acte conjunt que ha tingut lloc a la Cambra catalana amb la lectura d'un manifest, en català, anglès, francès i alemany, que assenyala l'Estat com a responsable "de vulnerar el dret del poble català a decidir el seu futur polític en impedir l'exercici de la democràcia mitjançant un referèndum o consulta homologable internacionalment".
Amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, al capdavant, l'acte se celebra dos dies després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi suspès cautelarment el procés de participació del 9 de novembre.
Per aquesta raó, en la declaració manifesten la seva voluntat de traslladar a les institucions internacionals que des de Catalunya, amb el suport de la majoria de la ciutadania, s'han utilitzat totes les vies legals per poder fer un referèndum o consulta sobre el futur polític de Catalunya, incloent l'opció de la independència.
També han constatat la falta de voluntat política que, segons la seva opinió, ha tingut el Govern espanyol per dialogar i negociar així com la seva negativa permanent a fer possible el dret a decidir, una actitud que evidencia "una decidida involució política i democràtica, clarament dirigida a debilitar l'autogovern català".
Així, remarquen que se senten "legitimats" per emprendre les actuacions polítiques necessàries que permetin conèixer la voluntat majoritària del poble català en relació amb el seu futur polític i, després, per obrar en conseqüència.
A més, consideren que el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà, per la qual cosa es reconeix a si mateix el dret a decidir el seu futur polític, i que ha expressat repetidament durant els últims anys aquesta voluntat.
Després d'assegurar que des del Parlament i el Govern s'han seguit tots els passos necessaris per fer-ho possible, han sostingut que la posició espanyola "contravé la pràctica internacional pròpia de països democràtics i el dret internacional".
Una vegada llegida la declaració, De Gispert ha cridat els ciutadans a votar el 9N, després de constatar que la reivindicació dels catalans ve de lluny i que si s'ha arribat fins aquí és perquè és un poble "major d'edat".
INDEPENDÈNCIA
"Volem votar i votarem perquè el nostre país sigui independent", ha exclamat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha recalcat que les prohibicions reiterades de l'Estat deriven a l'escenari que només es podrà fer amb plena normalitat democràtica en la mesura que siguin un Estat independent.
"L'Estat, els seus governs i els partits espanyols són els que han convertit la causa de la independència de Catalunya en el sinònim de la causa de la democràcia. No ens prohibeixen només l'opció de ser un país independent, ens prohibeixen el dret a votar", ha lamentat.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de CiU al Parlament, Jordi Turull, que ha defensat que prohibir el dret a decidir equival a atacar un dret fonamental, mentre que la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha avisat que no renunciaran que els catalans votin.
En nom dels eurodiputats, Ernest Maragall ha acusat el Govern central de crear un conflicte "absurd escollint la negociació com a única via de comunicació" amb la societat catalana, i ha erigit l'acte d'aquest dimecres com un acte d'afirmació i no de queixa.
Com a representant dels càrrecs electes en les Corts, el senador Jordi Guillot (ICV) ha advertit que els catalans no claudicaran davant de la demanda de poder decidir el seu futur, i el president del Consell de Governs Locals i de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, ha sentenciat que no es quedaran callats ni sotmesos als postulats de l'Estat: "Si una persona sense aigua està morta, una democràcia sense llibertat d'expressió i vot també ho està".
A més dels líders dels diferents grups al Parlament i diputats de la Cambra catalana i de les Corts, han acudit a l'acte els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Josep Maria Terricabras (ERC) i Ernest Urtasun (ICV), així com el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut (CiU), el de Lleida, Joan Reñé (CiU), i representants de la Diputació Barcelona i de Tarragona.
En representació de l'àmbit municipal, al marge de Buch, també hi ha estat present l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV), que és vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i un gran desplegament d'alcaldes de les tres formacions polítiques.
