Lloa la "valentia" de Sánchez en dir que l'independentisme català no és terrorisme
BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern central José Luís Rodríguez Zapatero ha demanat "avançar en el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya" aquesta legislatura, i ha desitjat que aquesta identitat pugui expressar-se en tota la seva dimensió a Espanya.
Així s'ha pronunciat en la conferència 'Espanya-Catalunya: la trobada' celebrada aquest dijous a Barcelona i organitzada per La Vanguardia, a la qual han assistit el ministre d'Indústria, Jordi Hereu; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.
Entre el públic també hi eren el primer secretari del PSC, Salvador Illa; el president de Junts al Parlament, Albert Batet; el diputat de Sumar, Gerardo Pisarello; l'exlíder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, entre d'altres.
L'expresident del Govern ha assegurat que l'Estatut va ser "un intent noble", encara que ha criticat la sentència del Tribunal Constitucional contra el mateix, i ha reclamat que aquesta legislatura consolidi un temps nou.
"Que restauri el que mai hauria d'haver-se produït, que recuperi el sentit d'un projecte compartit i comú", ha sostingut Zapatero, que ha subratllat que aquest reconeixement de Catalunya no és un privilegi sinó reconèixer la diversitat.
Ha defensat la unitat però a través del reconeixement de la diversitat: "Només és possible una unitat sòlida, creïble, si es reconeix la singularitat, la singularitat com la que té Catalunya i alguna altra comunitat", ha subratllat.
"VALENTIA" DE PEDRO SÁNCHEZ
Ha qualificat de valentes les paraules d'aquest dijous del president del Govern, Pedro Sánchez, que ha assegurat que l'independentisme català no és terrorisme: "Li dono un altíssim valor, per la valentia que representa, per la convicció que demostra i per la confiança que ha de projectar a tots els que estan amb algun dubte en relació amb l'amnistia".
L'expresident del Govern ha sostingut que aquest és "el millor moment de la història d'Espanya", i ha subratllat, igual que ha fet Sánchez, que el terrorisme a Espanya va acabar el 2011 amb el cessament d'ETA.
"MOVIMENTS JUDICIALS"
Zapatero s'ha mostrat convençut que s'aprovarà la llei d'amnistia, i ha assenyalat que la majoria de les lleis d'aquest tipus "acaben amb reformes per la complexitat que tenen".
Ha assegurat que en paral·lel a la tramitació d'aquesta llei, "l'atzar no ha estat favorable, es produeixen moviments judicials que sens dubte tenen un impacte potencial, significatiu i sensible en la llei".
Ha sostingut que l'amnistia és una llei "dificilíssima de cosir jurídicament", però ha demanat calma, ja que veu el vot en contra de Junts com una pròrroga per tornar a debatre sobre la norma en la Comissió de Justícia del Congrés.
RAJOY LI VA DEMANAR PARLAR AMB VENEÇUELA
Preguntat pel seu paper com a mediador en el conflicte amb Catalunya, Zapatero ha respost que ajuda amb el que pot, i ha explicat que quan s'anava a declarar la independència a Catalunya el llavors president del Govern central Mariano Rajoy li va demanar que "parlés amb Veneçuela sobre si (Nicolás) Maduro anava a reconèixer o no" Catalunya.
No ha volgut concretar si en els últims temps ha estat en contacte amb l'expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, però ha reconegut que sempre ha tingut bona relació amb ell: "Parlo amb tothom, hi ha moltes maneres de parlar".
Zapatero ha aconsellat a Sánchez respecte a l'hora de negociar amb Junts, i ha assenyalat que els de Puigdemont volen dues coses: "Discórrer el camí de desjudicialitzar el que va ser el 'procés' i que tots puguem començar en una situació de normalitat democràtica".
I ha assenyalat que el segon que li importa a Junts és "saber si aquesta identitat nacional catalana i aquest autogovern plus, amb temes econòmics, de finançament, etcètera, poden tenir a Espanya i la UE una capacitat de desplegar-se, de reconèixer-se, de poder sentir-ho com a tal en la seva identitat".
L'expresident ha assegurat no voler parlar en nom de Junts, ha afegit que sempre reivindicaran el dret a decidir, però ha apuntat que "els conflictes és millor resoldre'ls que decidir sobre ells", en al·lusió a un referèndum d'autodeterminació.
